El passat dijous 29 d’octubre, el plenari de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va aprovar la donació de la finca que conté l’edifici d’un antic molí fariner conegut com 'la Farinera'. Amb aquesta donació, el consistori podrà materialitzar el projecte de crear un museu a l’actual farinera. El museu serà l'oportunitat per recuperar aquest patrimoni, millorar l'oferta turística i crear un referent en l'oci familiar i educatiu de la comarca.

L’espai físic de les instal·lacions de l’antiga farinera, amb el Museu com a element principal, es planteja també com a nou espai des d’on fer visible el posicionament del municipi al voltant d'aquest cereal, un pla de desenvolupament que impulsa l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i que neix amb l’aposta clara d’impulsar l’economia d’aquest territori cerealístic de forma transversal: des dels pagesos fins a la indústria agroalimentària, la gastronomia o el turisme.

La farinera exercirà de dinamitzador del municipi com a museu, però també com a entitat des d’on es doni suport a totes les iniciatives relacionades amb el cereal que es generin al territori.

En quant al finançament del projecte, ja hi ha prevista una primera subvenció corresponent a l'anualitat 2021 del Pla d'Acció municipal (PAM) 2020-2023 de la Diputació de Tarragona per a realitzar els primers treballs de conservació. El projecte també s’ha inclòs en la borsa de projectes als territoris rurals per optar a les ajudes econòmiques europees per a la reactivació econòmica i es tramitarà amb col·laboració amb el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp de la Conca de Barberà i la Generalitat.

Imatge de 'La Farinera' (startap.cat / Ajuntament de Santa Coloma de Queralt): 

'La Farinera', testimoni d'un impuls industrial

La farinera forma part d’un conjunt patrimonial molt singular, testimoni de l’impuls industrial que es donà al poble el segle passat. Va ser entre el 1893 i el 1894 que es va construir l’estructura de tres edificis on hi havia: una fàbrica de ciment, una serradora i la farinera, i on una única màquina de vapor (de la qual encara se’n pot veure la xemeneia) feia anar aquestes tres fàbriques simultàniament.

La farinera va ser la última en finalitzar la seva activitat. No va ser fins al 2003, quan definitivament va tancar les seves portes, cosa que explica que es mantingui tota la maquinaria original del segle passat intacta. El fet que conservi tota aquesta maquinària permet poder explicar tot el procés d’elaboració de la farinera fet que li confereix un potencial museístic inqüestionable.