Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Noves excavacions remunten l'origen del jaciment iber de Banyeres fins al segle V aC i fan aflorar edificis sencers

L'Ajuntament vol convertir l'espai en un "cavall guanyador" comarcal per crear un gran atractiu turístic

Imatge d'un dels edificis excavats al jaciment iber de Banyeres del Penedès Imatge d'un dels edificis excavats al jaciment iber de Banyeres del Penedès GEMMA SÁNCHEZ / ACN
Patrimoni ACN
Dimarts, 07 Setembre 2021 14:27

Les excavacions fetes aquest estiu al jaciment iber de les Masies de Sant Miquel de Banyeres del Penedès han tornat a superar les expectatives dels investigadors. Si fins ara es creia que l'espai es remuntava a meitat del segle III aC, les darreres troballes fan remuntar l'origen de l'espai dos segles més enrere. L'arqueòleg de la UB responsable dels treballs, Jordi Morer, ha detallat que han trobat edificacions senceres, amb murs de fins a quatre metres d'alçada, així com nombroses restes de ceràmica i metall. "No és normal trobar aquest estat de conservació", ha assegurat. Al seu torn, l'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, vol convertir el jaciment en un "cavall guanyador" del Baix Penedès per impulsar el turisme.

L'anàlisi fet amb georadar l'any 2018 avisava de l'existència d'un gran jaciment iber a Banyeres del Penedès, però la realitat està superant dia a dia les previsions dels arqueòlegs. La primera campanya va permetre constatar "l'excepcionalitat" de l'espai, que se situava a meitats del segle III aC, i ara els investigadors han tornat a quedar perplexos: l'excavació d'aquest estiu ha identificat restes que es remunten al segle V aC i ha tret a la llum grans murs d'edificis de fins a quatre metres d'alçada.

"Ens trobem amb una ciutat del segle V que va ser reformada integralment dos segles més tard", ha detallat Jordi Morer, que ha certificat que Banyeres va ser una gran capital comarcal de la Cossetània Oriental, amb important influència política, religiosa i econòmica. Segons els investigadors, altres petits jaciments de Banyeres deixen constància de presència humana els segles VII i VI aC, mentre que al de les Masies de Sant Miquel s'hi va aixecar "una gran ciutat de 4,5 hectàrees" que posteriorment va evolucionar amb una nova xarxa de carrers i edificis.

Morer ha assegurat que no s'esperaven trobar edificis en tan bon estat de conservació ni tanta quantitat de material. La clau, ha destacat, és que el poblat no va ser envaït per les societats posteriors, de manera que amb el pas dels segles va acabar sent un terreny agrícola. Fins que el 2019 hi van entrar les primeres màquines per descobrir què amaga exactament el subsòl.

En la mitja hectàrea excavada fins ara, els investigadors han trobat tres construccions i nombroses restes de ceràmica i metall. Més de 15 imitacions de monedes de plata, unces de bronze, suports de plom amb inscripcions –presumptament eren cartes comercials- i una trentena d'àmfores reconstruïbles són alguns exemples de les troballes d'aquest estiu. Al mateix temps, Morer destaca la "gran quantitat de joieria" recuperada, fet que els porta a pensar en la presència d'algun orfebre important en aquest assentament.

Així, han identificat diversos anells i penjolls, però també ploms de balances de precisió. "Fins ara hem excavat el 0,01% de l'espai i ja tenim un volum de material inimaginable", ha assegurat Morer, que aspira a poder trobar algun element tipus 'Pedra Rosetta' que permeti desxifrar l'idioma de l'època. En paral·lel, també han identificat un fossar de més de 7 metres de profunditat i part de la doble muralla que delimitava la ciutat.

De moment, a l'espai explorat físicament i amb georadar, els investigadors han trobat fins a 300 edificis, fet que els porta a intuir que l'assentament podria arribar a haver estat habitat per milers de persones. Per certificar aquest extrem, però, caldrà identificar quins edificis eren habitatges i quins es destinaven a relacions socials o a negocis.

En tot cas, la darrera campanya ha permès corroborar àmpliament que Banyeres va ser la capital del Penedès en època iber. Morer ha recordat que la gran capital de l'època era Kesse –a Tarragona-, on hi ha 9 hectàrees de restes. En segon terme, hi va haver Banyeres, Valls, Olèrdola i Vilanova i la Geltrú, i en un nivell inferior hi havia viles fortificades com la de Calafell. En paral·lel, hi va haver els espais on s'emmagatzemaven els cereals i productes comercialitzables, com a Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès – considerat l'origen del vi penedesenc-.

El nou gran pol turístic del Baix Penedès

Amb l'avenç de les excavacions i el valor de les troballes, l'Ajuntament de Banyeres s'ha proposat convertir el jaciment de les Masies de Sant Miquel en el nou gran pol turístic del Baix Penedès. "Mentre les grans empreses de la comarca aposten per la deslocalització, nosaltres hem de defensar allò que es nostre i que no ens poden prendre", ha dit Benach aquest dimarts durant una visita al jaciment.

L'alcalde ha defensat que cal un projecte conjunt per tirar endavant l'adequació de l'espai i aconseguir el finançament necessari. "Això és un cavall guanyador per la comarca, igual que fa anys ho va ser Port Aventura per a la demarcació de Tarragona", ha subratllat, tot reclamant la concessió de subvencions a través de fons FEDER, l'1% cultural o els fons Next Generation.

La intenció de l'Ajuntament és construir una carretera d'accés, un aparcament, un centre d'interpretació per a rebre els visitants i crear rutes immersives que permetin recórrer els carrers del jaciment i accedir a alguns dels habitatges recuperats. Malgrat el consistori hauria volgut iniciar les visites aquest 2021, l'esclat de la pandèmia ha obligat a refer el calendari i es preveu que aquestes arribin a partir del 2023.

Benach matisa que les primeres visites es faran en un espai d'una hectàrea com a molt, ja que resten "molts anys" fins poder arribar a obrir les 4,5 hectàrees de jaciment –una part d eles quals està sota habitatges privats que caldrà expropiar en un futur-. Quan es pugui recuperar tot el poblat, es disposarà d'un jaciment de mida gairebé similar a les restes gregues d'Empúries.

"Aquí hi calen molts milions d'euros", ha recalcat l'alcalde, tot instant la Diputació de Tarragona i la Generalitat a invertir-hi per poder impulsar l'espai, tot desitjant que pugui rebre un mínim de 25.000 visites anuals, com les que atrau cada any la ciutadella de Calafell.

Mentre no arribi la construcció del centre d'interpretació, l'Ajuntament preveu custodiar tot el material recuperat en un espai habilitat en una sala municipal al nucli de Banyeres.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

cinema banner 300x250 2Advertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..