L’oblit, l’aïllament i l’absència de combats han fet amb les fortificacions del coll de Balaguer una cosa semblant al que el Vesubi va fer amb Pompeia: deixar al nostre abast un dels conjunts històrics més ben conservats del seu àmbit. Ara, La Guerra Civil al Coll de Balaguer 1936-1939, publicat per Arola i l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, identifica i posa en context els més de 500 elements defensius d’aquesta zona. El llibre ens revela aquest patrimoni que s’ha anomenat “la fortalesa invisible”, sovint integrada al paisatge gràcies a la pedra seca.
“Mai no s’hi va arribar a tirar ni un tret, i després de la Guerra Civil no se li van donar cap altre ús. És una sort, perquè gràcies a això els elements s’han conservat gairebé com eren quan es van construir”, explica Adrián Cabezas, coordinador de l’obra que ha escrit juntament amb Joel Ametlla, Jordi Solé i Alfons Tejero. El llibre és resultat del Pla especial de protecció de les restes de la Guerra Civil del coll de Balaguer, encarregat per l’Ajuntament vandellossenc al Grup de Recerca i Investigació dels Espais de la Guerra Civil (GRIEC) que lidera Cabezas.
El “Port Aventura” de les fortificacions
“En un to col·loquial, diríem que el que hi ha allà és un Port Aventura d’aquest tipus de construccions. En uns 8 quilòmetres hi ha gairebé tots els elements que ens trobaríem en un manual de fortificacions, tant de defensa de costa com de muntanya: bateries costaneres, refugis antiaeris, trinxeres, nius de metralladora, observatoris, parapets... I la majoria en molt bon estat”, indica Cabezas.
El coordinador recalca la importància de la fortalesa del coll de Balaguer comparada amb altres espais de la Guerra Civil més coneguts i amb més valor sentimental on s’hi van produir combats, com és el cas dels espais de la batalla de l’Ebre: “A nivell de construcció, aquestes fortificacions són més importants perquè no són de campanya. Estaven a segona línia del front i van tenir més temps per planificar-les i construirles”.
El comandament de la República va preparar una trampa mortal per les tropes franquistes al coll de Balaguer, una serra de pocs metres d’altura que envoltava el pas natural entre València i Barcelona, i que els bandolers ja feia segles que utilitzaven com a parany. També va instal·lar-hi defenses en cas d’un possible desembarcament en aquell indret.
Visites guiades a partir del 30 de juny
A partir de l'inventari del GRIEC, i en conveni amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, es va senyalitzar i adequar el polvorí de Letícia, una de les construccions més ben conservades, i durant l’estiu s’ofereixen visites guiades les fortificacions per a escoles i per al públic general. En concret, aquesta temporada es faran del 30 de juny al 9 de setembre, les gestiona Turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors i se’n pot trobar més informació a culturaalabast.cat.
Juntament amb el web fortalesainvisble.org, el llibre és un primer pas per ajudar a descobrir aquest patrimoni més enllà d’aquestes visites guiades. Ho fa amb un to divulgatiu, amb abundància d’imatges i gràfics, i situant els detalls més concrets de les fortificacions en el context general del desenvolupament de la Guerra Civil a la zona. Se n’han fet 400 exemplars, 250 dels quals ja s’han distribuït des que es va presentar el passat 13 d’abril. Els que queden es poden adquirir a les llibreries o a les biblioteques municipals.
Construït per presoners de guerra
La construcció de la central nuclear Vandellòs II i de l’autopista i l’autovia van eliminar tot un seguit d’elements que haurien eixamplat encara més aquest conjunt patrimonial.
Al complex energètic hi havia el campament de tota la fortificació i també la fossa comuna on van ser enterrats els presoners del bàndol franquista que van morir en la construcció de les fortificacions, pertanyents al camp de treball de l’Hospitalet de l’Infant.
