Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La Torre Cega, la principal troballa de l'estudi sobre la muralla de Sant Francesc de Valls

Aquest tram de muralla, oculta a l'interior de les cases, també inclou restes de dues torres de defensa / L'Ajuntament preveu licitar enguany la redacció del projecte de recuperació de la fortificació medieval

L'estudi arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert vestigis del segle XIV. L'adquisició de més del 80% de la zona permetrà obrir aquesta àrea com a nou accés al Barri Antic L'estudi arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert vestigis del segle XIV. L'adquisició de més del 80% de la zona permetrà obrir aquesta àrea com a nou accés al Barri Antic JOSEP CARTANYÀ
Patrimoni Josep Cartanyà
Dijous, 08 Novembre 2018 11:48

La Torre Cega és la descoberta més important de l'estudi històric i arqueològic de la muralla de Sant Francesc que ha presentat l'Ajuntament de Valls aquest dijous. Els treballs han documentat l'existència de panys de muralla d'entre 2,8 i 6,8 metres d'alçada, dues torres de defensa -i probablement una tercera- i vestigis amagats a l'interior dels immobles. La primera fase de recuperació de la fortificació medieval es farà a l'entorn de Sant Francesc, en un tram de 140 metres, on el consistori ja compta amb gairebé la titularitat de tots els edificis.

Perímetre de la muralla medieval de Valls on es està senyalitzat el tram on s'ha fet l'estudi: 

perímetre Muralla Sant Francesc

Fins ara, s'han invertit un milió d'euros en expropiacions, s'ha adquirit el 80% de les finques situades en aquest tram i la redacció del projecte està prevista per aquest any. "És el projecte més ambiciós i clau per recuperar el valor patrimonial -la muralla està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional- i a la vegada de sanejament de l'espina de peix del Barri Antic", ha afirmat l'alcalde vallenc, Albert Batet.

Per la seva banda, la regidora d'Urbanisme i del Barri Antic, Judit Fàbregas, ha explicat que, abans de l'enderrocament, "havíem de veure quines reste quedaven da la muralla medieval i determinar les restes que es conservaven, no podíem anar a cegues". Fàbregas també ha destacat que gràcies a l'estudi, "establirem criteris per saber com hem de recuperar les muralles", alhora que ha anunciat la redacció d'un "document marc", que servirà tant per establir aquests criteris com per regular les intervencions tant públiques com privades a la zona.

L'Ajuntament ha adquirit més del 80% de les finques situades en aquest tram de la muralla de Sant Francesc (color verd): 

adquisició finques Muralla Sant Francesc

La muralla de Sant Francesc

Aquest tram de muralla, oculta de les cases, és un dels més ben conservats de la ciutat, segons l'estudi encarregat per l'Ajuntament a Sònia Roca, del gabinet d'arquitectura vallenc L'Aparador Arquitectes,i el treball de l'arqueòleg Moisés Díaz. Roca ha explicat que l'àmbit sobre el que s'actuarà té una superfície en planta de 761 m2 i una longitud de 140 metres, corresponent al tram de muralla comprès entre le plaça de Sant Francesc (l'antic portal medieval de Berenguer de Llobets) i la cruïlla amb el carrer de Sant Sebastià, incloent l'edifici situat al carrer Sant Francesc número 82, que forma part de la següent illa de cases.

La coneguda com a muralla de Sant Francesc es va començar a construir enter els anys 1373 i 1377, coincidint amb els treballs per fortificar la totalitat de la vila que, com en altres ciutats, va ordenar el rei Pere III el Cerimoniós en plena guerra amb Castella. Aquesta muralla era una de les portes principals d'entrada a Valls ja que el portal de Llobets, a la plaça de Sant Francesc, connectava la vila medieval amb l'antic camí de Vilafranca i Barcelona. Com a la resta de muralles de la ciutat, la de Sant Francesc tenia uns 7,5 metres d'alçada, des de la base fins al coronament dels merlets i diverses torres d'entre 11 i 13 metres d'alt.

La muralla de Sant Francesc, com la resta de muralles medievals de Valls, va mantenir la seva funció defensiva fins ben entrat el segle XVIII. L'assalt dels homes de Carrasclet a Valls l'any 1719 va ser la última vegada que les muralles van protegir la vila ja que, a partir d'aquell segle, la ciutat va créixer pels ravals exteriors, mentre l'antiga fortificació o bé acabava engolida a l'interior de moltes de les noves cases que es construïren entre el segle XVIII i XIX o bé s'enderrocava. És el cas del tram que dona al carrer Sant Sebastià que es va enderrocar l'any 1927, creant un espai on l'any 1929 s'hi col·locaria la font públlica que encara es conserva.

Les muralles medievals de Valls cobrien un perímetre de més d'1,4 km de longitud, amb 32 torres de defensa i 5 portals d'entrada que connectaven amb els principals camins i rutes.

Presentació de les conclusions de l'estudi històric i arqueològic a la muralla de Sant Francesc: 

presentació estudi muralla Sant Francesc

La recuperació de les muralles, un projecte estratègic

Les actuacions a la muralla de Sant Francesc són un dels primers passos en la recuperació patrimonial de les antigues muralles al llarg de tot el seu recorregut, un projecte "estratègic" de ciutat i per al Barri Antic, tal i com ha dit l'alcalde de Valls, Albert Batet: "Això ja no té retorn, ja és un bé de l'Ajuntament i una actuació que es farà sí o sí, independentment de quins siguin els pròxims governs".

L'altra àrea on l'Ajuntament està avançant en la recuperació de les muralles és a la de Sant Antoni, a tocar del Portal Nou, on aquest 2018 s'han efectuat nous estudis arqueològics que han ampliat el coneixement sobre la fortificació. En aquest àmbit, els arqueòlegs han documentat, a més de restes de la muralla del segle XIV i de la torre Sobirana de Valls, un fossat i també un portal enara més antic que es correspondria al mur vell del segle XIII. 

L'Ajuntament de Valls preveu una inversió de 355.000 euros per a la recuperació de les muralles i ha sol·licitat finançament a través de subvencions a la Generalitat i a l'1,5% cultural del Ministeri de Foment. 

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..