Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La restauració d'un búnquer costaner al Vendrell destapa la història d’una família que hi va viure durant la postguerra

El projecte incorporarà la memòria dels Casas Perín, que van habitar quatre anys la fortificació de les Madrigueres

Tres germans de la família Casas davant del búnquer on van viure quan eren petits Tres germans de la família Casas davant del búnquer on van viure quan eren petits GERARD VIVES / ACN
Patrimoni ACN
Diumenge, 13 Març 2022 10:54

El búnquer de la platja de les Madrigueres, al Vendrell, amagava la història d'una família emigrant que va arribar a convertir-lo en la seva llar durant quatre anys de la postguerra. La rehabilitació de l'espai impulsada per l'Ajuntament i el grup ecologista Geven ha permès descobrir recentment aquest episodi, gràcies al testimoni d'una veïna. Ara, el projecte incorporarpaà també la memòria dels Casas Perín, que es van establir al niu de metralladores l'any 1949 procedents d'Andalusia. Les vivències dels fills, que encara viuen al municipi, quedaran reflectides a la façana del búnquer en forma de poema. Trinidad Casas, una de les germanes, ha escrit llibres i poemaris recordant la seva infantesa en aquest singular espai.

El búnquer de les Madrigueres és un niu de metralladores construït durant la Guerra Civil per l'exèrcit republicà per defensar la costa davant un possible atac del bàndol nacional. Un atac no es va arribar a produir mai, però un cop acabada la guerra, la dictadura de Franco va decidir mantenir la fortificació, davant l'amenaça d'un desembarcament del bàndol aliat, durant la Segona Guerra Mundial. La fortificació va estar activa fins al 1945.

Quatre anys després hi arribaven Eduardo Casas, la seva dona i quatre fills. Van emigrar des del poble de Marmolejo, a la província de Jaén, a la recerca d'una nova vida a Catalunya. Eduardo, d'idees republicanes, ensenyava a llegir i a escriure als treballadors del seu poble d'origen. Després de lluitar a la guerra i passar quatre anys a la presó, va haver de deixar el seu poble, ja que per les seves idees, els veïns li feien la vida impossible. La família va viure al búnquer durant quatre anys i allí hi va néixer un cinquè fill.

El dels Casas Perín és només un dels casos de famílies que es va refugiar als búnquers de la costa catalana, de famílies que van fugir de la guerra i buscaven un futur millor. En declaracions a l'ACN, els germans recorden una infància feliç, jugant a la sorra de la platja i passant els estius amb els fills de famílies benestants que tenien segones residències a Sant Salvador. "Vam ser molt estimats i ajudats per tothom", recalca José Matías.

Ara, l'Ajuntament del Vendrell i el Grup Ecologista del Vendrell, GEVEN, han iniciat els treballs per rehabilitar l'espai i dignificar-lo, com a part de la recuperació de la memòria històrica la Guerra Civil espanyola. Fins fa poc, la fortificació es trobava en males condicions. "Com que estava ensorrat dins les dunes, era bastant maltractat per l'incivisme", ha apuntat la regidora de platges i turisme de l'Ajuntament del Vendrell, Bàrbara Peris.

Amb el projecte de rehabilitació ja ideat, va ser un veïna qui va informar l'Ajuntament de la presència d'una família que havia viscut al mateix búnquer durant un temps. A partir d'aquest testimoni, el consistori va decidir unir els dos projectes: rehabilitar la fortificació de la guerra i narrar la història d'aquella gent que hi va viure.

Un mural amb el 'Guernica'

La primera acció ha estat l'adequació d'una de les façanes, on s'hi ha fet un mural amb una representació del 'Guernica' de Pablo Picasso, considerat un símbol hegemònic de l'aversió a la guerra i exemplificatiu de les atrocitats d'aquesta. “Quan ens ho van proposar, vam considerar ideal pintar aquest quadre en un lloc així”, ha explicat la regidora.

Trinidad Casas, una de les filles, ha explicat que quan li van dir que pintarien el Guernica al búnquer on ella va viure, li va semblar molt bona idea. "El Guernica és un al·legat contra la guerra, i si nosaltres vam venir aquí va ser a conseqüència d'aquesta. La guerra no s'acaba quan s'atura el foc, les seves conseqüències van molt més enllà, com estem veient ara a Ucraïna", reflexiona.

Un cop finalitzat el mural, s'ha instal·lat una tarima i s'està acabant de condicionar la zona per fer-la més accessible. Posteriorment, s'escriuran els poemes de la Trinidad a una de les façanes, i el darrer pas serà obrir el búnquer, que ara està tapiat, perquè es pugui visitar l'interior. La història de la família Casas Perín quedarà reflectida en un plafó informatiu.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: