Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Casinos sobre jaciments

En els terrenys on han projectat fer el complex BCN World hi ha 13 jaciments arqueològics i alguns béns catalogats

Faran casinos i hotels sobre pedres mil·lenàries. El futur complex turístic d'oci i joc de Vila-seca i Salou, altrament conegut com a BCN World, ocuparà uns terrenys amb nombrosos rastres d'ocupacions anteriors, des de la prehistòria, al neolític, al període iber i a l'època romana. Se'n comptabilitzen fins a 51 en tot l'àmbit del centre recreatiu i turístic (CRT), de jaciments documentats, però n'hi ha tretze que es troben al bell mig dels terrenys on s'ha de situar BCN World. Són els terrenys –de 37 hectàrees– entre el parc temàtic Port Aventura, l'autovia C-31b i la carretera TV-3148, on es volen situar els nous complexos amb activitats relacionades amb el turisme de negocis, congressos i convencions, comerç i activitats de joc i apostes. Aquests terrenys, en el planejament actual –i segons el pla director urbanístic (PDU)– tenen, en bona part, la classificació de sòl no urbanitzable. I els jaciments arqueològics hi campen amb tota la calma que els dóna el pas dels anys.

Afectacions

Ara, però, el projecte del macrocomplex turístic tindrà unes afectacions sobre un patrimoni arqueològic que s'haurà de delimitar, excavar en determinats casos i, en funció del resultat, determinar el destí final de cada jaciment. Maite Miró és l'autora de l'informe que figura en la memòria del PDU i que fixa les actuacions que s'hi haurien de dur a terme. Segons ella, hi ha un avantatge: per a la construcció de Port Aventura, els anys 1992 i 1993, ja es van dur a terme diversos estudis arqueològics de la zona. I moltes actuacions preceptives en relació amb qualsevol planejament urbanístic, fixades per la llei del patrimoni cultural, ara es podran estalviar: “quan es va construir Port Aventura ja es van fer moltes d'aquestes actuacions i per això aquest terreny ja està molt estudiat”, explica Miró. I l'any passat, per encàrrec de Veremonte –l'empresa que va impulsar el projecte, tot i que finalment se'n va retirar– es van dur a terme intervencions arqueològiques a la mateixa zona.

Tot i amb això, hi ha molta feina a fer, en termes arqueològics, abans de poder donar llum verd al projecte de BCN World. Primer, segons demana Miró en el seu informe, caldrà fer un control arqueològic de tots els moviments de terres que es facin per a la seva construcció, “fins i tot en zones on a priori no disposem de dades prèvies que indiquin que hi pot haver restes”, segons l'arqueòloga territorial.

Dels tretze jaciments enclavats en terrenys del futur complex, n'hi ha un, el conegut com a jaciment de la Garriga/ Tossal de la Ganyada, de Vila-seca, sobre el qual es recomana dur-hi a terme una excavació en extensió sobre les restes que ja s'hi van localitzar l'any 2014. En aquest espai hi ha evidències de dos períodes principals d'ocupació: una, durant el neolític i l'altra, en època iberoromana. Hi van aparèixer “multitud” de sitges neolítiques i ibèriques, fins a un centenar, escampades en àrees diverses que conformarien un únic gran jaciment. Miró demana que s'excavi en extensió tota la zona de la Garriga/Tossal de la Ganyada.

Un altre jaciment singular, aquest d'època romana, és el conegut com a AEA (Àrea d'Expectativa Arqueològica) 148, també situat a Vila-seca, i on es va descobrir una estructura absidal i un dipòsit de grans dimensions. Aquest jaciment és en un terreny que limita amb el futur complex turístic, per això Miró recomana que comprovin si en el solar que s'hauria de reordenar per al centre turístic hi apareixen més restes. Tot i amb això, Miró explica que, en el cas que hi apareguessin restes, a la zona on hi ha la vil·la romana s'hi projectin ara vials: “no és una zona amb grans afectacions”, diu. I encara una altra actuació singular: documentar l'antic camí ral de Barcelona a València (als termes de Vila-seca i de Salou), que “tradicionalment s'ha considerat que es tractava d'una via romana”.

Tot plegat, però, no fa preveure que apareguin grans restes. “Difícilment s'espera una sorpresa gran, perquè les zones on hi havia més indicis ja han estat estudiades”, segons Miró. Poques traves hi haurà, doncs, al PDU del complex d'oci i joc, que ara per ara està en període d'exposició pública.
Béns catalogats i barraques de pedra seca

A banda dels jaciments, al solar reservat per al BCN World hi ha tres edificis catalogats com a bé cultural d'interès cultural: dos que estan situats en un extrem i que no en quedarien directament afectats (la Torre de la Dolça, a Vila-seca, i la Torre del Telègraf, a Salou), però un altre, la Torre de Mas Carboners, al terme de Vila-seca, que quedaria ben bé al mig del complex. La previsió, segons l'arqueòloga de la Generalitat, Maite Miró, és que aquesta torre s'integri al nou projecte: “quedarà situada en una gran zona verda dins el complex”, explica. També cal “identificar els elements etnològics i les edificacions existents que, tot i que no gaudeixin de protecció específica, cal documentar de manera prèvia al seu enderroc ja que, en molts casos, són exemples de l'arquitectura tradicional de la zona”. És el cas d'una barraca de pedra seca i una petita pedrera que, si se'n determina l'enderroc, abans s'haurien de documentar.

Terrenys on s'ha de construir el complex turístic d'oci i joc BCN World, a tocar de PortAventura. Terrenys on s'ha de construir el complex turístic d'oci i joc BCN World, a tocar de PortAventura. CEDIDA.

En els terrenys on han projectat fer el complex BCN World hi ha 13 jaciments arqueològics i alguns béns catalogats

Faran casinos i hotels sobre pedres mil·lenàries. El futur complex turístic d'oci i joc de Vila-seca i Salou, altrament conegut com a BCN World, ocuparà uns terrenys amb nombrosos rastres d'ocupacions anteriors, des de la prehistòria, al neolític, al període iber i a l'època romana. Se'n comptabilitzen fins a 51 en tot l'àmbit del centre recreatiu i turístic (CRT), de jaciments documentats, però n'hi ha tretze que es troben al bell mig dels terrenys on s'ha de situar BCN World. Són els terrenys –de 37 hectàrees– entre el parc temàtic Port Aventura, l'autovia C-31b i la carretera TV-3148, on es volen situar els nous complexos amb activitats relacionades amb el turisme de negocis, congressos i convencions, comerç i activitats de joc i apostes. Aquests terrenys, en el planejament actual –i segons el pla director urbanístic (PDU)– tenen, en bona part, la classificació de sòl no urbanitzable. I els jaciments arqueològics hi campen amb tota la calma que els dóna el pas dels anys.

Afectacions

Ara, però, el projecte del macrocomplex turístic tindrà unes afectacions sobre un patrimoni arqueològic que s'haurà de delimitar, excavar en determinats casos i, en funció del resultat, determinar el destí final de cada jaciment. Maite Miró és l'autora de l'informe que figura en la memòria del PDU i que fixa les actuacions que s'hi haurien de dur a terme. Segons ella, hi ha un avantatge: per a la construcció de Port Aventura, els anys 1992 i 1993, ja es van dur a terme diversos estudis arqueològics de la zona. I moltes actuacions preceptives en relació amb qualsevol planejament urbanístic, fixades per la llei del patrimoni cultural, ara es podran estalviar: “quan es va construir Port Aventura ja es van fer moltes d'aquestes actuacions i per això aquest terreny ja està molt estudiat”, explica Miró. I l'any passat, per encàrrec de Veremonte –l'empresa que va impulsar el projecte, tot i que finalment se'n va retirar– es van dur a terme intervencions arqueològiques a la mateixa zona.

Tot i amb això, hi ha molta feina a fer, en termes arqueològics, abans de poder donar llum verd al projecte de BCN World. Primer, segons demana Miró en el seu informe, caldrà fer un control arqueològic de tots els moviments de terres que es facin per a la seva construcció, “fins i tot en zones on a priori no disposem de dades prèvies que indiquin que hi pot haver restes”, segons l'arqueòloga territorial.

Dels tretze jaciments enclavats en terrenys del futur complex, n'hi ha un, el conegut com a jaciment de la Garriga/ Tossal de la Ganyada, de Vila-seca, sobre el qual es recomana dur-hi a terme una excavació en extensió sobre les restes que ja s'hi van localitzar l'any 2014. En aquest espai hi ha evidències de dos períodes principals d'ocupació: una, durant el neolític i l'altra, en època iberoromana. Hi van aparèixer “multitud” de sitges neolítiques i ibèriques, fins a un centenar, escampades en àrees diverses que conformarien un únic gran jaciment. Miró demana que s'excavi en extensió tota la zona de la Garriga/Tossal de la Ganyada.

Un altre jaciment singular, aquest d'època romana, és el conegut com a AEA (Àrea d'Expectativa Arqueològica) 148, també situat a Vila-seca, i on es va descobrir una estructura absidal i un dipòsit de grans dimensions. Aquest jaciment és en un terreny que limita amb el futur complex turístic, per això Miró recomana que comprovin si en el solar que s'hauria de reordenar per al centre turístic hi apareixen més restes. Tot i amb això, Miró explica que, en el cas que hi apareguessin restes, a la zona on hi ha la vil·la romana s'hi projectin ara vials: “no és una zona amb grans afectacions”, diu. I encara una altra actuació singular: documentar l'antic camí ral de Barcelona a València (als termes de Vila-seca i de Salou), que “tradicionalment s'ha considerat que es tractava d'una via romana”.

Tot plegat, però, no fa preveure que apareguin grans restes. “Difícilment s'espera una sorpresa gran, perquè les zones on hi havia més indicis ja han estat estudiades”, segons Miró. Poques traves hi haurà, doncs, al PDU del complex d'oci i joc, que ara per ara està en període d'exposició pública.
Béns catalogats i barraques de pedra seca

A banda dels jaciments, al solar reservat per al BCN World hi ha tres edificis catalogats com a bé cultural d'interès cultural: dos que estan situats en un extrem i que no en quedarien directament afectats (la Torre de la Dolça, a Vila-seca, i la Torre del Telègraf, a Salou), però un altre, la Torre de Mas Carboners, al terme de Vila-seca, que quedaria ben bé al mig del complex. La previsió, segons l'arqueòloga de la Generalitat, Maite Miró, és que aquesta torre s'integri al nou projecte: “quedarà situada en una gran zona verda dins el complex”, explica. També cal “identificar els elements etnològics i les edificacions existents que, tot i que no gaudeixin de protecció específica, cal documentar de manera prèvia al seu enderroc ja que, en molts casos, són exemples de l'arquitectura tradicional de la zona”. És el cas d'una barraca de pedra seca i una petita pedrera que, si se'n determina l'enderroc, abans s'haurien de documentar.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..