El Priorat és la comarca amb més municipis que han perdut població des de l'esclat de la pandèmia, segons dades d'Idescat. Entre els factors que han provocat aquesta situació s'hi troba l'envelliment dels habitants i la manca de parc immobiliari, tant en venda com en lloguer. A les portes dels comicis municipals, les candidatures que opten a governar plantegen rehabilitar habitatges en mal estat per destinar-los a lloguer social i retenir jovent al poble, com és el cas de Riudecanyes o la Torre de Fontaubella. D'altra banda, entitats com Prioritat demanen als futurs Ajuntaments crear un marc comú que reguli el lloguer turístic i alhora, apostar per mesures que diversifiquin l'activitat econòmica de la comarca per evitar el despoblament.
En termes generals, totes les comarques del Camp de Tarragona han guanyat habitants en el període 2020-2022, mentre que a les Terres de l'Ebre s'ha registrat una pèrdua de població a la Terra Alta. Les segones residències en municipis petits que només s'ocupen de forma temporal, el parc immobiliari destinat únicament a lloguer turístic per la rendibilitat econòmica que ofereixen als propietaris i les cases que requereixen una rehabilitació per entrar-hi a viure condicionen el repoblament. En són un exemple pobles com Torroja del Priorat (Priorat), que ha patit una davallada del 7,2% d'habitants, Renau (Tarragonès) amb un 6,17% menys de població o la Galera (Montsià), que ha patit una caiguda de la demografia del 4,89%.
El segon municipi prioratí que ha patit una davallada més accentuada d'habitants després de la pandèmia és la Torre de Fontaubella. El gener de 2022, s'hi comptabilitzaven 125 persones. Una de les famílies que hi vivien i treballaven era la de la Pilar Mas, qui regentava el 'Cafè', un bar que combinava negoci i habitatge en un mateix edifici. La pujada del lloguer del local va fer que declinessin seguir al capdavant de la concessió després de deu anys. En aquest punt, Mas va tornar al mercat laboral en un restaurant de Falset, però trobar on viure va ser més complicat. Actualment viu a casa dels seus pares, residents al poble. "A la Torre no hi ha cases de lloguer, és molt difícil. L'única opció que teníem era anar a casa els pares o casa els sogres, que tenen 90 anys", lamenta.
Després de mesos buscant un relleu, finalment és la família de la Mònica València qui ha reobert el negoci. Tot i viure a Marçà, reconeix que el fet de comptar amb un habitatge damunt del bar facilita la seva feina. "Tenim casa pròpia, però aquesta ens anirà bé sobretot a l'estiu, quan hi hagi més activitat, per poder dutxar-nos o descansar" relata. En el cens d'habitatge fet fa un parell d'anys, el consistori va comptabilitzar que només el 43% del parc immobiliari del poble correspon a habitatge de primera residència. El 49% són cases de segona residència, mentre que el 8% restant són corrals i terrenys sense edificacions. L'oferta de lloguer és nul·la, mentre que només dues cases es troben a la venda i tres més es troben buides i requereixen una rehabilitació.
Per revertir aquesta qüestió, el cap de llista de TDF-Amunt i actual alcalde Albert Sabaté proposa la compra d'un habitatge de tres plantes ubicat al carrer de les Flors per destinar-lo a lloguer social. Per fer-ho, demanarien una subvenció sobre rehabilitació d'immobles que atorga la Diputació de Tarragona. Paral·lelament, Sabaté insta a demanar a administracions superiors que redactin una normativa que encareixi els impostos per a aquells habitatges que estiguin desocupats la major part de l'any. "No es pot obligar a ningú a llogar o vendre, només es tracta de ser conscient que hi ha aquesta realitat. Si en algun moment, les famílies deixen de venir puntualment, cal que es plantegin com a mínim llogar-les", conclou.
