El cinquè Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic de Tarragona, Tarraco Biennal, presenta fins aquest dissabte les darreres investigacions que s'han fet a nivell internacional relacionades amb la temàtica d'aquesta edició, dedicada als ports romans i l'arqueologia dels sistemes portuaris. Aquest dijous diferents experts han exposat les recerques en diferents llocs de la península ibèrica, moltes centrades en arqueologia subaquàtica i derelictes. Un dels aspectes que s'ha tractat és el sistema portuari de Tarraco. Patricia Terrado, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili i codirectora del congrés, ha explicat que incloïa pedreres, molls industrials, vil·les i platges, més enllà del port urbà de la ciutat.
En la seva ponència, Terrado ha apuntat que "un port és una realitat àmplia" que va més enllà de la zona més propera a la ciutat. Així, ha estudiat les relacions dels ports claus amb els ports menors, que conjuntament conformen el sistema portuari. En el cas del port urbà de Tarraco, no se'n conserva "quasi res", però en els darrers anys s'han descobert restes d'estructures que el complementaven.
Un exemple són pedreres a tocar de mar o el conegut com a moll de Roca Plana, "el primer moll industrial de Catalunya", ha dit Terrado. Es tracta d'un espai d'uns 50 metres de longitud i 10 d'amplada que té una roca llisa a poca profunditat que el feia "perfecte" per a l'entrada i sortida d'embarcacions. Es troba a un quilòmetre de la pedrera del Mèdol, la principal de Tarraco, i des d'allà hi arribaven els blocs de pedra que, per via marítima, es transportaven fins a la ciutat.
A més, a la zona de Creixell s'han trobat evidències de l'existència d'un port i de viles romanes, i una situació similar es reproduïa a l'antiga Cal·lípolis, a l'entorn de la Pineda (Vila-seca). "Els ports menors podien ser tant part de la xarxa de redistribució de la ciutat principal com lloc de parada abans d'arribar a Tarraco" en el cas de comerç de llarga distància, ha puntualitzat Terrado.
Les vil·les també jugaven un paper clau en aquest entramat. "Tenim la imatge que són residències luxoses i per retirar-se, però tenen una part de producció i explotació agrícola; i les que estan a prop del mar d'explotació de peix. A la costa italiana es conserven vil·les de luxe amb piscifactories. A la nostra costa suposem que també n'hi havia, però més modestes", ha afirmat.
Pel que fa al port urbà de Tarraco, la investigadora ha apuntat que si bé no se n'han trobat restes, a través de diferents fonts se sap que "hi ha via una zona d'un moll amb pilars que formaven un pont fet de formigó hidràulic, que com més temps estava sota l'aigua més fort es feia". A banda, hi ha conservades zones de magatzems de gra o de producció de ceràmica en l'àmbit portuari. "Les àmfores ens diuen què s'hi transportava", ha afirmat. Entre els productes que s'hi comerciaven hi havia vi, cereals o lli, ja que a l'entorn del riu Francolí se'n fabricava "i de qualitat".
El que també és una evidència és que l'antic port se situava on actualment hi ha la part baixa de la ciutat. Així, s'han trobat restes de vaixells al subsòl de la plaça dels Carros i altres elements portuaris en carrers més interiors de la ciutat actual.
