Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 709

Cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Es tracta dels primers d’aquests elements d’arquitectura popular que reben aquesta protecció a nivell de tot Catalunya

Tot i que les barraques de pedra seca són un exemple d’arquitectura popular prou arrelat als camps de la Mediterrània i, per tant, de Catalunya, les primeres que s’han declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) es troben a Mont-roig del Camp, el municipi del Baix Camp amb un major nombre d’aquests elements. D’aquesta forma, l’acord de Govern del passat 19 d’abril protegeix en base al seu “interès etnològic” a 5 dels 135 exemples identificats a aquest municipi i confirma l’àmplia tasca duta a terme al llarg de més d’una dècada pels integrants del Centre Miró-Grup Barracaire d’aquesta localitat.

I és que en aquest període de temps, els membres del Centre -en complicitat amb un mestre marger del Gepec i el Grup Drac Verd de Sitges- han desenvolupat un intens treball de documentació, rehabilitació, divulgació a través d’una ruta turística, i, en últim terme, protecció d’acord amb el consistori mont-rogenc. De fet, l’ajuntament aleshores presidit per Miquel Anguera va donar el primer pas per l’actual inclusió com a BCIN d’aquests elements en incloure’ls al POUM el 2007 i, posteriorment, declarar-los Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

A partir d’una ponència presentada per un tècnic del Departament de Cultura al Congrés de Preses (Garrotxa) el 2013,va encentar-se l’expedient que ha culminat amb l’obtenció de la protecció com a BCIN , la primera arreu de Catalunya.

Malgrat aquest conjunt d’accions, Esther Bargalló, membre del Centre Miró-Grup Barracaire i vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, calcula que entre “un 10% o un 20%” d’aquestes mostres d’arquitectura popular poden haver desaparegut al terme “ a causa de l’abandonament de finques” i la intensa construcció d’un municipi integrat per 21 urbanitzacions.

De les 5 declarades BCIN, Bargalló comenta que la Barraca del Jaume de la Cota és coneguda com “La Catedral”, terme amb què l’escriptor Josep Gironès va batejar-la. De fet, la monumentalitat d’aquesta barraca la converteix per alguns estudiosos en la millor de les comarques de Tarragona.

Pel que fa a la resta de barraques declarades també BCIN a Mont-roig (Barraca dels Lliris, Barraca dels Comuns del Pellicer, Barraca en Espiral i Barraca del Miquel Terna), Bargalló explica que la seva tipologia és "molt diversa".

Actualment, els impulsors col·laboren en el projecte de l’anomenada wikipedra que ha catalogat més de 13.000 barraques arreu de Catalunya i col·laboraran en la proposta de candidatura com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que han sol·licitat per aquests elements Grècia i Xipre.

Barraca dels Lliris de Mont-roig del Camp. Barraca dels Lliris de Mont-roig del Camp. ESTHER BARGALLÓ.

Es tracta dels primers d’aquests elements d’arquitectura popular que reben aquesta protecció a nivell de tot Catalunya

Tot i que les barraques de pedra seca són un exemple d’arquitectura popular prou arrelat als camps de la Mediterrània i, per tant, de Catalunya, les primeres que s’han declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) es troben a Mont-roig del Camp, el municipi del Baix Camp amb un major nombre d’aquests elements. D’aquesta forma, l’acord de Govern del passat 19 d’abril protegeix en base al seu “interès etnològic” a 5 dels 135 exemples identificats a aquest municipi i confirma l’àmplia tasca duta a terme al llarg de més d’una dècada pels integrants del Centre Miró-Grup Barracaire d’aquesta localitat.

I és que en aquest període de temps, els membres del Centre -en complicitat amb un mestre marger del Gepec i el Grup Drac Verd de Sitges- han desenvolupat un intens treball de documentació, rehabilitació, divulgació a través d’una ruta turística, i, en últim terme, protecció d’acord amb el consistori mont-rogenc. De fet, l’ajuntament aleshores presidit per Miquel Anguera va donar el primer pas per l’actual inclusió com a BCIN d’aquests elements en incloure’ls al POUM el 2007 i, posteriorment, declarar-los Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

A partir d’una ponència presentada per un tècnic del Departament de Cultura al Congrés de Preses (Garrotxa) el 2013,va encentar-se l’expedient que ha culminat amb l’obtenció de la protecció com a BCIN , la primera arreu de Catalunya.

Malgrat aquest conjunt d’accions, Esther Bargalló, membre del Centre Miró-Grup Barracaire i vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, calcula que entre “un 10% o un 20%” d’aquestes mostres d’arquitectura popular poden haver desaparegut al terme “ a causa de l’abandonament de finques” i la intensa construcció d’un municipi integrat per 21 urbanitzacions.

De les 5 declarades BCIN, Bargalló comenta que la Barraca del Jaume de la Cota és coneguda com “La Catedral”, terme amb què l’escriptor Josep Gironès va batejar-la. De fet, la monumentalitat d’aquesta barraca la converteix per alguns estudiosos en la millor de les comarques de Tarragona.

Pel que fa a la resta de barraques declarades també BCIN a Mont-roig (Barraca dels Lliris, Barraca dels Comuns del Pellicer, Barraca en Espiral i Barraca del Miquel Terna), Bargalló explica que la seva tipologia és "molt diversa".

Actualment, els impulsors col·laboren en el projecte de l’anomenada wikipedra que ha catalogat més de 13.000 barraques arreu de Catalunya i col·laboraran en la proposta de candidatura com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que han sol·licitat per aquests elements Grècia i Xipre.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: