En el punt més elevat de la vila comtal de Prades hi ha diverses restes del que fou el seu castell medieval, les quals van ser catalogades com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i com a BIC (Bé d’Interès Cultural), juntament amb les muralles i el nucli antic. L’estat d’abandonament i de destrucció que va patir el castell al llarg de l’època moderna van fer que quedés repartit entre les cases que es van anar construint al carrer Costa del Castell. Fa uns anys, l’Ajuntament va adquirir la parcel·la que conté l’absis de la que havia estat la capella de Sant Miquel del castell i el seu espai annex. Les obres de restauració que s’han iniciat actualment pretenen unir ambdós espais i ampliar el pati d’accés, fet que permetrà millorar la visibilitat de l’antiga capella. A més, el projecte endegat és la base per a la creació d’un Centre d’Interpretació dedicat a la figura de la reina Margarida de Prades.
Les tasques de recuperació i de posterior museïtzació es faran realitat gràcies al suport en forma d’ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i del 1,5% cultural del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. El pressupost per a les obres de restauració, sense incloure el projecte de museïtzació, ascendeixen a 108.946,66 €.
Obres a l'interior del castell de Prades:
Origen del Castell i el comtat de Prades
L’origen de la fortificació de Prades és d’època islàmica i depenia del valiat de Siurana fins que les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir, a mitjan segle XII. L’any 1159, l’esmentat comte va atorgar, des del castell de Corbera, la carta de població de Prades, mitjançant la qual s’establiren els seus límits territorials i es concediren privilegis als seus pobladors presents i futurs. Pel que fa al castell, va transformar-se i ampliar-se considerablement i, cap a finals de la centúria, s’erigí la capella de Sant Miquel, d’estil romànic, l’element que, a dia d’avui, es troba en millor estat de conservació.
El 6 de maig de 1324, Jaume II va erigir solemnement, a la catedral de Barcelona, el comtat de les Muntanyes de Prades a favor del seu fill benjamí, Ramon Berenguer. El rei va decidir unir aquest domini feudal a la baronia d’Entença, que tenia la seva capital a Falset, mentre que la vila de Prades ho era del comtat. Cal emmarcar aquest fet dins tot un seguit d’estratègies empreses pel mateix monarca per tal de contrarestar el creixent poder de la noblesa i consolidar el de la monarquia mitjançant la recuperació i cohesió del patrimoni reial a partir de la substitució d’antics senyors per “prínceps de sang”, tot concedint la titularitat d’espais estratègics a personatges de la seva estirp. D’aquesta manera, els comtes de Prades es convertiran en un dels llinatges nobiliaris més importants de la Corona catalanoaragonesa.
La figura de la reina Margarida
Margarida de Prades (c.1388-1430) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.
Per tal de conèixer millor tant el personatge com aquesta conjuntura cabdal, els anys 2018 i 2019, l’Ajuntament de Prades va organitzar dos cicles de conferències encarregades a reconeguts experts, les quals veuran la llum properament en forma de llibre. Aquesta publicació, carregada de dades inèdites i molt rellevants, serà el principal fonament per a dotar de continguts el Centre d’Interpretació que es preveu construir, el qual s’espera que pugui esdevenir un punt de referència per a la difusió del coneixement d’una figura fascinant i fonamental del nostre passat.
