Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Banyeres posa al descobert una ciutat ibèrica en un estat de conservació "excepcional"

Els arqueòlegs finalitzen la primera fase de prospeccions sobre el terreny que confirmen que es tracta del jaciment iber més ben conservat de Catalunya i el segon més extens

Les primeres excavacions han permès descobrir una porta principal -amb parets de fins a 4 m- de la ciutat més extensa de la Cossetània oriental antiga Les primeres excavacions han permès descobrir una porta principal -amb parets de fins a 4 m- de la ciutat més extensa de la Cossetània oriental antiga JOSEP CARTANYÀ
Patrimoni Josep Cartanyà
Dimarts, 03 Desembre 2019 12:39

La realitat supera la ficció. Aquesta és la sensació que ha tingut l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) que ha realitzat les primeres prospeccions sobre els terrenys del jaciment iber soterrat al nucli de Les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès. Tant l'alcalde, Amadeu Benach, com l'arqueòleg, Jordi Morer, han qualificat "d'excepcional" la ciutat ibèrica localitzada ja que es tractaria de la més ben conservada de Catalunya. Les excavacions han confirmat al peu de la lletra el que ja van avançar les propeccions per georadar: una ciutat de la Cossetània oriental d'èlit que conserva una trama urbana -amb llars de fins a dos pisos- i una porta principal que dona pas a un sistema de defensa molt complex.

Es tracta d'un jaciment de 4,5 hectàrees (45.000 m2), el més extens de la Cossetània oriental antiga i, el segon de Catalunya, després de la ciutat de Kesse (Tarragona). L'arqueòleg de la UB, Jordi Morer, ha explicat que en aquesta primera fase de prospeccions reals, la feina dels arqueòlegs ha estat "netejar la bassa que hi havia, perquè es vegi el seu estat excepcional de conservació i hem obert una extensió d'uns 1.000 m2, amb el qual hem verificat les dades que ens donaven les prospeccions per georadar". Les primeres excavacions també han servit per destapar "un sistema de defensa molt complex, dins del món ibèric, propi d'una ciutat del món antic", afegeix Morer.

L'excepcionalitat del poblat

L'arqueòleg també ha remarcat el càracter únic de les alçades localitzades: "El georadar ens confirma que, com a mínim, conservem parets d'1,65m, però ja sabem que en el forat de la bassa tenim parets de 4 metres". Per aquest motiu, tot fa preveure que, a mesura que vagin avançant les excavacions futures, es podrà obtenir molta informació de com era la vida en aquella ciutat o de dades inèdites fins ara en el món ibèric com les finestres o altres dependències de la llar. Per Morer, una de les claus del bon estat de conservació que fa que l'assentament sigui "excepcional" serien els indicis detectats d'incendis que hauria patit la ciutat, fruit d'un atac dels romans, i que hauria obligat a abandonar-la l'any 200 abans de Crist. Això dificulta l'excavació però en facilita l'obtenció de dades arqueològiques.

Un altre element que reforça la singularitat de la troballa és que les runes s'han trobat a molt poca profunditat, d'entre un i dos pams fins al metre de profunditat de l'excavació de la bassa. Els arqueòlegs dedueixen que, el fet que no hi hagi hagut cap activitat humana important o edificació a la zona -tret d'un simple conreu- explicaria que la capa de terra superior sigui molt fina.

L'arqueòleg Jordi Morer mostra a un grup de periodistes les primeres restes posades al descobert (J.C.): 

arqueòleg Jordi Morer jaciment Banyeres

Trobar fons

Després de treballar durant uns quinze dies, l'equip d'arqueòlegs de la UB ha ajornat les prospeccions fins al mes de febrer del 2020. Ara s'obre un altre front que marcarà el futur del projecte com és el seu futur finançament. L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, ha fet una crida al mecenatge d'empreses del territori per donar continuïtat a un projecte que podria esdevenir l'atractiu patrimonial més important del Penedès.

Pel que fa al suport públic, el batlle ha anunciat que demanaran incloure l'assentament en un pla director de la Generalitat, així com l'obtenció de l'1,5% Cultural que atorga anualment el Ministeri de Foment. A curt termini, l'alcalde de Banyeres s'adreçarà a la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, per tal que l'ens provincial es faci càrrec del tancat de tot el perímetre, que està valorat en prop de 60.000 euros.

                               L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, ha fet una crida al mecenatge del projecte: 

Amadeu Benach declaracions

Un somni fet realitat

L'any 1987 es van fer unes cates arqueològiques que van confirmar les previsions del Dr. Santancana, que el jaciment abastava tota la cronologia del món ibèric- des del segle VII aC fins al s.II dC-. L'any 1998, a partir de la construcció d'una bassa incontrolada, es va permetre descobrir el grau de conservació de l'assentament ibèric. Aleshores l'equip d'arqueòlegs de la UB ho va incloure dins del projecte de recerca de la Cossetània oriental i van fer una prospecció amb georadar, gràcies al qual es va poder veure una gran trama urbana d'una autèntica ciutat de fa 2.500 anys.

L’Ajuntament de Banyeres va signar l'estiu passat la compra del terreny on hi ha soterrat el gran poblat iber, tancant així un llarg perible de negociacions amb els propietaris, les quals van durar més d’un any. L’acord estableix que el consistori paga als propietaris de la finca 40.000 euros aquest any i 40.000 euros més durant el 2020. La superfície total d'aquests terrenys és de més de 24.300 m2, i estan classificats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) arran de la descoberta feta per la Universitat de Barcelona, que va constatar l’existència al subsol de la major ciutadella ibèrica mai abans trobada a Catalunya. 

Gràcies a la compra dels terrenys, els investigadors van poder començar l’excavació per completar l’estudi fet amb georadar. El projecte arqueològic liderat per la Universitat de Barcelona, porta per títol ‘El canvi sociocultural a la Cossetània oriental durant la Protohistòria i l'època romano-republicana’ i està definit per al període 2018-2021. Els arqueòlegs també han plantejat la necessitat de comprar una altra finca colindant per poder completar les prospeccions a tota la superfície del jaciment iber.

Amb l’accés al terreny del nucli de Les Masies de Sant Miquel i els treballs que es facin durant el 2020, l’Ajuntament de Banyeres confia habilitar el jaciment per a visites escolars de la comarca o d'altres grups, a finals de l'any vinent. 

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: