La recuperació d’espais històrics en desús, i sovint en un estat de manteniment precari, és del tot necessari per mantenir el nostre patrimoni arquitectònic i promoure la cultura. Aquesta simbiosi és perfecta a l’antic Convent de Santa Anna i la seva església annexa, que es poden veure a la sortida d’Alcover. Històricament va fer sempre una funció residencial però el temps, i esdeveniments que coneixerem, el van portar a uns situació precària. Ara fa deu anys, l’ajuntament d’Alcover va decidir recuperar l’edifici a través d’un Pla Director. L’arquitecte tècnic Joan Alonso, acompanyat pel també arquitecte tècnic Joan Batet, va formar part molt important de la intensa reforma realitzada que va permetre donar vida, de nou, a un recinte que ara és tot un referent cultural del nostre territori. Conversem, per conèixer tots els detalls, amb Joan Alonso.

                                                        L'arquitecte tècnic Joan Alonso: 

Joan, en quin estat us vàreu trobar l’espai del Convent de les Arts i què se us va demanar de fer-hi?

El convent va patir un incendi i saqueig el 10 de setembre de 1822. Al produir-se la desamortització de l’any 1836, l'edifici va passar a ser propietat municipal i els terrenys agrícoles adjacents a mans de particulars. El convent es destina a diverses activitats: hospital de pobres, habitatges particulars per a famílies necessitades, escola i fàbrica de teixits. Les darreres van ser de caserna de la Guàrdia Civil a partir de l’any 1920 i dipòsit municipal de vehicles abandonats. Des de l’any 1973 queda desocupat, patint un procés general de ruïna amb enderrocs progressius. Resten en peu els ràfecs d'inici de les cobertes, façanes, murs estructurals i poques restes ornamentals d'estucs, pintures murals, cornises, pilastres i d'altres elements ornamentals.

Davant del perill de desaparició de l’edifici, en estat pràcticament irreversible pel seu estat ruïnós, l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover planteja iniciar la recuperació del conjunt conventual amb la redacció d’un Pla Director. Es proposa recuperar els seus valors patrimonials i reutilitzar-lo amb finalitats culturals compatibles amb les estructures arquitectòniques, continuant una de les finalitats inicials de la fundació del convent: ser focus de cultura, art i signe d’identitat d’Alcover.

                                                                   Imatge exterior del Convent de les Arts: 

Com vàreu reconduir la demanda en funció dels elements constructius que teníeu?

L’edifici té l’adequada dimensió per allotjar trobades d’orquestres, grups artístics, de dansa i teatre. Les dimensions i característiques arquitectòniques de l’antiga església conventual permeten situar en aquest espai una sala polivalent per a actes culturals. La resta de dependències conventuals es proposen per a tallers, activitats de grup i habitacions per a residència temporal d’artistes.

La intervenció no es queda amb una idea romàntica de deixar l’antic convent com unes “restes en estat permanent de degradació”, que perden els seus valors artístics i arquitectònics i no contempla deixar les estructures existents com a una arquitectura mutilada sense els seus elements constitutius, “despulles arquitectòniques” que no permetrien una comprensió dels seus valors arquitectònics com unitat.

La seva restauració en la doble vessant arquitectònica i funcional proposa recuperar el significat de l’arquitectura i conservar la capacitat evocadora, emblemàtica i poètica del seu passat, amb uns plantejaments projectuals que permetin conservar la seva fàbrica, llegir una construcció mutilada i recuperar la seva arquitectura amb un nou ús col·lectiu.

La sala del Convent de les Arts, abans i després de la reforma:

Quines actuacions principals s’hi van fer? En quines fases es va dividir i quines van ser?

Durant els anys 2010 i 2011 s’executa la Primera etapa del Pla Director, amb la rehabilitació estructural del conjunt i de l’església, de la que sols quedaven en peu part dels seus murs perimetrals i voltes. La conservació dels murs de les façanes generals del convent i la traça dels forjats i cobertes existents semi enrunats, permetia recuperar la globalitat de l’edifici, aturar la degradació de la seva estructura arquitectònica i mantenir les restes existents.

S’han reforçat els pocs forjats aprofitables i construït els nous en els nivells dels antics seguint el mateix sistema constructiu de jàsseres, bigues de fusta i revoltons d’obra. S’han incorporant uns nous accessos verticals tenint en compte el programa funcional definit en el Pla Director.

Als inicis de l’any 2012 s’inicia la Segona etapa amb la rehabilitació de l’antiga església com a sala polivalent per activitats artístiques i culturals, el claustre i part de les dependències de la planta baixa que donen servei al nou espai cultural. Queda pendent la rehabilitació funcional de la resta de dependències de l’antic convent que es destinaran per estades temporals per la creació d’art, dansa i música.

Les excavacions arqueològiques han aportat noves dades històriques, descobrir criptes i paviments antics i mostrar sistemes constructius utilitzats en la construcció de l’edifici. L’estudi i l’analítica dels carreus, morters, estucs i pintures murals de l’edifici assenyalen els materials constructius utilitzats en les diferents fases del seu procés constructiu. La conservació i restauració de les restes de pintura, estucs, elements ornamentals i arquitectònics de l’església han permès aturar el seu progressiu deteriorament, deixant les mutilacions i llacunes que presentaven en el moment de las seva recuperació.

             El pati del Convent de les Arts, abans i després:

Quins problemes us vàreu trobar en el moment de preparar el projecte o, per altra banda, en el procés de construcció/reforma de l’espai?

La creació del Convent de les Arts contempla els reptes d’introduir noves tecnologies adequades als requeriments funcionals del nou centre cultural, l’aportació d’energia renovable amb criteris sostenibles, la reversibilitat dels nou materials introduïts i la restauració amb tècniques constructives tradicionals.

La nova plaça d’entrada davant l’antiga església es crea com un atri exterior d’accés al Convent de les Arts, regularitzant la topografia del lloc en fort desnivell, amb un espai soterrat destinat a instal·lacions de grans dimensions evitant envair els espais històrics del conjunt. L’intercanvi d’aire es produeix a través d’elements que sobresurten damunt de la plaça i són suport de bancs i de la retolació del centre cultural.

Les cel·les, que eren un espai històric al recinte religiós, van suposar un problema o un element amb el qual poder jugar?

L’any 1602 el nou edifici de convent ja tenia claustre, sala capitular, llibreria i les cel·les per acollir als monjos. El convent va patir un incendi i saqueig el 10 de setembre de 1822. L’arquitectura dels temples franciscans va assumir propostes de notòria senzillesa constructiva, fent servir mà d’obra escassament especialitzada. Una de les seves topologies de major èxit era la nau única amb simples murs de carreus que suportaven cobertes amb arcs diafragmàtics i voltes ceràmiques amb llunetes. Respecte als espais conventuals, els franciscans hereten la distribució benedictina amb el claustre com a eix regulador de les diferents estances conventuals.

De la distribució interior no quedava res, sol les façanes denoten la situació de les cel·les, pel ritme dels forats de finestra gran i petita, que el Pla director respecta i conserva en els nous espais residencials que es projectin definitivament.

Quines característiques té ara, un cop executat el projecte, el Convent de les Arts? Què és el més destacable?

La rehabilitació de l’antic convent franciscà de Santa Anna d’Alcover per a “Convent de les Arts” ha representat assumir el repte d’introduir noves instal•lacions amb criteris d’eficiència energètica, necessàries pel funcionament i compliment de requeriments normatius, en un edifici de valors patrimonials destinat a ús públic, amb uns criteris de:

aturar la progressiva degradació d’un edifici en perill de desaparició

mantenir les parts de valor patrimonial encara utilitzables.

identificar les noves parts construïdes de les antigues amb un llenguatge arquitectònic propi.

introduir criteris de sostenibilitat i eficiència energètica en un edifici històric.

retenir la imatge de l’antic Convent en el paisatge d’Alcover i la vall del riu Francolí.

transformar els antics espais conventuals amb un nou espai per la cultura i l’art i

conservar la capacitat evocadora del seu passat.

L'acústica de la sala a estat un dels grans assoliments de la intervenció, essent molt celebrat per la majoria de músics que han actuat i lloc de gravació escollit per molts d’ells.

Es pot donar per acabada la feina o en un futur es podrien contemplar més fases d’adequació o de millora?

Està previst continuar adequant els espais ja rehabilitats a nous usos relacionats amb el món de la cultura i complementaris al actual ús d’auditori. En breu s’iniciarà una nova fase i que consistirà en l'adequació d’una planta com espai residencial temporal a artistes que fan estada de preparació d’un espectacle. Sense preses, l’antic convent de Santa Anna s'anirà adequant els seus espais, consolidant un projecte que el fes de nou focus de cultura, art i signe d’identitat d’Alcover.

Com a arquitecte tècnic, què t’ha suposat poder estar al capdavant d’aquesta obra?

Des dels seus orígens al segle XVI el Convent de Santa Anna ha sigut un espai identitari i significatiu per la vila d’Alcover. La seva rehabilitació als inicis del segle XXI com a Convent de les Arts, pot representar una novetat i singularitat en les actuals demandes socials i culturals del país. Formar part de l’equip interdisciplinari que a portat a terme la seva restauració ha estat d’un valor incalculable d’aprenentatge i una experiència valuosa que em permet afrontar nous reptes com a director d’execució en obres de fort caràcter patrimonial.

Fixa tècnica de les dues fases executades

FASE I

PROJECTE OBRES D’URGÈNCIA DE CONSOLIDACIÓ, REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL I COBERTES DE L’ANTIC CONVENT DE SANTA ANNA D’ALCOVER. 1A. ETAPA DEL PLA DIRECTOR.
FINANÇAMENT: 1% CULTURAL MINISTERI DE FOMENT I AJUNTAMENT D’ALCOVER

PROMOTOR: AJUNTAMENT D’ALCOVER
ARQUITECTES: JOAN FIGUEROLA, JOAN C. GAVALDÀ, JORDI J. ROMERA
ARQUITECTE TÈCNIC: JOAN BATET
EMPRESA ADJUDICATÀRIA: CONSTECNIA
PRESSUPOST: 1.904.952 EUROS

 FASE II

PROJECTE DE REHABILITACIÓ PER A EQUIPAMENT CULTURAL DE L’ANTIC CONVENT DE SANTA ANNA D’ALCOVER, 2A. ETAPA DEL PLA DIRECTOR
FINANÇAMENT: 1% CULTURAL MINISTERI DE FOMENT I AJUNTAMENT D’ALCOVER
PROMOTOR: AJUNTAMENT D’ALCOVER
ARQUITECTES: JOAN FIGUEROLA, JOAN C. GAVALDÀ, JORDI J. ROMERA
ARQUITECTES TÈCNICS: JOAN BATET I JOAN ALONSO
EMPRESA ADJUDICATÀRIA: UTE AZUCHE 88, SL Y CONSTRUCCIONS JOSEP ARENAS SL
PRESSUPOST: 2.185.043 EUROS

COL·LABORADORS:

MARC FIGUEROLA, ARQUITECTE
MIREIA CERVANTES, ARQUITECTA
ESTER CANALS, ESTUDIANT D’ARQUITECTURA
JOAN FORNS, FOTÒGRAF
RUBEN PELLEJÀ, ARQUEÒLEG
ANTONI CONEJO, HISTORIADOR
JOSEP GIL, ENGINYER CLIMATITZACIÓ
LUIS CONDE, ESTUDI ACÚSTIC
JOAN CÁMARA, IL·LUMINACIÓ (LUXIFORM)
DAVID FERRÉ, ENGINYER TÈCNIC EN TELECOMUNICACIONS
MARTA RUIZ, GEÒLOGA (DARDER&GEÒLEGS)