Hi ha municipis que tenen capítols històrics apassionants i l’Arboç és un dels exemples més destacables a les comarques de Tarragona. En primer lloc perquè va ser arrasat quan la guerra i després reconstruït gràcies a famílies benestants i per una situació econòmica favorable derivada de molts condicionants. I en segon lloc, perquè aquesta reconstrucció va convertir aquesta localitat – que actualment té poc més de 5.500 habitants- en un dels racons amb més riquesa patrimonial arquitectònica permetre quadrat.

Si anem enrere, ens hem de situar a principis del segle XI quan la Guerra del Francès va passar factura a l’Arboç on es van cremar més de 200 cases. Posteriorment, la Guerra Carlina va acabar de destruir el municipi i no va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX quan les coses van canviar. Es va produir una important pujança econòmica al poble derivada per la fil•loxera que va afectar de ple a França beneficiant als agricultors penedesencs que van veure com el preu del seu vi es multiplicava. S’hi va sumar l’arribada de Cuba de Josep Gener i Batet, arbocenc que havia anat a fer les Amèriques i va tenir èxit gràcies al negoci del tabac. De nou a l’Arboç, va fer construir el Palau que porta el seu nom i va portar prosperitat perquè va fer arribar l’aigua potable i va urbanitzar el passeig del municipi. Això va suposar un pol d’atracció important per aquesta localitat, com també ho va ser la construcció de l’estació de ferrocarril –i la conseqüent vida que generava- o la presència d’una potent industria de puntes de coixí. Tot plegat va comportar que es construïssin un munt de cases noves i que el comerç es revifés.

I aquí entra en joc l’immoble que centra aquest espai dels Edificis Singulars, una casa històrica i ben especial que, a més, guarda un secret (tot i que ben visible) a la seva terrassa. Parlem de l’edifici de Les Amèriques, situat al número 43 del carrer Major que és el vial del nucli antic de l’Arboç que concentra les principals cases de rellevància arquitectònica, i amb estils ben variats, d’aquest municipi de la comarca del Baix Penedès.

                                Detall de la façana de l'edifici de Les Amèriques:

Les Amèriques, negoci dedicat a la venda de peces de roba i alguns complements de la llar, data de l’any 1922 i és un edifici de tres plantes imponent. El pis central destaca per una gran balconada que recorre tota la façana i té cinc portes balconeres decorades amb relleu. El segon pis tres portes balconeres, una balustrada de pedra i dibuixos típics de l’època a cada llinda. Les golfes tenen tot un seguit d’obertures el·líptiques i la terrassa té l’element més peculiar i que, sense cap dubte, dóna més popularitat a la casa: la figura de Cristòfol Colom que, feta amb fusta de caoba, és la maqueta a escala de l’estàtua de Colom que hi ha a Barcelona.

Detall de les finestres i del forjat del balcó de l'edifici de Les Amèriques:

Inicialment, la figura del navegant descobridor era propietat del Sr. Gener i Batet qui, posteriorment, la va donar a Josep Maria Jané –fundador de la botiga de Les Amèriques- com regal de noces. Això va ser l’any 1951 i, un cop se li va col·locar el dit índex que li havien tallat durant la Guerra Civil, va ser col·locat a la terrassa de la casa on encara guaita avui en dia en silenci tot esperant que, cada dos o tres anys, el repintin i renovin.

Al contrari del que es podria pensar, l’edifici de Les Amèriques no porta aquest nom perquè el seu fundador tornés d’allí carregat de bitllets. Li va posar el Josep Maria Jané perquè el seu germà si que havia provat de creuar el toll per provar de fer fortuna.

Hem volgut conèixer a fons més detalls sobre el negoci i l’edifici que l’acull. Per això hem conversat amb el net del fundador, que també es diu Josep Maria Jané, que és qui actualment porta l’establiment.

                             Josep Maria Jané, nét del fundador i propietari de l'establiment: 

Sr. Jané, on hem de buscar els inicis d’aquest comerç i en quin context?

L’actual edifici de Les Ameriques és el segon lloc on s’ubica aquest comerç de roba que va començar la seva història al número 11 del carrer Plateria, al costat del carrer Major que és on ara hi ha el negoci. El meu avi i la mva besàvia van fundar la botiga. El negoci va anar bé i anys després va comprar aquetsa casa del número 43 del carrer Major, coneguda com Cal Colom. Llavors la van tirar a terra i es va construir l’actual edifici l’any 1922.

Quins canvis s’han fet en aquest edifici, a nivell d’estructura o altres obres, d’ençà que es va construir?

Inicialment això era una casa amb la seva cuina i menjador a la part de darrera; i un espai per la botiga a la part davantera. Les obres més importants es van fer l’any 1982, ajuntant dues cases més que hi havia al carrer Els Missers amb aquesta. Es va conservar la façana i les plantes però la paret mestra que hi havia es va substituir per dues columnes que van de dalt a baix, amb dues grans jàssenes que aguanten un pis que hi ha a dalt. Va ser una obra una mica complexa.

L’escala que comunica els pisos, que ara és independent i exterior, també es va modificar perquè abans s’entrava als pisos de dalt des de la botiga. De la planta de carrer, on hi ha ara la botiga, tot és nou excepte la cambra de bany que és la mateixa d’aquells anys anteriors.

Quina rellevància creu que té aquesta casa a nivell arquitectònic?

Al conjunt del carrer Major hi ha cases modernistes molt maques. Podríem dir que aquesta és una mica més eclèctica, perquè està feta una mica més tard i té un estil més neoclàssic. Jo en destacaria la balconada que fa cantó al carrer Major i els finestrals que tenen molta bellesa i són de l’època. Està clar que és una casa que no deixa indiferent a ningú.

                                                       Imatge de l'estàtua de Colom a la terrassa: 

L’element que desperta més atenció és l’estàtua de Colom de la terrassa. Quina història hi ha al seu voltant?

L’estàtua de Colom és una maqueta de la figura que hi ha al Portal de la Pau que va comprar el Senyor Gener Batet, un indià del poble de l’Arboç. La va comprar i la va posar sobre el seu estand a l’Exposició Universal de 1.888 que es va fer al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Quan va acabar aquest esdeveniment, no sabien què fer amb aquesta estàtua de fusta de 2,10 metres, i la va guardar a les caballerisses del seu Palau de l’Arboç.

El Josep Maria Jané, fundador de les Ameriques, sempre va pensar que la figura de Colom quedaria bé al seu edifici i la volia comprar però no hi havia manera. Llavors, quan es va casar el Senyor Gener Batet li va regalar com a regal de noces. Des d’aquell moment Colon és a la terrassa de Les Amèriques i, de manera periodica, l’estàtua es va pintant cada dos o tres anys.