Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

“Si el casal ha estat un èxit és perquè no s'ha deixat fora cap nen o nena, ni per la seva edat ni pel seu grau d'autisme”

Els organitzadors del Casal de l'autisme d'estiu de Tarragona es mostren satisfets per haver aconseguit que infants i joves gaudissin d'activitats 100% adaptades i de donar un respir a les famílies

Juanjo Caravaca, de Todos En Azul, i Marcos Arufe, coordinador del casal, celebren amb Spider-Man la festa final del Casal d'autisme d'estiu de Tarragona Juanjo Caravaca, de Todos En Azul, i Marcos Arufe, coordinador del casal, celebren amb Spider-Man la festa final del Casal d'autisme d'estiu de Tarragona TODOS EN AZUL
Societat Josep Cartanyà
Diumenge, 01 Agost 2021 11:47

La primera edició del Casal de l'autisme d'estiu de Tarragona va tancar les seves portes divendres passat, 30 de juliol, a l'Escola Torreforta. El casal ha estat un èxit de participació, amb 24 infants i joves inscrits de diverses edats i amb diferents graus d'autisme, que han realitzat aquest mes de juliol tot tipus d'activitats adaptades i dirigides per un equip de professionals especialitzats, amb el suport de voluntariat. Un èxit “agredolç”, ja que 50 famílies es van quedar en llista d'espera perquè les places es van exhaurir en menys de 48 hores.

En aquesta entrevista “dual” parlem amb el president de Todos En Azul, entitat organitzadora del casal, Juan José Caravaca, i amb el coordinador del casal i director del Centre de Rehabilitació Neurològica in-Neuro, Marcos Arufe, sobre com ha anat el casal.

El Casal de l'autisme tancava divendres les seves portes amb una gran festa final. Creieu que s'han complert els objectius inicials?

Juan José Caravaca: Sí, s'ha aconseguit un dels objectius que era poder donar un respir a les famílies. Hem aconseguit que tots els nens i nenes hagin gaudit d'aquest casal. I nosaltres estem molt satisfets i contents perquè el casal ha estat un veritable èxit.

Un èxit, entre altres coses, perquè es van exhaurir de seguida les places disponibles del casal...

J.J.C.: Lamentablement es van quedar fora unes 50 famílies, en llista d'espera. A nosaltres ens va saber greu perquè sabem que ho necessitaven. I tenim les inscripcions de la llista d'espera per poder justificar que es necessita aquest servei.

Suposo que això demostra que hi ha una demanda d'aquest tipus de casals inclusius i adaptats. Què es necessitaria, deu casals com aquest o un que estigui obert tot l'any?

J.J.C: El primer que es necessiten són recursos econòmics per poder tirar endavant serveis o projectes com aquest. Ajuntaments, Diputació, Generalitat, etc... haurien de plantejar-se, no tan sols crear un casal, sinó tenir diversos casals al Camp de Tarragona perquè hi ha molta demanda. Però, per desgràcia, aquests casals especialitzats, -si es fan bé-, són cars i a les famílies els costa moltíssim fer front a aquest servei a final de mes. Crec que tothom que ha vingut aquests dies a visitar el casal d'estiu se n'ha adonat d'aquesta necessitat. Esperem que l'any vinent, o bé es pugui destinar més recursos al casal o bé altres entitats també s'animin a organitzar casals adaptats per a tot tipus nens amb TEA (Trastorn de l'Espectre Autista), com aquest.

Una de les característiques del Casal d'autisme d'estiu era la seva oferta d'activitats diverses. S'han pogut realitzar totes les que estaven previstes?

Marcos Arufe: En general, hem pogut fer totes les activitats plantejades. Les que han tingut molt d'èxit són les que tenen a veure amb activitats d'aigua, les quals hem triplicat per la demanda. Estem parlant d'un mes de juliol, amb temperatures altes, i una de les coses que més agrada als nens és poder estar a l'aigua i gaudir-ne. Totes les activitats amb ponis i gossos també han sigut un èxit pels moments que han viscut tant pels nens -que han tingut contacte amb els animals- com per les seves famílies. I d'altres han resultat una veritable sorpresa com ara el concert de música adaptat de l'últim dia o les visites dels superherois que han despertat alegria i emocions entre els nens i joves del nostre casal.

Com valoreu el funcionament de l'espai de regulació del infants i que era un dels trets distintius del casal?

M.A.: Aquest era un dels punts forts del casal. Totes les activitats estaven pensades per poder adaptar-les 100% a cada nen i, a més, vam treballar amb grups reduïts. Tot i així el que volíem era que, si en algun moment donat, algun d'aquests nens necessitava una regulació del seu estat, que el poguéssim portar en un espai on disposes de les eines necessàries per la regulació. I a més a més, els mateixos nens i nenes també han utilitzat aquest espai com un lloc d'oci.

Vosaltres defensàveu des d'un inici que en aquest casal hi pogués anar qualsevol nen, nena, o jove, fos quin fos el seu grau d'autisme. Aquesta diversitat us ha creat dificultats a l'hora de treballar?

M.A.: Crec que tot això ha estat un repte. Si el casal ha estat un èxit és perquè hem agafat tota la diversitat que existia i que no s'ha deixat fora cap nen o nena ni per la seva edat ni pel seu grau d'autisme. Al contrari, aquest era un punt fort del nostre casal. I al final ha resultat ser un repte professional que hem pogut resoldre. Per cada problema que ens sorgia, no teníem el pla A i el pla B, sinó que teníem totes les lletres de l'abecedari per posar en pràctica quina era la solució més adequada per aquest nen. I al final hem pogut aconseguir que tots els participants hagin gaudit d'un espai d'oci a l'estiu i que les famílies hagin tingut un respir.

Quan els infants arribaven a casa seva, després del casal, què expressaven als seu pares i mares?

M.A: El punt de partida per comprovar la reacció dels nens va ser el segon dilluns, després de la primera setmana de casal i amb un cap de setmana pel mig. Aquell dilluns ens vam adonar que arribaven súper contents i emocionats per tornar al casal. I els pares ens comenten que molts dels nens, al cap de setmana, es trobaven com a desubicats. Ells el que volien era vindre al casal, però havien d'entendre que era dissabte o diumenge, que no encara no tocava anar al casal i que havien d'esperar a la setmana següent. Algunes mares també ens deien que “Aquesta tarda el meu fill o filla ha fet la migdiada. Fins ara no ho aconseguíem i hem tingut aquest moment per poder fer un “cafetó” tranquil·lament mentre dormia”. Per a nosaltres ha estat un plaer poder haver aconseguit aquestes petites coses (somriu...).

L'altra part d'oferir un respir familiar als pares i mares també creieu que s'ha complert?

J.J.C.: Sí. Una prova d'això és que els pares ja ens pregunten si l'any que ve hi haurà casal i quan els avisarem? O, fins i tot, d'altres que ens demanen que també el fem per Nadal... (riu). Les famílies estan molt contentes i han pogut descansar. Hem fet el que calia fer, que nens i nenes es divertissin, que arribessin cansats a casa i que els pares poguessin gaudir d'aquell moment.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: