Fa quasi 20 anys que fruit d'una casualitat es va col·locar en bell mig de la platja de Torredembarra una escultura, amb una A i una O gregues que s'aguantaven mútuament i que representaven 'el principi i final de les coses' o traduït pel llavors alcalde, Santiago Segalà, “El principi d'una democràcia i el final d'una dictadura”.
De Reus a Torredembarra
L'escultura és un emblema que, com la Torre Eiffel tenia un destí diferent d'on finalment va acabar lluint-se i que li va donar l'èxit. L'Alfa i Omega de Torredembarra havia estat un encàrrec de l'Ajuntament de Reus a l'escultor i pintor Rafael Bartolozzi. Finalment l'acord no va prosperar i l'escultura de ferro de 12 metres d'alçada i 12 tones de pes va quedar a la constructora, sense on ser exposada.
Paral·lelament a aquesta història esdevé la festa on es convida als 1.500 alcaldes dels Països Catalans per commemorar els 20 anys d'ajuntaments democràtics. Dels convidats 300 acudeixen a l'acte presidit per l'alcalde de Torredembarra, Santiago Segalà, que des del principi desitjava “deixar una petjada”, immortalitzar aquesta efemèride d'una -encara jove- democràcia. Per això, Segalà acudeix a Bartolozzi, qui també era alcalde de Vespella de Gaià i junts decideixen recuperar l'escultura de l'Alfa i Omega, que havia quedat inutilitzada després de la negativa de l'ajuntament reusenc. Finalment, l'escultura esdevé l'emblema commemoratiu de la celebració per la democràcia.
El lloc triat per col·locar-la va ser una antiga plataforma marinera situada al barri de Baix a Mar que servia per arrossegar les barques a la costa abans de la construcció del Port Esportiu del municipi. L'escultura, la instal·lació i el dia festiu en honor a la democràcia van tenir un cost de 16 milions de pestetas, subvencionat quasi tot per les 4 diputacions de Catalunya i la Generalitat.
L'Alfa i Omega es va alçar davant de la platja de Torredembarra, nova i amb un ferro lluent, però amb el pas dels anys i els milers d'onades que s'han agenollat als seus peus fins al dia d'avui s'ha anat desgastant. El material de l'escultura s'ha anat arrovellant i la seva textura ha canviat de suau a aspre, com a conseqüència del temps, el vent i el mar.
El futur de l'Alfa i Omega
Ara el futur de l'escultura es troba en una incògnita. Ja no és fotografiada per milers de turistes, ja no trenca les onades els dies de tempesta, ni saluda als torrencs en els seus passejos marins. L'estat de la base de l'Alfa i Omega ha obligat al govern municipal actual a retirar-la, per por que caigués i pogués ferir a algun banyista. La A havia començat a ser arrossegada pel mar i començaven a aparèixer esquerdes en l'escultura, el que suposava un perill a l'estructura general, que podia cedir el qualsevol moment. Per això es va procedir a la seva retirada immediata, segons l'alcalde actual Eduard Rovira.
A l'hora de la seva retirada es va crear una polèmica molt accentuada, -tant a favor com en contra de- i el poble es va tenyir d'una espècie de nostàlgia de tots els torrencs i fins i tot dels estiuejants habituals. A més, la família Bartolozzi es va mostrar contrària a la retirada i en desacord a què no els consultessin sobre aquesta decisió. La família de l'escultor culpa al govern actual i a tots els anteriors de no realitzar el manteniment necessari a l'escultura. L'alcalde, Eduard Rovira, assegura que no hi havia cap tipus d'indicació per cuidar l'Alfa i Omega i per això no se li ha fet un manteniment. A més, assegura que el material no era el més correcte, ja que no s'hauria de rovellar, però no es va tenir en compte com podien afectar el sol i el mar en conjunt.
A les preguntes: On és ara? Què passarà? Tornarà a la base de formigó? No hi ha una resposta clara, la situació actual és d'espera, ja que l'alcalde assegura que s'està duent a terme un estudi exhaustiu per saber si és segur retornar-la al mar, quina reparació necessitaria, si es pot reconstruir, si es podria col·locar al mar o si serà inviable tornar-la a mostrar al públic. A l'espera d'una resposta, la figura roman plegada al solar de la brigada municipal de Torredembarra.
De moment la platja és plena de turistes, però buida alhora; el bloc, on abans s'arrossegaven les barques a la costa i al mar, torna a ser únicament un bloc, ja no té a sobre el símbol de tot un poble, la postal perfecta, ni la simbologia que reclamava l'Alfa i Omega. Un inici que va començar fa 20 anys i que de moment ha trobat el seu final.
Articles de 'Singularitats Marítimes' de Torredembarra:
Torredembarra, l'últim far (I)
El gran biòtop, del somni a la realitat (II)
Els Muntanyans en moviment constant (III)
L'Alfa i Omega, símbol de llibertat (IV)
