Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La filla d'un dels primers passadors de les Rutes de la Llibertat: "el meu pare va arriscar la vida per humanitat"

La Fundació Reeixida reclama que se senyalitzin els camins i es reconegui l'heroïcitat dels lluitadors catalans

Montserrat Vilà, filla de Francesc Vilà; i Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, mostrant una fotografia del seu pare a l'Espluga de Francolí Montserrat Vilà, filla de Francesc Vilà; i Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, mostrant una fotografia del seu pare a l'Espluga de Francolí MAR ROVIRA / ACN
Societat ACN
Diumenge, 26 Mai 2024 08:30

Francesc Vilà Sales, procedent de la Conca de Barberà, van ser un dels sis membres del primer escamot que va iniciar les Rutes de la llibertat l'any 1939. Aquest lluitador català va ajudar a escapar moltes persones del nazisme i feixisme a través d'aquests camins en plena dictadura franquista. Els passadors també van col·laborar amb els aliats passant informació. "El meu pare va ser un home valent que va arriscar la vida pels altres per humanitat", expressa la seva filla, Montserrat Vilà. Des de la Fundació Reeixida reclamen que se senyalitzin aquestes rutes que passen per municipis de l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya. També exigeixen que es reconegui l'heroïcitat d'aquests combatents que van salvar centenars de vides.

"Soc la filla d'un combatent republicà, que va pertànyer al grup de Nosaltres sols! i que després es va incorporar a l'Estat Català, que va lluitar a l'exèrcit republicà, que va perdre la guerra, però no el van vèncer mai". Així, ha resumit la Montserrat Vilà la figura del seu pare. Un home molt comprensiu i tolerant, diu, que va defensar sempre les seves conviccions polítiques. "Va arriscar moltes vegades la seva vida per defensar la vida dels altres, i a canvi de no res, simplement per humanitat i per ideologia política, ell esperava que els aliats els ajudessin a recuperar la independència de Catalunya", afirma.

Vilà explica que el seu pare va formar part del primer escamot de sis persones que van començar el primer retorn a la "Catalunya ocupada" el 27 de juliol de 1939, després d'escapar-se del camp de concentració d'Argelers. "Conjuntament amb en Gregori Font, que era el que coneixia la zona, van fer el recorregut a través del massís de l'Albera", detalla. D'aquests sis, dos dels seus integrants no van poder continuar la ruta i van retornar a França. La resta assegura van aconseguir arribar a Barcelona.

Vilà subratlla que el seu pare mai els va explicar que era passador i que ho va esbrinar quan va trobar uns escrits que parlaven sobre la seva participació i, també, gràcies a la tasca de la Fundació Reeixida. "Havien perdut la guerra, ells són uns herois no reconeguts perquè quan no guanyes no se't reconeix la teva valentia i, per tant, no tenen cap reconeixement", lamenta.

Amb tot, explica una anècdota escrita pel seu pare en un dels documents trobats, en el qual diu que mentre participava en una de les rutes un pastor els va salvar la vida. "Els va dir que molt a prop de la font de Taravaus hi havia un grup de soldats de l'exèrcit franquista i els va comentar que estaven en risc, van canviar la ruta per poder-los esquivar", afirma.

Rutes de la llibertat

Des de la Fundació Reeixida asseguren que centenars de persones van passar per aquestes rutes per escapar de l'horror del feixisme i nazisme. Tot i que no hi ha xifres oficials, apunten que almenys es xifrarien en unes 800. Es tracta de jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, del senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, entre moltes altres.

A tall d'exemple un dels camins de la llibertat començava al municipi rossellonès de Banyuls de la Marenda i seguia cap a Portbou, Colera, Llançà, Vilamaniscle fins a Rabós, a l'Alt Empordà. Un altre exemple és la ruta iniciada des de Costoja, la qual passava per Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Albanyà, Montagut i Oix, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts fins a Olot. Aquetes rutes van estar actives des del 1939 i es van utilitzar durant molts anys.

El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, assevera que després que moltíssimes persones marxessin a l'exili, no s'ha sabut explicar que els primers que van tornar van ser independentistes catalans. "Al cap de mig any de l'entrada dels feixistes per la Diagonal de Barcelona, els primers que s'escapen dels camps de concentració són gent independentista catalana, no militants comunistes, no militants anarquistes, no maquis, si no són gent independentista del sector 'Nosaltres sols!'", defensa.

"L'independentisme als anys 30 estava barallat, hi ha dos sectors importantíssims, el sector Estat Català i el Nosaltres sols!, per tant, una secció militar i una de política", recorda. "El que és espectacular és que molta gent ha agafat el camí de l'exili, però hi ha molts joves independentistes que s'han quedat a l'interior de Catalunya, d'aquella Catalunya ocupada per Franco, que era negre, i que cada dia des de l'any 39 fins al 52 al camp de la bota s'afusellava gent", remarca Falguera.

El president de la fundació també subratlla que els militants independentistes van utilitzar aquestes rutes per passar informació als aliats i per fer accions de propaganda contra els ocupants. A més, un mes abans de l'entrada dels nazis a París, els militants catalans van formar "l'Organització", la qual més tard va esdevindré el Front Nacional de Catalunya. L'Organització va operar de 1939 fins al 1945.

"El primer que faran és que el govern polític de l'Organització estigui a l'interior de Catalunya, no a la part on hi ha els nazis; tindran dues missions, tindran un equip de fronteres, que són les Rutes de la Llibertat, perquè quan acabi la Segona Guerra Mundial puguin reivindicar el dret d'autodeterminació en les taules de negociació", assevera.

Reconeixement de les rutes

Des de la Fundació Reeixida lamenten que les administracions no hagin senyalitzat les rutes i no es reconegui l'heroïcitat de totes les persones que van fer de passadors. Consideren que s'ha de dignificar aquest patrimoni. "Si fóssim un país normal, el nostre Govern els reconeixeria, si fóssim un país normal, aquestes rutes estarien traçades i aquests herois tindrien una placa a casa seva o la població on van néixer, o tindríem un carrer, però que no som un país normal, algú ho ha de reivindicar", opina Falguera, qui lamenta que només s'hagi col·locat una placa a la ruta de l'Empordà.

Comparteix parer la Montserrat Vilà, que considera que s'ha de mantenir viva la memòria. "Crec que s'hauria de fer un reconeixement, no només el meu pare, sinó a totes aquelles persones que han lluitat perquè puguem estar aquí parlant d'això i per mantenir la llibertat i la democràcia", tanca Vilà.

La Fundació Reeixida ha fet aquest dijous a la tarda un acte per donar a conèixer la figura de Francesc Vilà Sales i Antoni Andreu Abelló a l'Espluga de Francolí. Aquest darrer, era de Montblanc i va pertànyer al Front Nacional de Catalunya. El seu fill és l'exalcalde de Montblanc, Pep Andreu, qui va assistir a la jornada.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: