L'esperança de vida suposa un creixement de la població de gent gran i això ens porta algunes malalties associades a l'envelliment, entre les quals hi ha demències tan comunes com l'Alzheimer. Per aquest motiu, els professionals que treballen directament en el sector de les cures busquen noves eines que els ajudin a millorar l'assistència individualitzada a cada usuari de cada domicili. Una d'aquestes eines és 'La Història de vida', un instrument narrat que recull, -a través de converses amb les persones grans- , el relat de la història vital i les experiències d'aquella persona.

L'Arc Serveis Assistencials, -servei d'ajuda domiciliària que treballa amb les persones grans, discapacitat i dependència al Baix Penedès i al Tarragonès- elabora 'La Història de vida' dels seus usuaris. Nadia El Asri, psicòloga del Centre de Dia per a gent gran Marinada de Roda de Berà i coordinadora de L'Arc Serveis a Tarragona, conjuntament amb l'equip de serveis d'atenció domiciliària (SAD), és la professional que dirigeix aquest mètode.

Gràcies a la 'Història de vida' es poden conèixer aspectes de la biografia de cada usuari, els seus gustos, les seves preferències personals i d'oci, sentiments, creences... Un instrument obert que pot modificar i canviar amb el temps i que s'arxiva en cas de fer-ne un ús terapèutic.

La gerent de L'Arc Serveis, Jerusalem Torra, recorda que “cada persona és diferent segons les seves experiències viscudes i això ens compromet a dur a terme un model d'atenció comprenent la persona, des de la seva pròpia identitat”. Torra considera que eines com aquesta “ens ajuden a acompanyar aquesta persona en la etapa de la seva vellesa, li oferim el dret a decidir com vol envellir, amb respecte i amb dignitat”.

Les històries de vida, una guia de records

El funcionament bàsic de les històries de vida, es basa en organitzar i estructurar els records d'una persona des del seu punt de vista. Són un relat en primera persona i totalment subjectiu. Per això, la història de vida no només recull fets cronològics i objectius, sinó la visió, idees i interpretacions de la persona gran. Això és molt positiu, ja que els requereix accedir a la seva memòria emocional. A més, ajuda a configurar en la seva ment els esdeveniments que han estat representatius i importants en la seva vida.

Per regla general, aquestes tècniques biogràfiques d'investigació transcorren com a activitat de teràpia ocupacional en residències o centres de dia, però també es practiquen de forma individualitzada als usuaris dels SAD.