Una solució conjunta per solucionar una problemàtica compartida
Al conjunt de la comarca, l'increment de l'oferta turística preocupa a entitats com Prioritat. La vocal de l'organisme, Pilar Just, remarca la necessitat de regular la capacitat de la comarca d'absorbir el turisme. "A escala municipal, es pot regular el nombre d'habitatges que cada població admet... però falta voluntat. Tot això se solucionarà si tenim un model turístic ben definit de comarca", subratlla. L'altre aspecte que segons Just ha de complementar les polítiques d'habitatge i la promoció del lloguer és la diversificació econòmica.
D'altra banda, la ubicació de cada municipi condiciona el seu creixement o el despoblament, tal com assegura Just. "Cada poble té la seva idiosincràsia i depèn molt de les seves comunicacions de mobilitat. És molt diferent un poble que estigui al costat de Reus o Móra d'Ebre que un que es trobi a tocar de Margalef, Torroja o la Vilella Alta. En aquests casos, els Ajuntaments haurien de posar sobre la taula mesures específiques per revertir aquesta situació", assevera. Així, Just ha proposat la creació d'un marc comú per tal de treballar en una mateixa línia i plantejar avantatges fiscals per fomentar la rehabilitació d'habitatges, com podria ser la bonificació de l'impost sobre béns immobles.
Riudecanyes, el municipi del Baix Camp que ha crescut més des de la pandèmia
A l'altra cara de la moneda s'hi troba Riudecanyes, al Baix Camp, que ha passat de tenir 1.146 habitants a principis del 2020 a 1.279 veïns en tres anys. Un dels nous vilatans que ha passat a residir-hi és l'investigador Lluís Gómez, qui després d'una temporada a l'estranger, va tornar al poble i hi va obrir el Coworking la Perxa. "Va venir bastant rodat, coneixem la persona que viu al pis de damunt i ens va comentar que llogaven l'espai. Però si no hagués estat per això, ens hauria costat moltíssim. En general el lloguer a Riudecanyes està molt fotut", apunta. Gómez, que també resideix al poble, ha lamentat la situació en què es troben cases del barri antic buides i que queden fora del parc immobiliari, especialment de lloguer.
Es tracta d'una tendència que candidats com el d'ERC a Riudecanyes, Ernest Roigé, o Junts per Riudecanyes, Carlos Samarra, volen capgirar amb polítiques d'habitatge que tenen alguns punts en comú. Els dos caps de llista coincideixen en destinar un dels pisos de l'Abadia, l'edifici recentment adquirit pel consistori, a lloguer social. Els dos partits també comparteixen la visió de destinar altres espais de l'immoble a usos públics, com ara una biblioteca, un centre de dia per a gent gran o un coworking.
Un punt en què les dues candidatures divergeixen és en l'ús que hauria de tenir l'edifici també municipal de Cal Bessó. Des d'ERC, la voluntat és rehabilitar-lo i dividir-lo entre vuit i deu pisos "assequibles" per a joves, famílies monoparentals o persones que tingui necessitat. "Intentarem fer-ho d'una manera que no sigui costosa per a l'Ajuntament, buscar una promoció d'habitatge on hi hagi un win-win per a tothom. Després ens plantejarem si ha de ser un lloguer, una venda o com ha de ser", defensa Roigé. En canvi, Junts per Riudecanyes descarta l'opció que sigui l'Ajuntament qui se'n faci càrrec i ho justifica per l'elevat cost de rehabilitació. Així, el partit optaria per trobar un grup inversor que vulgui posar a punt l'immoble i explotar-hi un negoci.
Entre altres promeses que porten a programa, Carlos Samarra planteja fer un cens d'habitatge i crear una borsa d'habitatge jove per als veïns del municipi menors de 35 anys que puguin demostrar un mínim de deu anys empadronats a Riudecanyes. Samarra considera que el poble "no hauria de créixer més" i, per contra, caldria "mantenir el jovent" per evitar convertir-se en un poble dormitori i perdre "l'essència" del municipi. Per la seva part, Ernest Roigé apunta a la creació d'un cens d'habitatges del centre per facilitar el lloguer a noves famílies, però també aposta per finalitzar i recepcionar les urbanitzacions ubicades als afores.
