Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social liderats per Antonio Rodrigues-Hidalgo han confirmat la troballa de les primeres restes d’ornaments personals de l’època neardental. En concret, es tractaria dels ossos d’una pota d’àguila imperial ibèrica que van fer servir els neandertals per fabricar, possiblement, un penjoll. Així ho expliquen els membres de la investigació en un article publicat a la revista ‘Science Advances‘ que es fa ressò a la seva portada de la descoberta. Les restes, que s’han trobat a la cova Foradada ubicada a Calafell (Baix Penedès), es calcula que tindrien més de 39.000 anys d’antiguitat.
Segons han explicat els experts, pel tipus de marques que han localitzat als ossos creuen que l’animal “no es va manipular per al consum sinó amb una finalitat ornamental, per extreure’n les urpes i fer-ne penjolls”. Els investigadors també han exposat que les urpes d’àguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, s’ha trobat evidència per primer cop d’aquest ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica.
Exemplar d'àguila imperial ibèrica, del tipus identificat a la Cova Foradada (FSANCHEX):
Els investigadors destaquen que l’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria "del darrer collaret elaborat pels neandertals", segons ha explicar l’investigador Antonio Rodríguez-Hidalgo.
Els treballs a la cova Foradada de Calafell van començar l’any 1997. Actualment, la direcció de l’excavació és a càrrec de Juan Ignacio Morales i d’Artur Cebrià. L’estudi arqueològic d’aquest jaciment s’inclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep M. Fullola.
