Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 638

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 636

InfoCamp | Arxiu de notícies del Priorat
Gastronomia

Es preveu que la collita d'aquest 2015 arribi als sis milions de quilos de raïm d'una qualitat 'excepcional'

La gran majoria de la producció de vins de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat, fins a un 80%, es destina a l'exportació. El seu principal mercat, en quantitat, és Estats Units, mentre que en volum econòmic, Suïssa passa per davant. Així ho ha exposat el president del Consell Regulador, Salus Álvarez, que ha reconegut que "és una llàstima" que Catalunya no sigui el seu primer comprador. "Farem l'esforç d'apropar-nos-hi", ha assegurat, però a la vegada ha demanat "un gest" del mercat local per reconèixer el seu producte. La verema d'aquest 2015 tot just acaba de començar, amb una previsió que la collita pugui arribar als sis milions de quilos d'un raïm de qualitat "excepcional".

Europa, i concretament Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Holanda, són els principals compradors de vins de la DOQ Priorat, a més d'Estats Units i Canadà. Ara també estan entrant a Mèxic i altres països de l'Amèrica Central, així com al Japó, Corea del Sud o la Xina. Aquests mercats "cada vegada estan apreciant més els vins del Priorat, comencem a ser més coneguts", ha indicat Salus Álvarez, "i cada vegada tenim més relació comercial amb ells".

Davant d'aquesta situació, en què tan sols un 20% de la producció es destina al mercat local, Álvarez ha manifestat la seva intenció d'acostar-se al client català. "Ens agradaria tenir una mica més de relació comercial a Catalunya", ha dit, que es reconegués "l'esforç que fem de tirar endavant una comarca complexa", al mateix temps que es valorés "la qualitat dels nostres productes". En aquesta línia, ha expressat el seu desig que Catalunya acabés esdevenint "el nostre primer comprador".

Un exemple d'internacionalització la trobem al celler de l'Encastell de Porrera, propietat de Raimon Castellví, que exporta entre el 90 i el 95% de la seva producció. Es tracta d'un celler que treballa amb vuit hectàrees pròpies de vinya i que elabora unes 25.000 ampolles. Els seus vins es poden adquirir a Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Estats Units, Mèxic o Brasil.

Precisament el seu distribuïdor a Mèxic, Josep Carbonell -un català establert allà-, ha volgut veure 'in situ' com s'està desenvolupant la verema. Carbonell, que s'ha definit com un "fanàtic" dels vins del Priorat, ha explicat que va conèixer als Estats Units els productes de Castellví. "Em van agradar molt", ha reconegut, "i des de fa dos anys li estem comprant per distribuir a Cancún".

Sis milions de quilos de raïm de qualitat "excepcional"

Aquests dies comença el gruix de la verema a la DOQ Priorat, que actualment aplega 103 cellers, amb més de 500 viticultors que conreen unes 1.800 hectàrees de vinya -principalment de varietats negres-. Per aquest 2015 es preveu una collita lleugerament superior a la de l'any passat, ja que es podria arribar als sis milions de quilos, i Salus Álvarez ha destacat que s'espera una qualitat "excepcional".

El president del Consell Regulador de la DOQ ha exposat que busquen "el moment òptim de maduresa" del raïm, motiu pel qual la verema s'inicia "molt espaiadament" a partir de primers de setembre i s'allarga fins a finals del mes d'octubre. Per anar bé, ha incidit, caldria que durant aquest període fes un temps amb vent sec, una mica d'insolació i poca humitat.

Durant l'any, la climatologia ha afavorit especialment la vinya, ha manifestat Álvarez. I és que la calor alta de maig i juny va ajudar la planta a "vegetar molt ràpidament", mentre que les temperatures més baixes del mes d'agost i la poca pluja que ha caigut -que ha estat suficient, però, perquè els ceps retinguessin bé l'aigua- han fet que els raïms estiguin "ben madurs".

Gastronomia

Munskänkana ha elegit el Prirorat, com la 'Regió vitivinícola de l'any 2016'

Els responsables de la DOQ Priorat i la DO Montsant han rebut aquest cap de setmana la visita d’una delegació de l’associació sueca Munskänkarna, el club de vins més important d’Europa, que ha escollit la comarca del Priorat com la ‘Regió vitivinícola de l’any 2016’. Els membres de l’entitat tenen en compte diferents criteris abans de premiar una regió, com ara l’alta qualitat dels seus productes o que aquesta reuneixi una sèrie d’atractius per als visitants. La distinció, a més, es fa després d’haver rebut una nominació per part dels socis de l’organització.

La visita dels membres de Munskänkarna ha tingut com a objectiu l’aprofundiment en el coneixement dels vins de les dues denominacions d’origen. El president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez, ha assenyalat que l’elecció de la comarca tarragonina com a 'Regió Vitivinícola de l’any 2016' es deu a “la gran qualitat dels nostres vins”. Per la seva part, la presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, va apuntar que l’estada dels suecs pot obrir la porta de la regió “al turisme del nord d’Europa”.

Tastos i visites a cellers

Els membres de Munskänkarna s'han reunit amb els responsables d'aquestes dues denominacions d’origen tarragonines i han assistit a tastos i visites a cellers durant divendres i dissabte. El club de vins suec, que compta amb més de 24.000 abonats i que té una subdelegació a Barcelona, edita una revista en què farà recomanacions dels vins de la DOQ Priorat i DO Montsant. “Això ens donarà una gran visibilitat al seu mercat”, ha pronosticat Álvarez. Els membres del club també podran dir-hi la seva, al web.

La publicació i el web del club també inclouran altres activitats lligades a la regió, com rutes i visites culturals i gastronòmiques. A més de Suècia, però, Munskänkarma també és present a Finlàndia. Per a Just, l’aparició a les seves publicacions pot representar, al futur, “un increment de comandes i de vendes dels vins del territori al mercat nòrdic”. La visita de la delegació de Munskänkarna ha comptat amb el suport de l’associació Priorat Enoturisme, l’Agència Catalana de Turisme i del Patronat de Turisme de la Costa Daurada.

Una organització de prestigi

El club de vins Munskänkarna es va crear l’any 1958 i té una gran influència en el món del vi de Suècia i Finlàndia, ja que hi intervé com un dels principals consellers a l’hora de recomanar la compra i la difusió de vins d’arreu del món als seus membres i a altres audiències. A més de la de Barcelona, Munskänkarna Internacional té delegacions en altres països europeus com ara França, Àustria, Suïssa i Bèlgica, entre d’altres.

Al Japó també hi tenen representació i des de 1993 escullen la 'Regió vinícola de l’Any'. Altres distincions de l’entitat són l’elecció d’una 'Personalitat del món del vi de l’Any', el 'Vi de l’Any' i el 'Restaurant del món del vi de l’Any'.

Medi Ambient ACN

Els exemplars provenen del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del GOB Menorca

Més de 200 tortugues mediterrànies han estat alliberades aquest divendres al Parc Natural de Montsant (Priorat). Amb aquest nou contingent, el nombre de rèptils d'aquesta espècie en perill d'extinció en aquest espai arriba als 2.649 exemplars. Aquest alliberament de tortugues és fruit de l'acord de col·laboració entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. Els exemplars provenen del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del GOB Menorca (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). Des del 2005, el govern català duu a terme un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània en el Parc Natural de Montsant amb l'objectiu d'aconseguir una població viable d'aquesta espècie.

La majoria de tortugues mediterrànies alliberades aquest divendres són adultes. Aquest programa de reintroducció es realitza amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que gestiona i fa el seguiment dels rèptils alliberats i treballa conjuntament amb l'equip tècnic i de la brigada del parc.

A l'acte d'aquest matí hi han participat la directora general de Polítiques ambientals, Marta Subirà, i el subdirector general de Biodiversitat, Jaume Vicens. En aquesta edició, com ha succeït en els darrers cinc anys del projecte, s'ha comptat amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, que a través del centre de recuperació de fauna salvatge del GOB Menorca, ha permès disposar d'un gran nombre de tortugues mediterrànies recuperades en aquest centre, que permetran augmentar de forma important la presència d'aquest queloni al Parc Natural de Montsant, i de retruc, a Catalunya.

Una espècie en perill d'extinció

La tortuga mediterrània, té una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d'Europa Occidental. De fet, Catalunya, juntament amb el País Valencià, són els únics territoris de la península Ibèrica que compten amb poblacions, focalitzades en sis espais naturals protegits: el Parc Natural de Garraf, el Parc Natural del Delta de l'Ebre, el Paratge Natural de l'Albera, El Parc Natural de la Serra d'Irta, la Serra de Llaberia i el Parc Natural de Montsant.

L'espècie està greument amenaçada d'extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat -principalment pels incendis forestals- i la captura per a ser destinades al mercat il·legal de mascotes. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, el seu futur a Catalunya, passa per la conservació de l'única població natural present al Paratge Natural de l'Albera i per potenciar la creació de noves poblacions dins l'àrea de distribució històrica i potencial de l'espècie, amb l'objectiu d'establir una xarxa d'espais que li serveixin de refugi.

Gastronomia

Es van poder tastar diversos vins blancs dels Cellers Família Nin-Ortiz de Porrera i Mas d'en Gil de Bellmunt del Priorat

El cicle de tastos estacionals 'Les hores i les estacions', organitzat per Cal Compte, a Torroja del Priorat, va finalitzar el passat divendres, 21 d'agost, amb 'Les hores d'estiu a Cal Compte', un tast de vins blancs dels Cellers Família Nin-Ortiz de Porrera i Mas d'en Gil de Bellmunt del Priorat.

El responsable del blog Devinis, Joan Gómez Pallarès, va ser l'encarregat de conduir l'acte, en què les enòlogues Ester Nin i Marta Rovira van fer la presentació de diversos vins blancs creats en els seus respectius cellers. Els tast de vins es va acompanyar de la lectura de textos clàssics sobre l'estiu, la música i històries sobre els vins.

A més d'aquest últim esdeveniment, el cicle de tastos estacionals 'Les hores i les estacions' ha comptat amb 'Les hores d'hivern', protagonitzades pels vins de René Babier, ‘Les hores de tardor’, amb Josep Lluís Pérez i ‘Les hores de primavera’ amb Sara Pérez, René Barbier Meyer i Dominique Huber.

Diumenge, 23 Agost 2015 12:47

Empresa és femení?

Empreses Isabel Martínez

Neix una Associació de Dones Empresàries i Directives a Tarragona per tal d’intercanviar experiències, compartir xarxes i ajudar a les noves emprenedores

Eulàlia Escuder Fàbregas, Rosa Casamitjana Menja, Dolors Creus Casanovas, Mercedes Sabi Martínez, Tecla Sala Miralpeix...Amb tota probabilitat, aquests noms ens suggereixen ben poca cosa però el seu paper com a empresàries ha merescut que l’Institut Català de les Dones dediqui a la seva trajectòria una recent exposició històrica.

Per sort, el nombre d’empresàries que -des de la vessant més familiar o professional- treballen en el sector dels negocis fa avui impossible reduir-lo a un exigu llistat com l’anterior. Malgrat tot, esdevenir empresària en els nostres dies continua sent complicat. Per tal de pal·liar aquestes dificultats, el passat juny es va crear a Tarragona l’Associació de Dones Empresàries i Directives de la CEPTA. Amb els objectius “d’organitzar networkings professionals, debatre i cercar nous focus de negoci, assessorar a totes aquelles emprenedores que vulguin iniciar la seva trajectòria en el món de l’empresa”, les integrants de l’associació posaran en comú experiències i possibilitats de negoci que poden beneficiar-les a nivell territorial. Segons la presidenta de l’associació, Ana María Macho, les integrants del grup són de “diferents perfils professionals des de petites empresàries de comerços a directives de multinacionals” que –amb to distès- assegura “tenim ganes d’enredar-nos” en un objectiu comú. En un territori com les comarques de Tarragona en què el pes del món empresarial és tan important, Macho afirma que, molt sovint, només s’han visibilitzat noms masculins però que, des d’una visió econòmica, “es poden oferir serveis que es tenen a Tarragona col·laborant amb altres ciutats i expandint-nos”.

Mentre la societat empresarial tarragonina articula aquesta nova iniciativa, el balanç de l’aplicació de la legislació per equilibrar el gènere en les grans empreses catalanes no acaba de ser prou satisfactori. Segons les dades del 2013 de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona s’havien d’incorporar 865 dones als consells d’administració de les grans empreses catalanes per assolir l’equilibri de gènere recomanat tant pel Codi de Bon Govern de les empreses cotitzades (2006) com la Llei d’Igualtat (2007) entre les empreses que tinguin més de 250 treballadors o facturin més de 22,8 milions d’euros.

Sens dubte, un dels sectors empresarials tarragonins per excel·lència és el químic que té des de 2013 una dona, Teresa Pallarès, com a primera directora general de l’Associació empresarial Química de Tarragona (AEQT). Fins l’assumpció d’aquesta responsabilitat, el currículum de Pallarès havia estat força destacat a nivell polític: titular de la Delegació de la Generalitat de Turisme (2006-2007) i d'Economia, Finances i Energia (2007-2008), a més de la Subdelegació del Govern (2008-2011), i regidora de Promoció de Ciutat a l'Ajuntament de Reus (2003-2008). Durant un breu temps, Pallarès havia estat també portaveu municipal del PSC al consistori reusenc.

L’actual directora de l’AEQT considera que “l’actitud i l’aptitud” són els principals valors a l’hora de valorar un candidat indiferentment del seu sexe i, en relació a la fita que ella sigui la primera dona en aquest càrrec, opina que es deu “a un canvi de perfil” i a que les empreses valorin aspectes com “la comunicació” davant d’altres habilitats o coneixements que anteriorment es prioritzaven. Al respecte d’un sector masculinitzat com el químic , la directora general destaca que el 65% de les empreses que conformen l’AEQT tenen plans d’igualtat adreçats a homes i dones i que 4 de les empreses membres estan presidides per dones i precisa que “personalment no sóc partidària de mesures de discriminació positiva” tot i que en determinats àmbits, com les llistes electorals, considera que les quotes han estat útils.

Són necessàries les quotes?

Al respecte d’aquest darrer debat, una de les anàlisis més lúcides correspon a la professora de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialitzada en matèria de gènere, Tània Verge. D’entrada, l’experta és crítica amb la legislació sobre la matèria, la Ley de Igualdad Efectiva de Hombres y Mujeres del 2007, que no ha servit en 7 anys per assolir l’horitzó plantejat de -com a mínim- el 40% de dones als consells d’administració de les grans empreses. Segons les dades de Verge, el percentatge actualment se situaria al voltant del 15% en una progressió que considera molt lenta des del 7% inicial de l’any 2007. Per la professora de la UPF, “el segell de qualitat” que la legislació estipulava per fomentar la inclusió de dones en els seus òrgans de direcció “no funciona” perquè la majoria de les grans empreses no tenen competidors en els grans contractes i no el necessiten. L’oportunitat perduda que ha significat la llei fa que, segons Verge, les mateixes associacions de dones empresàries, que tradicionalment han estat contràries a les quotes, ara comencin a canviar el seu posicionament al respecte. Enfront del model estatal, Verge seria partidària de seguir el model que ja apliquen alguns països nòrdics com Noruega que inclou sancions econòmiques per les empreses que no incorporin dones als seus consells d’administració. Al seu parer, la simple inclusió d’aquesta proposta canviaria l’actual panorama i explica que “l’amenaça de sancions seria suficient” perquè les grans empreses canviessin el xip.

Tot i així, Verge explica que la recent aprovada Llei catalana per la igualtat efectiva entre homes i dones, aprovada el passat juliol al Parlament de Catalunya, peca dels mateixos defectes que la legislació estatal i, per tant, tampoc podrà ajudar a resoldre els problemes detectats. “No és un problema d’oferta de candidates”diu rotundament Verge. El que molt sovint passa és que el reclutador a les empreses empra una mena de codis i valors tàcits (capital homosocial) que contribueix a perpetuar el biaix de gènere a l’hora de triar els candidats per cobrir les vacants. Una situació a la qual s’afegeixen altres realitats com la manca de racionalització del temps, per exemple, que dificulten encara més la carrera professional de les dones. En aquest sentit, si hagués un “mapa competencial de bon lideratge a les empreses” aquesta qüestió es podria resoldre de manera més efectiva perquè no es perpetuaria la subjectivitat que reprodueix l’actual model. A més, Verge alerta del fet que la manca de diversitat a les empreses és un problema que pot perjudicar als seus propis interessos i posa com a exemple que el 70% de les decisions de compra corresponen precisament a les dones que lideren el consum.

“No es tracta de reclamar res com a dones sinó com a ciutadanes”, conclou Verge.

Cultura Redacció Infocamp

L’actuació de la banda alternativa s’engloba en el marc de la Festa Major de Cornudella de Montsant, que portarà multitud d’activitats

Cornudella de Montsant celebra la Festa Major 2015, del 17 al 24 d’agost. Durant aquests dies el municipi acollirà multitud d’actes ben variats entre els que destaca l’actuació de Pirat’s Sound Sistema, un conegut i reconegut grup de hip hop català de l’escena alternativa que venen al Priorat des del barri de Sants de Barcelona per a oferir un missatge social i reivindicatiu als vilatans. L’actuació tindrà lloc el dijous 20 d’agost, a la mitjanit.

Molt destacable serà també la caminada nocturna ‘Tomb al Pantà’, que tindrà lloc el dimecres 19, a les 21.00 h. El dijous dia 20, a part del concert anteriorment mencionat, a les 18.00 h, hi haurà un contacontes a la Biblioteca Municipal a càrrec de Maria del Pilar de la Calle Carpintero. A les 19.30 h, serà el torn d’una classe de Zumba Dansa a l’envelat.

L’endemà divendres, a les 22.00 h, tindrà lloc el Pregó de Festa Major des del balcó de l’Ajuntament, a càrrec del periodista de TV3 Toni d’Armengol. Una hora després, el Ball de Diables Voramar del Serrallo oferirà un espectacular correfoc per, posteriorment, culminar la festa amb Dj Ferry Lip i Festiband Zombie.

El dissabte 22, a les 20.00 h, l’Orquestra Internacional La Nova Blanes oferirà un concert de Festa major i, a partir de les 23.30, un gran ball de nit. Després serà el torn de la Disco Mòbil amb Dj Montsant. El cantautor reusenc Fito Luri oferirà un concert-vermut l’endemà diumenge, a les 13.30 h. A les 17.00 h, Cornudella acollirà la Diada Castellera amb l’actuació dels Brivalls de Cornudella, els Xiquets de Reus, els Xiquets d’Alcover i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.

El dilluns 24 d’agost, la festa major clourà amb un gran sopar de germanor i havaneres i rom cremat, a partir de les 21.30 h.

Festa Major Redacció Infocamp

El municipi del Priorat acollirà, fins el diumenge 16, unes vibrants festes majors repletes d’activitats per a petits i grans

La Festa Major de Siurana 2015, que va donar el tret de sortida el passat dimecres i s’allargarà fins el diumenge 16 d’agost, acollirà multitud d’actes per commemorar la festivitat. El dijous dia 13 d’agost, a les 20.30 h, es farà una cassolada d’inici de festa major i, a les 22.00 h, es durà a terme el pregó de festa major així com l’elecció de l’Hereu i la Pubilla. Mitja hora després es farà un ‘bingo popular’.

Divendres, a partir de les 10.00 h, Siurana acollirà multitud de concursos diversos: tennis taula, dibuix, bitlles catalanes i parxís i dominó. A les 18.00 h, el Circ de les Mussaranyes durà a terme un espectacle infantil per a la canalla. Una hora més tard, es farà l’escalada amb caixes de cervesa per a adults. Per la nit serà el torn del concert a càrrec del grup Segona mà i, tot seguit, s’hi farà el ball de festa major amb Dj M.A.G.
El dissabte pel matí, es faran tallers i activitats, la missa de festa major i la traca i vermut popular. L’actuació dels Brivalls de Cornudella i els Torraires de Montblanc, amb la Ballada de Gegants, tindrà lloc a les 18.00 h. A les 21.00 h, es farà el sopar de germanor al Pla de la Torre Alta, tot acompanyat de rom cremat i, tot seguit, es durà a terme el ball de festa major amb el Dj M.A.G.

Diumenge pel matí es repetiran els tallers, es farà una consulta popular per preguntar si es vol posar la bandera al castell i, a les 18.00 h, tot posant punt i final a les festes majors, es farà una xocolatada amb jocs d’inflables i tradicionals al pla de l’església.

Societat

Jaume Domènech (Falset, 1953) viu la seva segona etapa com a alcalde de Falset. Domènech afronta un mandat afavorit per un govern de majoria (Independents per Falset) i amb un bon grapat de reptes, entre els quals destaca que el municipi millori sense alterar les actuals condicions que l’identifiquen. L’alcalde creu que Falset té bons recursos per a aconseguir-ho, sobretot gràcies als avantatges del seu paisatge, a l’activitat vinícola i al seu emplaçament territorial. No amaga però, que cal espavilar el sector industrial. A l’entrevista, Domènech fa un repàs a aquests recursos i a altres aspectes que afecten la vida dels falsetans hores abans que comenci la Festa Major.

El dia de la seva investidura vostè va dir que el primer que volia fer era situar-se i saber com estava l’Ajuntament de Falset. Dos mesos després, com l’ha trobat?

Jo sóc del parer que el que ha de fer un ajuntament és partir d’allò fet per un altre ajuntament. Quan un consistori acaba, en ve un altre, i el que ha de fer el nou és continuar. Aquesta és la meva perspectiva: el que hem de fer és tenir una visió positiva i mirar de tirar endavant les coses. Crec que és un diàleg absurd i demagògic dir que "els temps passats foren pitjors", no és això. Per tant, el que hem de fer nosaltres és anar construint d’acord amb el passat per a tenir una projecció del que volem de cara al futur. També vam prometre que faríem unes reunions de poble i fa uns dies, en vam fer una per a explicar una mica tot el que ens hem anat trobant i com hem iniciat la feina. Evidentment, hi ha coses que estaven fetes de l’anterior Ajuntament i que s’han de continuar. És el que dic: basant-se en uns es construeix el que fan els altres.

També ens passarà a nosaltres quan marxem; els que vinguin hauran de continuar coses que hauran quedat pendents perquè moltes coses no es poden acabar immediatament ni el dia que tu vols. En el pla econòmic, tenim un endeutament que tampoc és absolut; per tant, tenim marge de maniobra. No crec que l’Ajuntament plegui d’endeutament, si no és per una cosa molt puntual o alguna cosa molt necessària. El que hem de fer és donar resposta al dia a dia i, sobretot, mentalitzar la gent que farem el que realment puguem però donant respostes al dia a dia, que és el més important. La gent vol que se l’atengui i se l’escolti, més que fer grans coses, ja que les grans coses avui en dia estan supeditades a finançaments, subvencions i ajudes, i fora d’aquí poques coses hi ha, ja que la sequera actual afecta totes les institucions.

L’atur local és el tema cabdal en la seva llista d’urgències?

Sí, l’atur és un tema important. Falset està al 20% d’atur i, per tant, aquest és un dels temes que hem d’intentar solucionar. M’he posat en contacte amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), però encara no hi ha director, ja que es va jubilar i n’han de nomenar un de nou, que encara no ha entrat. També hem agafat el període de vacances de juliol i agost, en el qual es pensa més en les eleccions que no en el dia a dia, però és un dels temes importants. Hem de fer aquestes polítiques actives d’ocupació a través de la Generalitat i el SOC, conjuntament amb el Consell Comarcal, i buscar plans d’ocupació i obrir aules per a poder formar els aturats. També és cert que ja hem tingut contacte amb alguna empresa d’aquí, de Falset, per intentar fer una borsa de treball i mirar de gestionar aquest tema a través de l’Ajuntament. Hi hem de col·laborar i intentar ajudar en tot allò que puguem perquè a poc a poc es vagi desbloquejant i puguem aconseguir que hi hagi un percentatge més baix d’aturats.

Com es troba la situació de creació i implantació d’empreses al municipi? L’economia de Falset es basa en l’agricultura, però també en els serveis.

El sector primari hi té molta importància i, després, els serveis. Hi ha una petita cèl·lula industrial que ens agradaria que es pogués implantar. Amb les ampliacions del polígon s’hi han situat empreses bàsicament al voltant del sector primari, en aquest cas enològiques, però també estaria bé que diversifiquéssim i poguéssim donar entrada a un altre ventall d’empreses. Una de les implantacions industrials més grans que tenim és Fermator, una empresa que està donant feina a cent-seixanta persones, i tant de bo poguéssim trobar alguna altra implantació. Ho estem mirant, però no és fàcil, tal com està tot. De totes maneres, el que sí que és clar és que si en trobem cap, s’haurà de fer una ampliació del polígon, perquè pràcticament totes les parcel·les del polígon estan exhaurides. Per tant, hauríem de treballar conjuntament amb l’INCASÒL per fer una ampliació del polígon si trobéssim aquesta implantació.

No sé si comparteix la meva opinió: en turisme, el poble disposa de possibilitats i recursos que podrien aprofitar-se millor.

Totalment i absolutament; té tota la raó. L’enfocament local del tema turístic va ser un dels eixos importants del nostre programa. L’enoturisme és molt important, i dins de la població de Falset hem d’intentar fer captació de turisme, sobretot d’orientals. Una de les coses importants està feta, que és el pàrquing central, que es va asfaltar per la Fira del Vi. Això ha estat un avenç molt important, ja que ha actuat com un lloc de captació central, a dues passes del nucli antic. Ara, el que s’hi ha de fer és implantar una oficina de turisme amb origen i, des d’allí, orientar la gent. Estem treballant en aquest tema des de fa dos mesos i encara no està resolt, perquè estem parlant amb el Consell Comarcal a través de la seva oficina de turisme per a veure si podem treballar plegats en aquest tema i començar a donar-li forma, perquè el tema turístic és important.

Falset es troba a 25 minuts de Reus i a poc més de Tarragona. Aquest és un detall que caldria explotar-lo sanament. Parlo de compartir l’atractiu d’aquest paisatge amb gent que pugui venir de fora i en un període mínim de temps.

Sí, per això volem ser Patrimoni de la Humanitat, perquè el conjunt del paisatge, el cultiu mediterrani, és un espai totalment diferent. Tan bon punt entres aquí et trobes en una vall rodejada de muntanyes entre la serralada Prelitoral i la zona de Llaberia, la Mola i el Montsant; estem enclavats a la comarca, i això és un tret diferencial important i de gran bellesa. Per això la gent hi ve. Els nostres conreus i, sobretot, les nostres vinyes són el que dóna aquesta identitat pròpia al Priorat, i, per tant, això no ho hem de treballar, és un actiu més que tenim. Hem de treballar el conjunt. S’estan fent coses, ja se n’han fet anys enrere, i ho hem de continuar potenciant i millorant el que puguem, ja que és un actiu important de cara al turisme i a les poblacions del Priorat.

Falset té aproximadament 2.900 habitants. Hi ha intenció de fer augmentar aquesta població?

Ara tenim un nombre d’habitants que ens dóna identitat, tots ens coneixem, les coses sempre són més fàcils entre tots els veïns i l’Ajuntament, però també tenim una gran quantitat de serveis per als quals no ens aniria malament poder tenir algun habitant més, perquè significaria recaptar més impostos que ens ajudarien a poder mantenir aquests equipaments, que són diners. Com a capital de comarca que som tenim el castell, el teatre, l’Ajuntament..., i tot això comporta unes despeses importants. Per tant, ens aniria molt bé l’entrada d’alguns recursos més. Però, és clar, si això comporta que hàgim de perdre identitat i qualitat de vida no crec que sigui el camí que hagi de seguir Falset.

Què opina de la capitalitat prioratina de Falset?

Jo sempre he tingut una d’«allò» molt comarcal i em penso que Falset no sols ha de ser la capital de la comarca de nom, sinó que ho ha de demostrar de fet, i ha d’intentar tenir molt bona relació amb tots els pobles de la comarca i els seus alcaldes i oferir tots els serveis que nosaltres tenim com a capital de comarca. Això també ha de ser reversible, que també és el que vull que entenguin els pobles i els seus ajuntaments. És a dir, que Falset ha de fer un esforç per a poder brindar tots els equipaments i tota la seva capitalitat de cara a la comarca, però la comarca també ha d’entendre que com més important sigui Falset, més important serà la comarca i els pobles. A vegades és molt difícil aconseguir segons quin equipament en un poble, perquè per una sèrie de circumstàncies potser és més fàcil que es pugui aconseguir a Falset, i, per tant, hem d’entendre que Falset ha de ser la capital oberta, ha d’allargar la mà a tots els pobles de la comarca i a tots els ajuntaments, i els ajuntaments també han d’entendre que és un flux de relació important i necessària. A partir del setembre vull començar a fer una visita a tots els alcaldes de la comarca, als seus pobles i als seus ajuntaments per a intentar portar aquest missatge de cordialitat, obertura i contacte entre Falset, capital de comarca, i els nostres pobles.

Una capitalitat falsetana que ha de treballar en positiu les relacions entre la DO Montsant i la DOQ Priorat.

Falset i el Molar són els únics pobles a la comarca del Priorat en què aproximadament el 50% del seu territori està repartit entre la DOQ Priorat i la DO Montsant, i això també és bo, perquè si la capital del Priorat té repartit el seu territori entre la DO Montsant i la DOQ Priorat, és un lloc més d’acollida i equilibri entre les dues DO.

Actualment Falset se sent més a prop del Baix Camp o de les Terres de l’Ebre?

Falset sempre ha tingut més tirada cap al Baix Camp. Jo, quan parlava amb l’exalcalde de Reus, Josep Abelló, li deia: "Tens un barri de luxe, que és Falset".

Què em pot dir dels aspectes del transport i la mobilitat?

Amb totes les reformes que s’han fet a la Nacional aquests últims anys s’han aconseguit grans millores. Avui, arribar a Reus són pràcticament vint o vint-i-cinc minuts; per tant, és un passeig. A part de la facilitat que tenim per a arribar-hi, la gran obra va ser fer la variant de Reus. Avui, pràcticament, si vols anar cap a l’autopista o cap al nord, a Barcelona, no tens cap problema de trànsit; abans sí que era feixuc perquè havies de passar per dins de Reus, però avui aquest tema està pràcticament solucionat. Això són connotacions totalment positives de cara a la relació i el flux d’aquí. Jo sempre dic el mateix: tan fàcil és marxar com venir; per tant, és important que aquesta mobilitat ens permeti tant apropar-nos a Reus com que permeti als de la costa o de Reus apropar-se a Falset i la seva comarca.

Li pregunto sobre l’entrada principal del poble quan véns de Reus. Parlo de l’entrada de la residència d’avis. Opina que caldria millorar aquesta entrada?

