El document regirà totes les actuacions de restauració que s'hi duguin a terme en els pròxims deu anys per garantir-ne la protecció
Té 22 segles d'història i se'n conserva una extensió d'un quilòmetre i mig de llargada. La muralla romana de Tàrraco, amb alguns trams força deteriorats en què en els darrers anys s'han hagut de dur a terme obres d'urgència, disposa ara d'un pla director, elaborat per la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona. Aquest document en regirà totes les actuacions de restauració que s'hi duguin a terme en els pròxims deu anys per garantir-ne la protecció.
El pla fixa la necessitat d'efectuar-hi 65 intervencions per resoldre els problemes de conservació, però també per a la seva integració urbana i per millorar-ne la visita pública. L'execució de les obres, ordenada segons el grau d'urgència i necessitat, està valorada econòmicament en uns 12 milions d'euros: 10 milions per a les obres materials i 2 milions més per adequar l'espai a les visites públiques, amb la millora, per exemple, de la senyalització. “És un pla construït a partir d'una visió integrada i integral del monument: de la seva coneixença i investigació; la conservació, la difusió i el seu valor paisatgístic, amb la integració en el context urbà”, va explicar ahir Jusèp Boya, director general de Patrimoni de la Generalitat. Sobre el finançament de les obres, Boya no va concretar: “Ens hem d'arremangar per posar els recursos; el govern del país té molt clar que serà una prioritat en el pressupost.”
També s'hi haurà d'implicar el govern de l'Estat, propietari d'alguns trams. De fet, a més del Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament, també tenen propietats del mur l'Arquebisbat –amb gairebé un terç del recinte emmurallat–, la URV i una cinquantena d'immobles particulars. Begoña Floría, regidora de Patrimoni, va descartar ahir la compra de cap habitatge adherit al mur.
La primera intervenció que s'hi durà a terme, ja programada, és la que afecta el tram de la Baixada del Roser, que començarà el 20 de juny, amb una inversió de 400.000 euros. Posteriorment, es prioritzarà la restauració de la torre Minerva.
El pla –redactat sota la direcció de l'arquitecte Carles Brull– també inclou l'aixecament fotogràfic a escala de l'alçat exterior de tota la muralla, elaborat expressament per al pla. Entre la documentació històrica, s'hi troba un plànol amb la planta del mur datat a mitjan segle XVI, conservat a l'arxiu militar d'Estocolm.
