L’Ajuntament de Tarragona impulsa la recuperació de la memòria històrica a través del projecte Espais de Memòria, que té com a objectiu senyalitzar i remetre els llocs representatius de la repressió franquista viscuda a la ciutat. Una iniciativa que cada any va sumant nous indrets claus en la figura de la resistència contra el franquisme.

Les properes senyalitzacions que configuraran el projecte són: la llibreria de la Rambla, centre de resistència cultural; l’Auditori Camp de Mart, on es van celebrar els primers mítings d’organitzacions diverses; l’antiga comissaria de policia; la presó provincial, i actual Centre de Dia; la Casa parroquial, de Sant Josep Obrer al barri de Torreforta; l’edifici CNS; i el local parroquial de Sant Salvador, on es realitzaven reunions plenari de l’Assemblea de Catalunya de Tarragona.

Per l’elaboració dels espais a senyalitzar se segueix el criteri de retre homenatge a les accions que afecten, o les protagonitzen, col•lectius plurals, amb l’objectiu de destacar el caràcter general de la repressió sobre totes les persones antifranquistes, i posar de manifest el component plural de la resistència i l’oposició antifranquista.

Durant l’any 2018, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i l’Associació de Víctimes de la repressió Franquista a Tarragona, s’ha renovat el plafó de la fossa comuna del Cementiri de Tarragona i s’ha senyalitzat la que va ser coneguda com ‘La Punxa’, un centre de reclusió de presos preventius i de compliment de penes inferiors a dotze anys, i que en l’actualitat és el convent de Pare Carmelites.

En els últims anys s’han integrat altres punts en el projecte ‘Espais de memòria’ com, la Rambla Nova a la cruïlla amb el carrer Unió, que recorda els fets de març del 76, quan els treballadors de les obres de construcció de la refineria de petroli a La Pobla de Mafumet es van declarar en vaga en protesta per les morts de cinc obrers a Vitòria, abatuts per la policia. Els treballadors van fer una marxa a peu fins a Tarragona i en el punt assenyalat es va produir una càrrega policial on, un dels manifestants, va resultar mort. També, la façana de l’Antiga Audiència; la torre romana del Pretori, un espai destinat a presó provincial; la fossa comuna del Cementiri de Tarragona que va ser dignificada i compta amb l’escultura anomenada ‘Dignitat’; el Camí de l’Oliva, que compta amb un monument en record dels afusellats en aquell indret; el convent de religioses Oblates, on una placa recorda les dones que van estar empresonades; i una làpida al cementiri que recorda la memòria de Georg Michel Welzel executat al garrot vil l’any 1974.

Implantació de l'Stolpersteine a Tarragona

La conselleria de Patrimoni ha elaborat el Cens de Tarragonins Deportats als Camps de Concentració Nazis a la segona Guerra Mundial amb l’objectiu de sumar-se a la iniciativa de Memorial Democràtic per implantar petits monuments en memòria de les víctimes del nazisme, conegut com a Stolpersteine. Es tracta d’un petit monument que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure una víctima de la repressió de Hitler, abans que l’arrestessin o deportessin.

El cens elaborat per l’Ajuntament conté 29 noms, tretze els quals van ser assassinats en el camp de Mauthausen, quinze van ser alliberats per les tropes aliades i un sense dades. La primera fase d’implantació d’Stolpersteine es durà a terme en el domicili d’empadronament de deu assassinats a Mauthausen.

Difusió i divulgació de la memòria històrica

L’Arxiu Històric Municipal organitza des de l’any 2016 un cicle d’activitats culturals per donar a conèixer fets rellevants del final de la guerra civil a Tarragona.

A més, l’Ajuntament forma part de la xarxa ‘Mai més’ integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des del vessant de la memòria històrica. El 22 de gener de 2018, la Conselleria va participar en la II Jornada de la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista que es va celebrar a l’antiga Presó Model de Barcelona.