Sí, hi estem treballant. Per començar, el que hem de fer és una bona neteja de l’entrada. Aquella rotonda s’ha d’arreglar i il•luminar bé, se li ha de donar vida i s’hi ha de posar una benvinguda perquè la gent entri, perquè si no fos pels cartells de la carretera, no sabrien quin poble és. Estem treballant en tot això, ho tenim present. La idea també és eixamplar el carrer, però no són coses fàcils. Arreglar la rotonda és fàcil, posar el cartell de benvinguda també, però eixamplar el carrer ja és més feixuc perquè hem de treballar temes urbanístics, fer expropiacions de solars i, sobretot, hem de tenir la disponibilitat econòmica per a fer els vials d’entrada i de mobilitat. Sabem que els recursos de les administracions són els que són, i, per tant, en aquests moments no veig un futur en el qual tot el que fem no passi per la contribució que l’Ajuntament mateix pugui fer per a millorar tots aquests accessos.

Som a les portes de la Festa Major de Falset? Està tot preparat?

Sí, està tot preparat i a punt. El programa era una de les coses que havia fet l’anterior consistori; per tant, és correcte i normal. Nosaltres fem la continuïtat i el regidor i tot el grup de voluntaris i la regidoria ho tenen tot a punt i preparat. Ja ha sortit el programa de festes i esperem que el temps ens acompanyi, i les ganes de la gent també. El que hem de fer és intentar que aquests siguin uns dies de lleure i de gaudi. Hem de ser receptius amb la gent que ve de fora, fer trobada amb els amics i familiars i, sobretot, amb coneixement, passar-nos-ho bé.

Cultura Redacció Infocamp

Dissabte, a partir de les 19.00 h, destacats escriptors del territori recitaran les seves obres acompanyats de música i vi del Montsant

El celler Masroig acollirà el proper dissabte 8 d’agost a les 19.00 hores una trobada de poetes i escriptors. Destacats escriptors participaran en l’esdeveniment: Agustí Masip, Aleix Cort, Cristina Company, Francesc Valls, Jesus Maria Tibau, Pere Audí, Pere Pèries i Pilar Garriga. Després de la lectura de les obres literàries els escriptors signaran els llibres als assistents que desitgin adquirir les seves obres. Tot seguit, es podrà gaudir d’una copa de vi de Celler Masroig.

‘Regalen Paraules’ és un recital amenitzat amb música de Gerard Marsal que té la voluntat d’homenatjar els vins de la DO Montsant i que barrejarà la creativitat tant dels artistes com dels elaboradors de vins d’aquesta denominació d’origen.

Empreses

L'estudi revela una manca de confiança en l'evolució del negoci de cara als propers mesos

Les empreses de l'àrea geogràfica de la Cambra de Comerç de Reus (Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta i Ribera d'Ebre) demostren un repunt dels seus negocis, segons es desprèn de la sisena onada del Radar Cambra, un estudi que quantifica i qualifica el balanç econòmic a casa nostra. Entre les conclusions del segon trimestre del 2015, l'estudi revela que la principal destinació de les vendes és el conjunt de Catalunya, amb un 28% de transaccions respecte el total.

Immediatament per sota, les empreses d'aquestes cinc comarques venen prioritàriament a la resta de Catalunya i a l'estranger, amb un 22% de les vendes a cada destinació. Tots tres àmbits comercials (català, comarcal i internacional) superen amb escreix el 15% de les vendes que es fan a la resta d'Espanya. Pel responsable de l'estudi, Hildebrand Salvat, "això respon a què tenim un teixit empresarial de dimensions petit i mitjà que tradicionalment ven molt aquí però que també és molt divers".

Prop de la meitat de les empreses, un 47%, declaren una facturació d'entre 300.000 euros i 5 milions d'euros. En tot cas, són minoritàries, un 10%, les empreses que facturen més de 10 milions d'euros l'any.

Manca de confiança

L'estudi també posa de manifest la poca confiança en l'evolució de negoci de cara als propers mesos. Una percepció que es concreta en l'augment del 8% d'aquells empresaris que titllen la situació econòmica actual de "dolenta"; és el mateix percentatge que anticipa una "pitjor" previsió de futur en l'evolució dels seus negocis.

Aquesta cautela contrasta amb l'evolució favorable de la situació econòmica. Del quart trimestre del 2013 al segon trimestre del 2015, la situació econòmica ha millorat del 2,2% al 15,5%. Destaca, però, que a principi del 2015, les expectatives superaven en 16 punts la situació econòmica; només tres mesos després, les expectatives estan cinc punts per sota de la situació. Un fet que, per Salvat, té a veure amb la disminució de la xifra de negoci, el preu de venda i el nombre de treballadors.

Esports Redacció Infocamp

La prova tindrà lloc s’iniciarà aquest dissabte 18 de juliol (19.00 h)

La tercera edició del TrailSERIES Colldejou, cinquena prova puntuable del circuit trailSERIES Costa Daurada 2015, de caràcter semi-nocturn, tindrà lloc aquest dissabte al vespre. Uns 200 participants prendran part en la cursa, que recorrerà la Serra de Llaberia, tot travessant indrets emblemàtics com La Mola de Colldejou, el Coll de Guix i grans vistes de la Costa Daurada i la Serra de Montsant.

La prova consta de dues curses, una de 21 km i una altra de 10 km per a persones que volen participar de manera no competitiva. La cursa s’iniciarà a les 19.00 h i les inscripcions restaran obertes fins divendres al web www.naturtime.es.

