Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Comencen els treballs arqueològics per a conèixer l'evolució de la Catedral de Tarragona en els últims 2.000 anys

L'actuació es fa a la sala de l'exedra romana del claustre del temple i permetrà explica la seva transformació històrica

Membres de l'equip de l'ICAC treballant a la zona del mur del Temenos, a la Catedral de Tarragona Membres de l'equip de l'ICAC treballant a la zona del mur del Temenos, a la Catedral de Tarragona ICAC
Patrimoni ACN
Divendres, 31 Març 2023 13:26

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona han començat els treballs d'excavació a la Catedral de Tarragona per a conèixer l'evolució d'aquest conjunt monumental al llarg dels últims vint segles d'història. L'actuació, que s'emmarca en Projectes Quadriennals de la Generalitat, va arrencar a mitjan març i s'allargarà almenys un mes més. La intervenció arqueològica s'estan fent a la sala de l'exedra romana del claustre de la basílica i és la continuació dels treballs fets el 2013 i 2014. A partir dels estudis arqueològics, s'obtindrà una seqüència diacrònica que explicarà la transformació del sector nord-occidental del temple des d'època romana fins a l'actualitat.

La sala exedra del claustre, que actualment pertany al Museu Diocesà de Tarragona, va ser part de les dependències de la comunitat de canonges en època medieval i en el període romà constituïa la part posterior dels pòrtics del recinte de culte imperial. En l'interior de l'estança, també es troba l'estructura externa de la capella renaixentista de santa Maria Magdalena.

La intervenció arqueològica ressegueix la seqüència estratigràfica del sector que va des d'època contemporània fins als nivells constructius del mur perimetral de la plaça del recinte sacre romà. A més, l'actuació té plantejada el registre i anàlisi dels diferents elements arquitectònics que es troben en aquest sector.

Els treballs són la continuació de les actuacions fetes fa deu anys i assentaran les bases de la planta baixa del futur Museu Diocesà de Tarragona, que disposarà d'una ruta museogràfica en el subsol de l'equipament, què explicarà l'evolució del substrat romà i imperial. En concret, l'equip de l'ICAC està excavant espais a l'antiga canònica agustiniana exterior al mur romà, just davant de la capella de Santa Magdalena.

Així, l'objectiu és obtenir informació arqueològica de l'evolució històrica d'aquest espai entre els segles XI i XVI. El conjunt arquitectònic té dues hectàrees de superfície que dona sentit a la disposició urbanística de la Catedral de Tarragona i pot esdevenir un dels grans atractius museogràfics del futur Museu Diocesà.

"L'edifici en què s'estan fent les excavacions arqueològiques és el que ha d'aixoplugar el futur Museu Diocesà, amb una superfície de 4.000 metres quadrats, que posarà en valor tant els objectes que representen la nostra cultura cristiana al llarg de vint segles d'història, com el seu continent; ja que ens dispensa unes estructures monumentals extraordinàries que van des d'època romana fins al segle XX", ha detallat el director del museu, Andreu Muñoz.

Els treballs pretenen que les estructures arquitectòniques del conjunt de la catedral esdevinguin "un autèntic centre d'interpretació" de l'evolució diacrònica de l'acròpolis de Tarragona. Això, apunten des de l'Arquebisbat, convertirà aquest equipament en un dels museus d'art sacre més importants de la península Ibèrica. L'equip espera poder definir un projecte museogràfic, que inclogui les línies de treball i accions específiques, a finals d'any.

Primeres evidències

Pel que fa a les primeres evidències trobades en les excavacions, Muñoz ha mostrat les "grans finestres quadrades" que s'obrien regularment al llarg de tot el perímetre i un mur, el qual amb "quasi total seguretat data d'origen medieval", segons el director. Aquest mur es troba ubicat a tocar de la part exterior de la capella de Santa Magdalena.

També s'han trobat evidències de diversos elements decoratius -grans motllures situades a la part superior i que es van reaprofitar i integrar en les construccions modernes- i una motllura de marbre que formaria part del recinte de culte imperial.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: