Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Inicien una campanya per l'exhumació del lluitador antifranquista Cipriano Martos Jiménez

Les despulles d’en Cipriano, mort el 1973 uns dies després de les tortures rebudes al quarter de la Guàrdia Civil, van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri de Reus

Cipriano va ser enterrat en una fosa de beneficiència al Cementiri General de Reus, el 20 de setembre de 1973. A la imatge, el germà Antonio Martos Jiménez Cipriano va ser enterrat en una fosa de beneficiència al Cementiri General de Reus, el 20 de setembre de 1973. A la imatge, el germà Antonio Martos Jiménez ARXIU / BLOG CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ
Societat Redacció Infocamp
Diumenge, 01 Agost 2021 00:18

La família Martos Jiménez ha iniciat una campanya per demanar al Departament de Justícia de la Generalitat l'exhumació del lluitador antifranquista Cipriano Martos Jiménez (Maldonadillo, Granada, 1942-Reus, 1973). L'objectiu de la campanya és que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares, a Granada, i poder-lo homenatjar.

El sindicalista i militant marxista-leninista va ser detingut, el 25 d'agost, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil i el van obligar a ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola fins a l'estómac. El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració a Cipriano al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Cipriano va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als seus pares com al seu advocat visitar-lo a l'hospital. Les despulles d'en Cipriano van ser inhumades a una fossa de beneficiència al Cementiri General de Reus.

El cas s'instrueix a l'Argentina

El cas d’aquest militant antifeixista forma part de la Causa 4591/10 que s’instrueix a la República Argentina. Entre les peticions que ha fet el seu germà Antonio a l’empara de la Justícia Universal està l’exhumació d’en Cipriano. Aquesta exhumació va ser sol·licitada per la justícia argentina mitjançant un exhort que el Jutjat d’Instrucció Nº 4 de Reus va retornar el 2016 a instància de la Fiscalia de Tarragona, atenent les directrius de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, i incomplint els acords bilaterals entre l’Estat espanyol i l'Argentina. A principis de 2020 es va tornar a lliurar un altre exhort. L’agost del 2020 l’actual Fiscal General a petició de querellants i associacions d'Espanya i de l’exili va deixar sense efecte la comunicació de la seva predecessora en el càrrec. Per això els advocats Máximo Castex i Ana Messuti, en cas de nova devolució, tornaran a sol·licitar un nou exhort a la jutgessa María Servini per a l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez. Els advocats de la família de Cipriano demanen a la justícia espanyola que atengui els exhorts de la justícia de la República Argentina.

I el Parlament?

D'altra banda, en el marc de la Llei 10/2009 aprovada pel Parlament de Catalunya, Antonio Martos Jiménez va sol·licitar l’any 2017 l’exhumació del seu germà Cipriano a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. La llavors directora Carme García i Suárez va demanar un estudi de viabilitat per a l’exhumació d’en Cipriano i aquest mateix any l’Antonio Martos Jiménez va ser citat a l’hospital Vall d’Hebron on se li va extreure una mostra d’ADN. El 2019 la directora Gemma Domènech i Casadevall va comunicar al germà d’en Cipriano la negativa a l’exhumació "amb una manca total d’empatia" -segons el familiar- i ni tan sols li va deixar veure l’informe tècnic que sosté la no intervenció en la fossa on va ser inhumat Cipriano sense el consentiment familiar. Cal dir que per tal d’avalar la petició d’exhumació a la justícia argentina es va presentar un informe favorable elaborat per l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), que ho va fer de manera solidària i compromesa. Aquest informe de viabilitat també va ser proporcionat a la Direcció General de Memòria Democràtica, que no va ser pres en consideració malgrat la professionalitat i experiència de l’ARMH.

Per adherir-se a la campanya AQUÍ

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: