Jerusalem Torra és gerent-administradora de l'ARC Serveis Assistencials, entitat que gestiona el Centre de Dia per a gent gran Marinada de Roda de Berà, i exerceix de SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) al Vendrell i a Roda. Amb ella hem volgut tenir un intercanvi d'impressions per saber com es viu des de la primera línia de foc del sector assistencial la crisi del coronavirus.
J.C.: Creu que la crisi del Covid-19 ha destapat les mancances que tenia el sector de l'assistència social?
J.T: Sí. Nosaltres que toquem el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) veiem que han sortit totes les mancances i la problemàtica que hi ha. Això ve de molt lluny perquè en la dependència sempre hi ha hagut molta fragilitat i ara és quan han sortit totes les esquerdes. Ara es veuen unes necessitats i que no s'arriba a tothom. Amb les poques hores que donen amb la dependència no es poden cobrir els domicilis. I si després hi afegim aquests sous que cobren les auxiliars perquè no es van pujar les tarifes en el seu dia, és clar, hi ha molta gent que no vol treballar. I gràcies a déu que tenim un personal que realment és vocacional perquè sinó això -ja t'ho dic jo- hagués acabat com una guerra perquè la gent hauria plegat.
I pel que fa al material de protecció pel Covid-19, nosaltres (els SAD) sí que hem seguit una sèrie de protocols, que hem fet nosaltres mateixos -perquè el que ens envia la Generalitat és insuficient- i ens anem adaptant amb coses que ens expliquen les entitats que sumem.
Si parlem del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària), quines serien aquestes necessitats a cobrir durant la crisi epidèmica?
Aquest és un sector que ha quedat molt invisibilitzat. Nosaltres estem a primera línia de combat. Som les que anem de domicili en domicili i que hem trobat una mancança de material, sobretot, de material. Sort que hem treballat amb empreses privades que ens han ajudat a fer arribar aquest material i, sobretot, el voluntariat que s'hi ha abocat de manera bàrbara. Els ajuntaments també han fet molt bona feina i les entitats socials com Càritas o els voluntariats coordinats pels ajuntaments, que han cobert molt aquestes mancances perquè no han arribat des de la Generalitat.
Per què és tan important l'atenció domiciliària per a les persones amb dependència durant el temps de confinament?
És molt important perquè és un sistema preventiu i necessari que està a primera línia de foc. Nosaltres evitem moltes vegades que l'usuari pugui tenir una estada a l'hospital i que la persona pugui estar el màxim temps possible a la seva llar. Ara que estem en temps de confinament ens trobem que, entre les pors i l'angoixa que provoca la situació, hi ha molta gent gran que està tot el dia davant del televisor. Hi ha molta gent sola. Per exemple, una persona de 80 anys, que en el seu moment ja se li va tramitar la dependència, i ara ens trobem que la seva parella pateix deteriorament i hem d'assumir nosaltres aquesta mancança.
Afers Socials confirmava ahir que, des del 15 de març, més de 570 persones que vivien en residències de gent gran van morir per Covid-19 a Catalunya. La gestió d'aquestes residències i els recursos que disposen tenen a veure amb aquest alt índex de mortalitat?
Deixant a banda de si són unes dades o unes altres, el que està clar és que tenim un deute molt gran amb la gent gran. Crec que s'haurien d'haver posat mesures de prevenció molt abans perquè hi ha hagut molts problemes pel fet de no arribar material a les residències. Pensa que les residències són espais socials -no són hospitals medicalitzats- i el personal fa un altre tipus d'assistència. Si jo m'hagués trobat amb dues persones infectades amb aquest virus, les hagués portat directament a l'hospital. Entrar una persona amb Covid-19 a una residència és com una pandèmia i aquests centres no estan adaptats. Que anirem cap a un canvi de model? Sí, perquè s'han destapat moltíssimes mancances, moltíssimes...
Aquests dies s'ha fet un manifest contra el maltractament de la gent gran durant la crisi del Covid-19. Que en penses?
Independentment si són molts o són pocs, aquí algú ha de donar la cara. Però si diuen que hi ha persones que no poden anar als hospitals, és clar que hi ha un maltractament...
També s'ha impulsat un altre manifest per una atenció sanitària completa a la gent gran, en què es demanen més recursos professionals i tècnics per al sector assistencial.
Ara no és el moment perquè ens trobem en plena crisi epidèmica, però tot això després es destaparà per la part sanitària, residencial, dels SAD's,... I, insisteixo, algú haurà de donar la cara per tot això que ha passat. No es pot criminalitzar les residències per totes aquestes morts que estan succeint perquè tampoc és culpa seva. Si les residències truquen per alguna necessitat als hospitals, els arriben tard i malament, no els fan les proves, la gent es va morint per les habitacions... O truques després a la funerària i no et venen al moment... És normal que passin aquestes coses. No es pot criminalitzar el sector, prou feina fa aquesta gent.
Actualment teniu tancat el Centre de Dia Marinada de Roda a causa del Covid-19. Com valores aquesta decisió i i com ha afectat als usuaris del centre?
A nosaltres ens van enviar un correu el dia 13 de març, a les 12:30h, conforme el centre tancava. No ens va vindre de nou. De fet, nosaltres haguéssim tancat una setmana abans i ja feia dues setmanes que estaven aplicant un protocol d'actuació en les visites dels familiars, etc... Quan vam tancar, hi havien nou persones amb un grau de vulnerabilitat més depenent. Aleshores vam passar a fer l'assistència domiciliària. Hi ha persones que viuen soles que els dirigim el menjar, els portem les medicines, els hi fem les compres, els donem suport emocional...
El problema és que aquest és un centre de dia molt dinàmic, on es fan moltes activitats, i quan arribes a casa d'una persona amb demència, es pensa que el vens a buscar per sortir a fora. Com li fas entendre el confinament? Hi ha persones amb patologies com problemes cardíacs i la gent no camina, no fa exercici o es passa quasi tot el dia dormint. De les 24 persones que tenim al centre de dia, si després del confinament en tornen 15, ja podem donar les gràcies. Molts usuaris que tenim els derivaran cap a residències.
Rebeu suport en aquests moments difícils?
Vull donar les gràcies a molta gent i, especialment, a l'Assistència Primària de Roda, amb la que hi tenim una molt bona coordinació. Hem patit un parell d'ensurts amb uns avis i, el Dr. Valldosera de Roda, en dos minuts, arribava al domicili. I aprofito per fer extensiu el meu agraïment i el meu reconeixement als sanitaris i a la gent que treballa a les residències.
Sort i gràcies a tu, Jerusalem.
Gràcies a vosaltres.