Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Comença la rehabilitació de l'església i el claustre major de la Cartoixa d'Escaladei

Els treballs duraran un parell d'anys i tenen un pressupost de més de 2,5 MEUR

Un arc del claustre major de la Cartoixa d'Escaladei en primer terme, amb el pati al darrer i, al fons, la silueta del Montsant Un arc del claustre major de la Cartoixa d'Escaladei en primer terme, amb el pati al darrer i, al fons, la silueta del Montsant ROGER SEGURA / ARXIU / ACN
Patrimoni ACN
Divendres, 29 Mai 2020 13:10

La Generalitat ha engegat aquesta setmana les obres per rehabilitar l'església i adequar el claustre major de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, al municipi de la Morera de Montsant (Priorat). Ambdues actuacions estan promogudes per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura que ha encarregat la seva gestió a l'Institut Català del Sòl, INCASÒL. El projecte té un pressupost de 2,40 MEUR finançat pel Departament de Cultura, el programa de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment, els fons FEDER de la Unió Europea i la Fundació 'la Caixa', que assumeix les obres de restauració i adequació per a la visita del claustre major amb un import de 316.000 euros, en el marc del programa Patrimoni en Acció.

Les obres tenen un termini d'execució de 24 mesos i preveuen el desenrunat, reconstrucció i adequació de l'església, el sagrari de la Cartoixa d'Escaladei, i altres dependències annexes com la galeria sud del claustre o les restes de les tres capelles individuals ubicades a llevant de la sagristia vella. L'objectiu és garantir la seva conservació i possibilitar la seva visita i altres usos compatibles.

Actualment, tots aquests elements presenten l'estat característic de ruïna del conjunt, conseqüència de la destrucció que va precedir a la seva desamortització, i dels més de 150 anys d'abandonament i espolis que el van seguir. La pèrdua dels cobriments originals va provocar una degradació exponencial de les estructures i dels revestiments fins al punt de convertir aquests espais, molt significatius dins del conjunt, en impracticables i irreconeixibles en alguns casos.

El projecte que ara ha començat preveu recuperar la morfologia que l'església disposava al segle XVIII. Es recuperarà el seu cobriment original, reconstruint la volta de canó apuntada del tram central amb fàbrica de dovelles de gres vermell. S'estabilitzarà el conjunt amb un atirantament a l'alçada del ronyós de la volta i es preveu també la reconstrucció parcial del cimbori amb la utilització de materials originals recuperats en la fase anterior.

Altres intervencions previstes a l'església són la reconstrucció dels tancaments perimetrals, la restitució de dues columnes de la portalada i una nova coberta de teula ceràmica per a la nau principal i de coberta de planxa de zinc per al terrat. Es construirà una nova escala per salvar el fort desnivell amb l'exterior de l'església i es construirà una cripta soterrada per observar el singular sistema de fonamentació del mur meridional. Es restauraran els paviments de marbre bicolor de la nau central i es col·locarà un paviment de posts de fusta a les zones laterals. Així mateix es recuperaran els paviments de marbre policromat de la zona del presbiteri i es consolidaran els paraments en general.

L'actuació també preveu la consolidació i restauració de tram amb arcuacions conservades a la galeria est. Es reconstruirà també la cornisa, les voltes i la coberta d'aquest mateix tram de galeria i es refaran els tancaments interns dels tres arcs, amb la doble finalitat d'estintolar-los de manera adient, i d'intentar mostrar al visitant un aspecte pròxim al que devien tenir les galeries originalment, amb les seves finestres i òculs.

Pel que fa al sagrari es proposa la recuperació funcional de la cúpula amb estructura lleugera de costelles radials de fusta laminada, amb llates de fusta que reproduiran el volum semiesfèric de l'antiga cúpula i que serveix de base a la coberta en forma de piràmide truncada de vuit cares originària. La zona de la cúpula tindrà una coberta de teula ceràmica comuna i de teula tipus romana a la resta de la coberta.

Al claustre major, el projecte de restauració i museïtzació que comença ara, recuperarà per a la visita un dels elements més importants de la Cartoixa tant des del punt de vista arquitectònic com simbòlic, atès que el claustre és l'element vertebrador de la zona de vida eremítica i donava accés a les cel·les dels monjos. El projecte preveu un enjardinament general creant tanques arbustives al voltant de les diferents terrasses que conformen cada quadrant, reforçant visualment l'aspecte quadrangular del claustre.

Amb aquestes intervencions es pretén posar en valor també les restes de la cel·la medieval. En aquest sentit, es preveu tornar a excavar les restes visibles de les diverses cel·les medievals ubicades sota la rasant de la zona sud-est del claustre. Es tracta de documentar aquestes construccions per decidir deixar-les a la vista o cobrir-les definitivament.

Aquests nous projectes formen part del conjunt d'actuacions previstes en el pla director del monument que el Departament de Cultura va redactar el 2007. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l'envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar, ja que es tracta d'un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Una aposta, segons Cultura, per posicionar el monument com a element patrimonial identitari del Priorat i dotar-lo de nous espais de visita.

L'únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. És l'únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. Porta d'entrada al Priorat, la força del paisatge amb l'imponent Montsant de fons és una perfecte síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat, valors clau de l'actual candidatura del Priorat-Montsant-Siurana per ser reconegut com a paisatge cultural agrícola de la muntanya mediterrània dins del llistat del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: