Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

L’ermita de Berà, una història lligada als pescadors

L’ermita va ser fundada el 1121 a Berà, en un indret on hi havia una comunitat de pescadors / El 12 de març de 1718 es va col·locar la primera pedra a la nova capella de la Nostra Senyora de Berà

Enguany es commemora el Tricentenari de l'Ermita de la Mare de Déu de Berà Enguany es commemora el Tricentenari de l'Ermita de la Mare de Déu de Berà CEDIDA
Patrimoni Redacció Infocamp
Dissabte, 02 Juny 2018 12:11

L’ermita de Berà va ser fundada l’any 1121 sota la invocació de Sant Pere, en un indret on hi havia una comunitat de pescadors, a Berà. Anys més tard, però, les freqüents incursions dels pirates van obligar als pescadors a buscar feina terra endins, al poblat de Roda.

Al segle XVI l’altar major dedicat a Sant Pere i la pila baptismal de l’ermita van ser traslladades a Roda, que ja tenia com a patró Sant Bartomeu, i la capella costera va quedar deserta.

Va ser al segle XVIII quan es va produir una reacció per part dels rodencs i es va iniciar un moviment per tal de reconstruir l’ermita, gràcies a les col·lectes de tota la població. Així, el 12 de març de 1718 es va col·locar la primera pedra a la nova capella de la Nostra Senyora de Berà.

El 25 d’agost de 1727 va ser beneïda i es va oficiar la primera missa. L’antic retaule de Sant Pere va ser retornat al seu origen i es va instal·lar a la primera capella de l’esquerra, per tal que a l’altar major es col·loqués la Verge.

Els pescadors i la Mare de Déu de Berà

La tradició explica que la imatge de la Mare de Déu de Berà va ser trobada per uns pescadors en un indret al peu del santuari, dins del mar, anomenat la Roca Plana. Al marge de les creences populars, la talla, d’uns 60 cm de fusta, datada al segle XIII, va ser destruïda, com la majoria dels elements ornamentals del temple, durant la Guerra Civil, un conflicte durant el qual també van ser destrossats l’altar major i dos altars laterals. En finalitzar la guerra, es va adquirir una nova imatge, una talla de fusta, comprada a un antiquari tarragoní.

Durant els anys 1960 i 70, l’ermita va tornar a ser motiu de controvèrsia a causa de l’adquisició dels terrenys del “Hostal de los Reyes de Aragón” que en va fer el Banc d’Espanya. Les accions de l’entitat bancària tenien per finalitat tancar els camins d’accés a l’ermita de Berà i convertir-la en una propietat privada. La rèplica popular per defensar el temple no es va fer esperar i es va iniciar una lluita que duraria fins l’any 1979, quan el Banc d’Espanya i l’Ajuntament, amb l’alcalde Fèlix Martorell, van arribar a un acord.

Que avui els rodencs puguin accedir de forma lliure a l’ermita va ser gràcies a la reacció de tot un poble unit, que van iniciar una forta campanya en contra de la voluntat del banc; als regidors de l’Ajuntament en les distintes etapes que va durar el conflicte; i a l’actuació del Jutge de Pau, Josep Martorell, qui va defensar el drets del poble davant de moltes pressions oficials.

L’ermita de Berà ha estat tradicionalment un lloc de trobades festives, de diferents romeries i l’escenari del tradicional Aplec de Pasqua, el qual, segons les fonts, es remunta a l’últim terç del segle XIX.

La curiositat

A la porxada de l’ermita es conserva el disc d’una estela funerària originària del cementiri que hi havia hagut a tocar del temple medieval.

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..