Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Descobreixen a Valls la ciutat ibera més important de l'antiga Cessetània

Els treballs arqueològics d'un equip de la UB, als antics Molls de l'Estació, posen al descobert part de la muralla i del fossat, cases i barris d'una ciutat de més de 5.000 habitants atacada pels cartaginesos l'any 218 aC

Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2, tot i que l'assentament podria abastar des dels Molls de l'Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar, 60.000 m2 Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2, tot i que l'assentament podria abastar des dels Molls de l'Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar, 60.000 m2 UNIVERSITAT DE BARCELONA
Patrimoni Redacció Infocamp
Dilluns, 20 Juny 2022 14:04

Les excavacions realitzades en els últims mesos per un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) a la zona dels antics Molls de l'Estació de Valls han posat al descobert el que podria ser una de les ciutats iberes més importants de Catalunya i la més gran de la demarcació de Tarragona, territori conegut antigament pels ibers com la "Cessetània". Tot i que els treballs arqueològics es van iniciar el 2013, les intervencions més recents a la ciutat ibèrica del Vilar -com la del novembre del 2021 i la del passat mes de maig-, han tret a la llum part de l'antiga muralla de la ciutat, una llarga bateria de cases abandonades, un carrer de més de 5 metres d'ample i un altre barri de cases al sud.

                                                                 Un detall de les darreres excavacions (UB): 

jaciment del Vilar

Els resultats de les excavacions s'han presentat aquest dilluns en roda de premsa a l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV). L'arqueòleg responsable dels treballs d'excavació, Jaume Noguera, ha expressat "l'excepcionalitat científica" d'aquestes troballes, que confirmen que el jaciment arqueològic del Vilar -de característiques urbanístiques molt similiars al de les Masies de Sant Miquel de Banyeres del Penedès-, pertanyia "a un estat ciutat o territori polític únic", corresopnent a l'antiga Cessetània.

Un altra de les conclusions és que la ciutat ibera de més de 5.000 habitants que tindria una superfície aproximada de 6 hectàrees -la més gran de la Cessetània- i una de les més grans de Catalunya, després d'Ullastret i Burriac. Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2, tot i que l'assentament podria abastar des dels Molls de l'Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar, 60.000 m2.

Pel que fa a la muralla, sorprèn la seva grandària de 8 metres d'amplada, i un fossat de 4 metres de produnditat i 14 metres d'amplada, que podria confirmar l'existència d'un protoestat iber a la zona. 

                                                           Un equip de la UB, en els treballs d'excavacions (UB): 

excavacions Vilar

Ciutat atacada per les tropes d'Annibal

Jaume Noguera ha explicat que les prospeccions arqueològiques realitzades al voltant de Valls, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), van recuperar nombroses monedes cartagineses, de la ciutat grega de Massàlia i projectils de balista de fora -que només tenien les tropes cartagineses- per al llançament de pedres. Unes restes que ja suggerien la presència militar de la Segona Guerra Púnica (-218 aC). Tot apunta que la ciutat ibera del Vilar va ser arrassada de manera violenta fins a finals del segle III aC en aquest conflicte que va enfrontar romans i cartaginesos pel control del Mediterrani. De fet, al jaciment iber de Valls s'han trobat cremats i endurits sostres i tovots -argila amb la que es construïen les parets de les cases- i diferents nivells de cendres que confirmen el grau de foc i de destrucció que va patir la ciutat i els seus habitants.

Els projectils de balista localitzats confirmen que els sistema defensiu també era molt semblant al de la ciutat ibera de Masies de Sant Miquel. Els investigadors contemplen que molt probablement la ciutat va ser destruïda, entre l'estiu i la tardor de l'any 218 aC, per l'exèrcit cartaginès d'Anníbal.

En les mateixes excavacions de maig, també s'han excavat dues cases, cremades i destruïdes durant l'atac. Sota aquestes restes, els arqueòlegs han localitzat 26 àmfores iberes, púniques i de la península itàlica, sota fragments de parets, teulades i bigues de fusta cremades.

                                           Una de les àmfores iberes trobades en un estat perfecte (UB): 

ceràmica el Vilar

Un nou atractiu del patrimoni vallenc

Avui, l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i el vicedegà de Rercerca de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Jaume Buixeda, acompanyats per Sònia Roca, regidora d'Urbanisme i Patrimoni, i de l'arqueòleg Jaume Noguera, han signat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i la UB per continuar amb els treballs d'investigació.

                                                      Signatura del conveni (J.Cartanyà): 

conveni Valls i UB Vilar

 

L'alcaldessa Dolors Farré no ha passat per alt la importància del jaciment: "Estem davant d'un descobriment de la ciutat ibèrica més important de les nostres comarques", alhora que ha expressat el seu compromís de continuar donant suport als treballs i de "protegir i preservar" les restes arqueològiques com un nou atractiu patrimonial de la ciutat. Al seu torn, la regidora Sònia Roca, ha fet una crida al Departament de Cultura i a la resta d'institucions perquè ofereixin la seva col·laboració.

Finalment, el Dr. Jaume Buixeda, ha deixat ben clar que, "tot i que sovint vesteix més anar a Egipte a excavar, el Vilar és un jaciment singular a nivell internacional, un fet únic i lligat a la Guerra Púnica, que va revolucionar aquella època". Buixeda també ha agraït la implicació de l'Ajuntament de Valls en aquest nou paradigma que a la Unió Europea es coneix com a "ciència oberta", en la que els treballs es fan gràcies a tots els agents i en el que el patrimoni acaba sent propietat de tots.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: