Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

‘Overbooking' veïnal a Tarragona

La ciutat encapçala el rànquing estatal del nombre d'associacions de veïns en municipis de la seva mida, segons la tesi del sociòleg de la URV David Dueñas

La tesi doctoral defensada pel sociòleg de la URV David Dueñas, El camp d'acció estratègic veïnal de la ciutat de Tarragona: organitzacions, lideratges i xarxes, conclou que a Tarragona hi ha un nombre d'associacions de veïns superior a la mitjana espanyola, després de passar per un període de fragmentació causat per estratègies polítiques que les han allunyat de la lògica dels moviments socials amb què van començar.

En el seu treball, el professor analitza el teixit veïnal de Tarragona i descriu la situació actual de les associacions de veïns, després d'entrevistar quaranta representants. L'autor afirma que el primer dubte que es va plantejar va ser “si entenem el moviment veïnal com un moviment social o si estem parlant d'una altra cosa”. Després de l'anàlisi, l'estudi identifica el moviment veïnal dels anys vuitanta com a social, però “avui en dia es parla de moviments socials però al mateix temps, d'organitzacions amb dinàmiques diferents de les d'un moviment social”, explica Dueñas.

La fragmentació

L'estudi apunta que la fragmentació de les associacions de veïns ha creat un escenari amb tres federacions dividides per criteris geogràfics –FAVT, Llevant i Segle XXI– que integren entitats orientades a la política o a la creació d'activitats per als associats. Els resultats de la recerca de Dueñas durant els anys 2011-14 permeten veure la multiplicació d'associacions amb característiques semblants, però amb uns interessos determinats al darrere. Aquest fet desencadena que Tarragona presenti un nombre molt més elevat d'associacions veïnals que la resta de ciutats de l'Estat espanyol de la mateixa mida, és a dir, 63 associacions de veïns per uns 130.000 habitants.

Tarragona encapçala aquest rànquing, seguida de Marbella, que en té 41. La mitjana tarragonina és d'una entitat veïnal per cada 2.200 ciutadans. El cas més extrem és el nucli antic, amb sis associacions veïnals, o sigui, una entitat per cada 700 habitants. Segons l'estudi, les raons de la fragmentació del moviment veïnal han estat els interessos polítics, combinats amb una tendència a la reducció de la participació, alimentada per l'abandonament dels interessos socials d'una part de l'associacionisme veïnal.

Entitats polititzades?

Sobre la politització del moviment veïnal, Dueñas assenyala que “les acusacions de fer política es fan més entre les mateixes entitats veïnals”. Amb tot, el sociòleg argumenta que no és tan estrany aquest debat encara latent avui dia dins del moviment veïnal perquè “les associacions de veïns, al capdavall, són entitats polítiques perquè són persones que volen treballar pel bé comú” i hi afegeix: “De fer política a estar polititzat la distància és molt petita.”

Finalment, una altra de les conclusions és que com més fragmentat està el moviment, més veu resta a les reivindicacions veïnals, “perquè la divisió porta a pensar que el meu problema no és el mateix que el del veí”, diu Dueñas.

Veïns del barri de Sant Salvador van tallar la carretera, el juliol del 2014, durant la manifestació 'Som Tarragona o no ?'. Veïns del barri de Sant Salvador van tallar la carretera, el juliol del 2014, durant la manifestació 'Som Tarragona o no ?'. CEDIDA.

La ciutat encapçala el rànquing estatal del nombre d'associacions de veïns en municipis de la seva mida, segons la tesi del sociòleg de la URV David Dueñas

La tesi doctoral defensada pel sociòleg de la URV David Dueñas, El camp d'acció estratègic veïnal de la ciutat de Tarragona: organitzacions, lideratges i xarxes, conclou que a Tarragona hi ha un nombre d'associacions de veïns superior a la mitjana espanyola, després de passar per un període de fragmentació causat per estratègies polítiques que les han allunyat de la lògica dels moviments socials amb què van començar.

En el seu treball, el professor analitza el teixit veïnal de Tarragona i descriu la situació actual de les associacions de veïns, després d'entrevistar quaranta representants. L'autor afirma que el primer dubte que es va plantejar va ser “si entenem el moviment veïnal com un moviment social o si estem parlant d'una altra cosa”. Després de l'anàlisi, l'estudi identifica el moviment veïnal dels anys vuitanta com a social, però “avui en dia es parla de moviments socials però al mateix temps, d'organitzacions amb dinàmiques diferents de les d'un moviment social”, explica Dueñas.

La fragmentació

L'estudi apunta que la fragmentació de les associacions de veïns ha creat un escenari amb tres federacions dividides per criteris geogràfics –FAVT, Llevant i Segle XXI– que integren entitats orientades a la política o a la creació d'activitats per als associats. Els resultats de la recerca de Dueñas durant els anys 2011-14 permeten veure la multiplicació d'associacions amb característiques semblants, però amb uns interessos determinats al darrere. Aquest fet desencadena que Tarragona presenti un nombre molt més elevat d'associacions veïnals que la resta de ciutats de l'Estat espanyol de la mateixa mida, és a dir, 63 associacions de veïns per uns 130.000 habitants.

Tarragona encapçala aquest rànquing, seguida de Marbella, que en té 41. La mitjana tarragonina és d'una entitat veïnal per cada 2.200 ciutadans. El cas més extrem és el nucli antic, amb sis associacions veïnals, o sigui, una entitat per cada 700 habitants. Segons l'estudi, les raons de la fragmentació del moviment veïnal han estat els interessos polítics, combinats amb una tendència a la reducció de la participació, alimentada per l'abandonament dels interessos socials d'una part de l'associacionisme veïnal.

Entitats polititzades?

Sobre la politització del moviment veïnal, Dueñas assenyala que “les acusacions de fer política es fan més entre les mateixes entitats veïnals”. Amb tot, el sociòleg argumenta que no és tan estrany aquest debat encara latent avui dia dins del moviment veïnal perquè “les associacions de veïns, al capdavall, són entitats polítiques perquè són persones que volen treballar pel bé comú” i hi afegeix: “De fer política a estar polititzat la distància és molt petita.”

Finalment, una altra de les conclusions és que com més fragmentat està el moviment, més veu resta a les reivindicacions veïnals, “perquè la divisió porta a pensar que el meu problema no és el mateix que el del veí”, diu Dueñas.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Baner ROM 300x250px 1 Advertisement
No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: