Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

L'Espluga impulsa el projecte de dignificació històrica 'Memòria a peu de carrer'

En un o dos anys el municipi rebrà quatre llambordes 'Stolpersteine' per recordar els deportats a camps de concentració

Els familiars dels espluguins deportats han fet una ofrena floral a la placa on es commemora la seva història Els familiars dels espluguins deportats han fet una ofrena floral a la placa on es commemora la seva història ARIADNA ESCODA / ACN
Societat ACN
Dissabte, 29 Gener 2022 15:51

L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí ha homenatjat aquest dissabte els espluguins deportats a camps de concentració i d'extermini nazi. Es tracta del primer dels actes del projecte 'Memòria a peu de carrer', que preveu la col·locació de quatre llambordes 'Stolpersteine' en un termini d'un o dos anys. La iniciativa neix d'una recerca d'un any de durada liderada per l'historiador Àlex Rebollo, amb la col·laboració de Jordi Saumell, Laura Avià, Axel Baiget i Enric Mercadé. En aquesta ocasió, els familiars de les víctimes han participat en l'ofrena floral a la placa commemorativa dels espluguins deportats. 'Memòria a peu de carrer' també tindrà una vessant divulgativa a través d'un projecte pedagògic als centres educatius municipals.

Enmig d'un ambient solemne i a la vegada ple d'emoció, els veïns i familiars dels espluguins deportats han conegut de primera mà el projecte 'Memòria a peu de carrer' que s'ha presentat en societat aquest dissabte. Més enllà de la futura col·locació de les llambordes 'Stolpersteine', la voluntat del consistori és treballar la memòria històrica als diferents centres educatius del municipi a partir dels pròxims mesos, però que s'incrementarà a partir de l'arribada dels llambordins. El regidor de Cultura a l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, Enric Mercadé, ha insistit en la importància d'implicar el sector educatiu en aquest projecte per "singularitzar i personalitzar les històries que hi ha rere els homenatjats".

Per la seva part, els familiars de les víctimes han tingut un protagonisme destacat en l'acte de presentació de 'Memòria a peu de carrer'. Antoni Descarrega, net del supervivent del camp de Mauthausen Antoni Descarrega Llop, ha posat veu a les cinc famílies presents en l'homenatge que l'Espluga de Francolí ha fet a les víctimes del nazisme. A través de diferents objectes que Descarrega va guardar del camp de concentració nazi, el net ha explicat el testimoni del seu avi, qui en vida no va tornar a parlar mai dels set anys que va viure com a deportat. Així, ha mostrat una postal i una carta dirigides als familiars que vivien a l'Espluga de Francolí, una forquilla amb un emblema nazi i una polsera que Descarrega va fer durant la seva estada al camp de concentració i on va gravar les dates i números més significatius de la seva vida, com l'aniversari de noces o el número de pres.

Més enllà d'Antoni Descarrega Llop, la recerca feta en el marc de 'Memòria a peu de carrer' també ha permès posar nom i cognom a quatre espluguins més: Antoni Vendrell Casares, Joan Rosell Huguet, Josep Sanahuja Nadal i Lluís Miralles Casadó. A excepció de Josep Sanahuja Nadal –qui ja té una llamborda 'Stolpersteine' a Vilafranca del Penedès-, la resta d'espluguins seran rememorats amb aquesta llamborda que s'encarregarà pròximament al taller de l'artista alemany Gunter Demnig i que s'espera que arribi al municipi de la Conca de Barberà en un termini màxim de dos anys.

Un any de recerca històrica

'Memòria a peu de carrer' va iniciar-se ara fa un any a través d'una recerca inicial a càrrec de Laura Avià, Enric Mercadé i Jordi Saumell, que després va acabar liderant l'historiador Àlex Rebollo i que va comptar amb la col·laboració del també historiador Axel Baiget. Segons Mercadé, la recerca "està completada" amb tota la informació que tenien a l'abast en l'actualitat, tot i que no tanca la porta al fet que "hi hagi un racó de la història que no ha sortit a la llum".

El projecte de memòria històrica parteix de la base d'una partida pressupostària municipal que es va iniciar l'any passat. En aquella primera ocasió, es va reservar una partida de 1.000 euros per destinar-la a la recerca i enguany, s'ha ampliat fins als 3.000 euros per seguir amb altres línies d'investigació. Segons el regidor de Cultura, aquest pressupost permet seguir treballant en projectes d'aquest àmbit per fugir de "la desmemòria col·lectiva". Per això, ha reivindicat el paper de les institucions per preservar la memòria històrica.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: