La “llegenda popular” explica que al caure el front de l'Ebre i ser conquerit el Priorat per l'exèrcit marroquí -que Franco batejaria com a Guàrdia Mora-, uns soldats amagats en un mas de Gratallops van ser descoberts i, un soldat marroquí els va matar malgrat la seva rendició. Segons es comentava al poble, això no li va agradar gens al capità, que sense pensar-s'ho va ajusticiar al “moro”. Els soldats – com a mínim sis de documentats, ja que no se sap si n'hi havia més-  i el "moro" van ser enterrats a l'hort, a la part alta del turó. Aquella història popular, -amb matisos-, acabaria esdevenint real, gràcies a la investigació iniciada per l'exregidora Sonia Blasco, amb el suport de l'exlcaldessa Maria Teresa Balaguer i de l'historiador Josep Felip Puig. Una recerca basada en el testimoni de diverses persones -moltes d'elles volen mantenir l'anonimat- i en documents que no pretén ni remoure el passat, ni jutjar aquells fets, sinó “dignificar” aquells sis soldats que van ser víctimes de la pròpia història.

Les inundacions del 2001 descobreixen les restes

Amb el pas del temps, aquell mas i les seves terres van passar a mans d'una família nouvinguda al poble. Els van explicar la història i els van demanar que no cavessin molt profund l'hort. Els anys van anar passant i la propietat va canviar de mans. Els soldats continuaven enterrats i oblidats en aquella fossa sota l'hort fins que, el 2001, les inundacions van descobrir les seves restes.

Sonia Blasco, que va entrar de regidora a l'ajuntament el 2011, explica que “a ningú li va interessar rescatar-los de l'oblit. Es va fer l'aixecament dels cadàvers, es van enviar a Barcelona per datar-los i van ser retornats a Gratallops”. Blasco va tenir coneixement de la data del descobriment de la fossa i del trasllat dels cossos gràcies al descobriment posterior de l'acta d'enterrament del jutjat de pau. “Fins aquell moment, la secretària de l'ajuntament -que també ho era del jutjat de pau- no ens va dir res, quan és la seva firma que apareixia als documents,....”.

Però tornem al 2001. El mossèn d'aquella època els va donar, -de nit i d'amagat-, “cristiana sepultura” en una fossa sense identificar al cementiri del poble. Una altra mostra de les ganes d'“oblidar” aquell capítol és que gent influent del poble d'aquell moment “va fer córrer que els soldats eren brigadistes perquè portaven uniformes estrangers i, per tant, no calia cap fer-los cap reconeixement”, explica Blasco. Però la documentació posterior va concloure que, durant la guerra, era freqüent que soldats del bàndol republicà portessin vestits d'altres exèrcits amics com a mostra de cooperació.

Apareixen documents nous

El 2013, la fortuna va fer que l'alcaldessa de Gratallops, Maria Teresa Balaguer (CiU), -després Junts- va trobar a l'ajuntament una carpeta plena de fotos, documents, cartes ... de sis soldats republicans. Va ser a partir de llavors quan la regidora Sonia Blasco es va comprometre a buscar a les seves famílies i tornar-los les seves pertinences.

Paral·lelament, un historiador aficionat -Josep Felip Puig- va oferir-los el seu suport per localitzar algun familiar dels soldats, fins que van aconseguir contactar amb el nét d'Alfred Ferreté, un dels soldats republicans. Aleshores, la regidora es va posar en contacte amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, que va incloure els soldats en la llista de desapareguts: “Malauradament, aquesta és tota la col·laboració que vam obtenir del Memorial”.

Carnets d'Antonio Simón i Alfred Ferreté, dos dels soldats republicans (S. BLASCO): 

L'hermetisme del cas

Després de fer nombroses gestions i preguntes, l'exregidora lamenta que “els jutjats tampoc no van col·laborar per aconseguir honrar la memòria d'aquests soldats, pocs veïns em van explicar coses, es van amagar documents com l'acta d'enterrament...”. El mateix 2013, TV3 fa fer un reportatge sobre la història -aprofitant l'última estirada d'orelles de l'ONU a Espanya sobre la desmemòria històrica- i, tot i que els cadàvers dels soldats descansaven al cementiri, “els propietaris d'aquell hort es van negar a que la televisió gravés imatges de la zona”, afegeix Blasco.

Fins i tot, l'últim testimoni viu que coneixeria l'indret del cementiri on van ser enterrats els cossos dels soldats, el mossèn de Gratallops -que el 2001 era ajudant del capellà del poble- va advertir a la regidora de que “no cal remoure la història, total eren estrangers i ja van tenir cristiana sepultura”, recorda la regidora.

Però quina raó s'amaga darrere de l'hermetisme del cas? Per què molta gent prefereix no parlar-ne? L'exregidora ens aboca una mica de llum, encara que no hi ha proves documentals que demostrin aquesta versió. Gratallops va ser l'únic poble del Priorat que no va rebre les represàlies de la “Guàrdia Mora”, després de conquerir la comarca a favor del bàndol dels “nacionales”. Persones grans que van viure la guerra van explicar a la Sonia -sota l'anonimat- que un d'aquests soldats festejava a Gratallops. A més, segons el diari d'Alfred, els soldats republicans van estar amagats al poble almenys tres dies i els van requisar la documentació i possibles objectes de valor. Aquesta va ser la conclusió a la que van arribar Josep Felip Puig i Sonia Blasco, quan van trobar la documentació, “perquè era el modus operandi de les forces falangistes”.

La conclusió és que la presència dels soldats hauria estat delatada amb l'objectiu que l'exèrcit marroquí marxés del poble sense causar més víctimes mortals ni fer actes de venjança contra les dones “ni tocar ningú del poble”. Una moneda de canvi que s'ha de contextualitzar en aquell moment, lluny de mirades excessivament distants que ens allunyin d'aquella realitat.

Finalment, la Sònia vol posar en valor que “si no hagués estat per les indicacions, els coneixements sobre la Guerra Civil i la batalla de l'Ebre - en particular de J.Felip Puig -que ha donat més de 40 xerrades sobre aquest episodi, mai haguéssim avançat tant”.

Document de Francisco Moreno Moreles, un dels soldats republicans (S.B.): 

Una placa per reclamar “dignitat”

Sonia Blasco -enòloga de professió- no va repetir en les passades eleccions i ja no exerceix de regidora a l'Ajuntament de Gratallops, ara governat per l'alcalde Xavier Gràcia (ERC) en coalició amb el PSC. Blasco creu que ara és un bon moment per donar un pas més perquè la fossa dels soldats al cementiri municipal s'identifiqui o, si més no, es dignifiqui: “No volem anar en contra de ningú. Si no és possible identificar l'indret exacte de la fossa, almenys, volem que es col·loqui una placa a l'entrada del cementiri amb el noms d'aquests sis soldats per dignificar la seva memòria”.

La Sonia es mostra esperançada que l'alcalde i l'equip de govern es mostrin sensibles a les seves demandes. El nét d'Alfred Ferreté -l'únic familiar localitzat- també es mostra esperançat que algun dia es faci justícia amb el seu avi. En definitiva, seria un gran pas perquè aquelles persones (Alfred Ferreté i Pinet, Antonio Simó i Marco, Ginés Pérez Saiz, Josep Colomé Costa, Francisco Moreno Moreles i Saturnino Bueno) deixin de ser "Els soldats oblidats de Gratallops".