El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d'un miler d'assistents. És la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. L'eclesiàstic ha subratllat la misericòrdia, la fidelitat a Déu i l'amor del beat, que va ser executat per les seves conviccions religioses. A la vegada, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d'aquest laic al final del seu pontificat és un "regal del senyor" i ha fet una crida perquè "tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació" que enarbora, diu, el nou beat.
La cerimònia de la beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila ha començat amb cants i amb la petició de l'arquebisbe Jaume Pujol per procedir a la seva beatificació. El cardenal Giovanni Angelo Becciu ha llegit la Carta Apostòlica en llatí i, tot seguit, s'ha descobert la imatge del nou beat, que ha despertat forts aplaudiments entre les més de mil persones —fidels, preveres i autoritats eclesiàstiques i civils— que s'han congregat a la Catedral de Tarragona.
En l'homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l'amor per assolir el "cim de la santedat", en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva "fidelitat al Senyor" i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l'any 1936, quan va ser assassinat pels milicians. En aquest sentit, Becciu ha qualificat el doctor Mullerat com un "potent far de llum" i un exemple a seguir perquè va perdonar els seus botxins abans que el matessin.
L'arquebisbe de Tarragona, emocionat per la beatificació al final del seu pontificat
Per la seva banda, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s'ha mostrat emocionat per la beatificació en el que pot ser un dels últims actes al capdavant de l'Arquebisbat. Segons ell, aquesta celebració quedarà inscrita en la història de la Catedral, però també en el seu cor. I és que arribant al final del seu pontificat ha assegurat que aquesta cerimònia només la pot rebre com "un regal del Senyor". A més, també ha demanat que el nou beat els ajudi a "ser fidels" i a guiar les diòcesis catalanes "ben arrelades i que estimem tant". Per tot plegat, ha dit que Mullerat "enarbora sobre nosaltres la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació".
Així mateix, el pare Pere Cardona, jutge delegat de la causa de canonització de Mullerat, ha remarcat que la beatificació és el reconeixement a una persona que va viure "honestament" conforme a les seves conviccions i que va donar la vida "lliurement per aquell que ell estimava, que és Jesucrist". En la cerimònia eclesiàstica, hi han assistit familiars del nou beat, entre ells la seva germana.
Concentració silenciosa de la plataforma Volem bons bisbes catalans
Un grup molt reduït de persones s'han concentrat a les portes de la Catedral de Tarragona i han repartit fulletons per mostrar el seu desacord amb la possible designació de l'actual bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez, com a substitut de l'arquebisbe Pujol. El portaveu de la plataforma Volem bons bisbes catalans, Josep Torrents, ha afirmat que s'està imposant a poc a poc un perfil de bisbe "poc sensible" amb la realitat catalana i que tampoc no està "arrelat al país". A parer seu, l'Església catalana "no és ni millor ni pitjor", sinó "diferent" de l'espanyola i, per aquesta raó, ha assegurat que entre el clergat català hi ha candidats suficients per ostentar els càrrecs eclesiàstics del territori.
El doctor Marià Mullerat i Soldevila, un màrtir
El doctor Marià Mullerat i Soldevila va néixer a Santa Coloma de Queralt el 24 de març de 1897. Fins als tretze anys, va estudiar a l'escola del seu poble natal i aleshores va ingressar al col·legi reusenc Sant Pere Apòstol, pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet. L'octubre de 1921, Mullerat es va llicenciar en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona.
El doctor es va casar amb Dolors Sans i Bové, amb qui va tenir cinc filles. Des de 1923 fins a 1926, va dirigir un diari local en català, titulat 'L'Escut'. Va ser escollit alcalde d'Arbeca el 29 de març de 1924, on va fer de metge, i va exercir el càrrec fins al març de 1930. El 13 d'agost de 1936, va ser arrestat amb cinc persones més pels milicians i va ser traslladat a uns tres quilòmetres de distància d'Arbeca, on va ser afusellat i cremat. Quatre anys més tard, el 13 d'agost de 1940, es van col·locar les cendres barrejades dels afusellats en un monument en forma de creu.
