El mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura a Catalunya s'ha ampliat amb 123 fosses localitzades a les Terres de l'Ebre i el Priorat. Així, el mapa de fosses s'enfila ara a 495 i es corregeix una situació anòmala, ja que, tot i que l'Ebre i el Priorat van ser escenari bèl·lic, pràcticament no hi havia fosses documentades en aquestes comarques. És per això que el govern va encarregar l'estudi de geolocalització de fosses a la URV, un treball que confirma l'existència de 69 fosses i n'apunta 54 de probables. “És incomprensible que no hi hagués un estudi exhaustiu de fosses a les Terres de l'Ebre tot i el paper del territori durant la Guerra Civil”, va assenyalar el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que ahir va presentar l'estudi a la Fatarella.
El Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta concentren la major part de les fosses trobades, una tasca que l'equip de la URV ha fet amb la col·laboració dels ajuntaments, entitats socials i veïns. “No hi ha hagut prou sensibilitat per traure els morts de les cunetes i les fosses, només ho han fet els franquistes. La Guerra Civil és una fractura que no s'ha resolt i per aconseguir-ho és clau recuperar els cossos”, va dir el catedràtic d'Història de la URV i responsable de l'elaboració de l'estudi, Josep Sánchez Cervelló.
Completar el mapa de fosses no ha estat una tasca fàcil. L'equip de la URV ha topat amb la desmemòria, els entrebancs dels jutjats de pau –que en alguns casos no faciliten les dades dels morts– i l'accés a terrenys de propietat privada. De fet, la llei de fosses preveu indemnitzar els propietaris de les finques pels danys que es poden causar als seus conreus. Unes compensacions econòmiques que estan més garantides després que el conseller Romeva anunciés ahir que el pla de fosses amplia la seua dotació pressupostària de 300.000 a 800.000 euros. “La dimensió del que trobem ens fa apostar per un pla més ambiciós que serà bianual”, va dir Romeva. Així, el pla s'allargarà durant el 2018 i es preveu també una pròrroga de dos anys més. “Això s'hauria d'haver fet fa quaranta anys com a mínim i és inajornable. Qui més ha patit l'oblit és la gent més fràgil, que se'ls ha convertit en víctimes per assassinat i després se'ls ha fet desaparèixer de la memòria col·lectiva”, va assenyalar el conseller d'Afers Exteriors.
Els pròxims passos seran l'obertura de les fosses i l'exhumació dels cossos. De moment no es pot concretar quantes víctimes hi ha a les fosses localitzades. També es continuarà la feina de localització de fosses i, per tal de donar ressò internacional a la feina que s'està fent, Sánchez Cervelló proposa excavar en alguna de les fosses en què hi ha brigadistes internacionals.
Restes òssies en superfície
Mentre es realitzava l'estudi de geolocalització de fosses comunes s'ha obtingut informació que ha permès fer una vintena d'actuacions en superfície a Corbera d'Ebre, Miravet i Pàndols i recuperar 300 restes òssies que corresponen a 16 persones desaparegudes durant la batalla de l'Ebre. “Sorprèn que després de vuitanta anys encara es trobin restes en superfície”, va dir el conseller Romeva.
es restes òssies estan molt fragmentades i corresponen a adults. “No són restes trobades en fosses comunes, sinó que estaven en superfície, prop de trinxeres i que s'han desplaçat amb el pas dels anys”, va explicar l'arqueòloga Loli Ynguanzo, de l'empresa Nemesis, que s'ha encarregat de la recuperació de les restes. Unes restes que ahir es van traslladar al Memorial de les Camposines, on se'n farà l'anàlisi forense per a la identificació genètica. Unes dades que es creuaran amb les del programa d'identificació genètica per aconseguir resultats. Fins ara s'han fet la prova d'identificació genètica unes 700 persones i n'hi ha 5.400 inscrites al registre. Una prova que realitza un equip de l'Hospital Vall d'Hebron a Barcelona i que es desplaça a Tarragona, Girona i Lleida.
