L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha encetat la 17a campanya arqueològica al jaciment del barranc de la Boella, a la Canonja. Els investigadors esperen ampliar la col·lecció d'eines i fauna que han permès conèixer més detalls sobre les migracions d'un milió d'anys enrere. Fins ara s'han documentat mamuts, rinoceronts, hienes i grans felins, així com grans estris per tallar-ne la carn. Segons la codirectora de les excavacions, Palmira Saladié, les eines localitzades determinen que és un dels jaciments més importants del pleistocè inferior d'Europa. Paral·lelament, està previst que a la tardor s'enllesteixi el centre d'interpretació de la Canonja, que exposarà restes originals i contextualitzarà el jaciment.
La campanya arqueològica, encetada fa tot just deu dies, s'allargarà fins al 29 de setembre. Al llarg d'aquestes setmanes, els arqueòlegs pretenen incrementar el nombre d'estris de pedra i restes de fauna que ja s'han documentat als espais de la Cala 1 i la Mina del jaciment de la Boella. Són precisament aquestes troballes les que permeten saber més detalls sobre el paleoambient i com vivien els homínids d'aquell període històric. Segons ha afirmat la codirectora de les excavacions, Palmira Saladié, aquest entorn era un paratge de pas per als habitants de la zona, on aprofitaven per buscar animals, aigua i plantes, però també materials amb els quals fer eines. "És un punt estratègic per a nosaltres per excavar-hi però també per a ells per obtenir tots aquests recursos", ha celebrat Saladié.
Després de disset anys consecutius de campanyes arqueològiques a la Boella, el jaciment s'ha convertit en un dels més importants a l'hora d'explicar els moviments migratoris del pleistocè inferior d'Europa. Els estris de pedra localitzats en aquest indret en són responsables, especialment pel que fa a la tecnologia utilitzada per elaborar-los. Recentment, l'IPHES ha publicat un article científic que planteja una nova hipòtesi sobre aquesta qüestió.
Evidències dels moviments migratoris
L'arqueòleg Andreu Ollé ha apuntat a l'ACN que es tractaria de la primera evidència que es documenta a Europa sobre la migració des d'Àfrica, on els homínids transportaven eines de tecnologia que posteriorment es van imposar en altres punts del continent. "Són grans instruments, eines més elaborades que no es produeixen aquí i que, en canvi, venen ja fetes d'un altre lloc. Associem tots aquests grups d'eines de pedra directament amb activitats de carnisseria", ha assenyalat. Així, sosté que la zona de la Cala 1 va exercir com un espai d'escorxador.
Ara per ara, les troballes fetes a la Boella són generalment estris de pedra perfectament conservats i ossos d'animals com ara mamuts, rinoceronts, hipopòtams, hienes o grans felins. En els primers anys d'excavacions, l'IPHES va encarregar-se de valorar l'interès científic del jaciment de la Boella. Després de fer els sondejos pertinents, van obrir excavacions extensives i enguany es manté l'excavació sistemàtica i organitzada per seguir recollint el màxim de material possible que després s'utilitza en la recerca i transferència de coneixement al conjunt de la societat, però també al personal de postgrau d'estudis d'arqueologia d'arreu.
Una quarantena de persones participen en els treballs d'excavació, dels quals una quinzena són investigadors de l'IPHES-CERCA. També s'hi sumen estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles. La intervenció s'emmarca en el projecte 'Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona'.
El centre d'interpretació, a tocar
Aquest dissabte s'ha celebrat la ja tradicional jornada de portes obertes per donar a conèixer les troballes fetes recentment, a través de xerrades i tallers didàctics per a totes les edats. Paral·lelament, està previst que aquesta tardor s'enllesteixi el futur centre d'interpretació de la Canonja, on s'exposaran una selecció de fòssils originals i a la vegada, es contextualitzarà el jaciment i l'evolució humana.