Espectacles Redacció Infocamp

La primera serà aquest dissabte 18 de juliol, amb el concert de Lluís Capdevila Trio

Els Jardins de Clos Figueras de Gratallops (Priorat) seran l’escenari de dues nits de jazz que tindran lloc el propers dissabtes 18 de juliol i 8 d’agost, ambdues programades a les 22.00 h. En el cas del 18 de juliol, l’actuació anirà a càrrec de Lluís Capdevila trio, mentre que el 8 d’agost serà el torn de Lluís & Joan Lluís. L’accés a aquests dos esdeveniments és lliure.

Cultura

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, reivindica el valor i l’actualitat de la poesia

Cornudella de Montsant es va omplir de literatura la tarda de dissabte en el que va ser el primer acte públic que dóna per inaugurat l'impressionant palauet que acull la majestuosa Biblioteca Municipal. Nou escriptors i escriptores, un compositor i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, van impregnar de poesia, contes, microcontes i novel·les el claustre de l’edifici de l’antiga Fundació d’Història i Art Roger de Belfort.

De la mà de l’escriptor i mestre cornudellenc Jesús Maria Tibau, creador de la Jornada literària –que arribava a la vuitena edició- van desfilar pel claustre del palauet el tarragoní Francesc Valls Calzada (‘100 dòlars i una cabra’), el reusenc Aleix Cort (‘Avions de paper’), la barcelonina Pilar Garriga (‘Un estiu al Priorat’), el santpedorenc Ferran Cerdans (‘Perdonin que no em disculpi’), el rapitenc Miquel Reverté (‘Cròniques d’una mar desapareguda’), el fill d’Ascó i escriptor d’èxit Andreu Carranza (‘El poeta del poble’), el mateix Tibau (’El noi del costat del padrí’), Agustí Masip i Josep Barjuan ('Poemes visuals'), i el tàndem poetessa-compositor Cristina Company i Pere Pèries.

Un aiguabarreix d’autors locals amb escriptors ebrencs –Tibau és fill de Cornudella, però mestre a Tortosa- i barcelonins. El públic descobria la gènesi de la creació literària, un misteri sempre buscat, i sabia, en paraules de Tibau, com als autors “ens mou un tema o un tema i mig al llarg de la nostra vida”. Tibau entrevistava cada autor i un grup de rapsodes llegia a continuació un fragment de les obres.

Autors d’edició artesana i manual, com Ferran Cerdans, que es fa ell mateix els llibres, o escriptores que han venut 100.000 exemplars en quatre novel·les publicades (Pilar Garriga), una barcelonina arrelada a la comarca, que recorda a ‘Un estiu al Priorat’ el vocabulari que ella sempre ha sentit a casa, i explicava com gent de Girona s’acosta a descobrir el Priorat duent el seu llibre com a guia, fins i tot resseguint els escenaris de la memòria de la pròpia autora.

Col·leccionistes de premis, com Andreu Carranza amb la seva novel·la sobre mossèn Cinto Verdaguer o el també premiat Miquel Reverté, i dues rareses: un recull de poemes publicats a Twitter (‘Tuitpoemes’) i recollits en un llibre, amb música de Pere Pèries, que justament va oferir al final de la vetllada un repertori del seu àlbum, ‘Silkian i altres contes prohibits’.

La vetllada acabaria amb la intervenció de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que reivindicà el valor i l’actualitat de la poesia, mentre l’alcalde de Cornudella, Salvador Salvadó, tingué unes paraules per agrair especialment l’esforç i l’empenta de Jesús Maria Tibau a celebrar cada any la jornada al seu poble.

Societat

CiU presidirà l’ens comarcal els primers dos anys, mentre que ERC ho farà els dos següents

Joan Carles Garcia (CiU) ha resultat escollit aquest dimecres al vespre president del Consell Comarcal del Priorat gràcies als vots dels consellers de CiU, ERC-Acord Municipal i Candidatura de Progrès. La votació ha comptat tan sols amb l’abstenció de l’únic conseller de CUP-Poble Actiu.
En funció de l’acord a què han arribat, en primera instància, les dues forces majoritàries a la institució (CiU amb 9 consellers i ERC-Acord Municipal amb 8), Joan Carles Garcia presidirà la institució la meitat del mandat, mentre que, en la recta final de la legislatura, la presidència recaurà en un dels consellers del grup Independents-ERC.

En el seu parlament, Joan Carles Garcia ha fet un incís especial en la conveniència que el Consell Comarcal del Priorat tingui un govern fort. “És bo que, en aquests moments, la comarca tingui un govern sòlid, ampli i estable, ha afirmat. Garcia ha assegurat que "no podem perdre de vista que el paper dels consells comarcals és essencial en comarques com el Priorat, on sovint els ajuntaments no poden arribar per raons de dimensió i economia d’escala”.

En la seva justificació de vot, el conseller de la CUP-Poble Actiu, Damià Fàbrega, ha manifestat que la seva abstenció responia a la voluntat de portar a terme “amb ganes i força una oposició activa, constructiva i necessària”, alhora que va afirmar que “ens trobareu treballant en tots els projectes que tinguin a veure amb el futur de la comarca”.

Pàgina 150 de 156

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..