Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Salou posa al descobert una casa del poblat ibèric de la Cella

L’equip de recerca de la URV assegura que es tracta de l’antiga ciutat de Cal·lípolis (400aC), on hi van conviure cartaginesos, íbers i grecs

Restes d’un habitatge del jaciment de la Cella, a Salou Restes d’un habitatge del jaciment de la Cella, a Salou ACN
Patrimoni Josep Cartanyà
Divendres, 03 Març 2017 19:14

Salou ha consolidat un dels habitatges del jaciment de la Cella, gràcies a un treball de recerca del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) de la URV. Una de les conclusions de la campanya arqueològica és que el jaciment de la Cella és Cal·lípolis, una ciutat d’època ibèrica on hi van conviure cartaginesos, íbers i grecs, des de l’any 400 aC fins que van marxar “pacificament” de la zona, cap al 250 aC, segons el coordinador de la recerca, Jordi Diloli.

L’objectiu d’aquesta actuació era avançar en les estructures descobertes i adequar-les; consolidar-les per fer-les visitables i iniciar el projecte de museïtzació on, a curt termini, es senyalitzarà per als visitants, “que vegin una casa perfectament, amb el terra, la llar i l’armari”.

Al jaciment hi ha diversos habitatges i, des del grup de recerca apunten que caldrà fer una altra excavació en el segon espai del jaciment, que pertany a l’Autoritat Portuària. La campanya ha permès saber que hi havia una trama urbana de cases de 90, 100 i 110 metres quadrats. Les característiques de la Cella són “especials”, segons Diloli, perquè no hi ha cap altre espai semblant en aquesta part del litoral fins més enllà de l’Ebre. Durant la visita al jaciment, l’alcalde Pere Granados, va destacar que aquest és un “moment històric” per Salou i que pot ser, aviat, un nou atractiu turístic.

Cal·lípolis, la mítica ciutat amagada

Des del grup de recerca de la URV s’assegura que l’assentament seria l’antiga ciutat de Cal·lípolis, per una sèrie de factors com un urbanisme diferent a la resta, pel tipus de cases de grans dimensions que no tenen res a veure amb les cases ibèriques, pels materials que s’han trobat procedents d’Eivissa o per la pròpia cronologia.

Per Jordi Diloli, “estem davant d’una ciutat d’època ibèrica, en un port de comerç on hi haurien viscut comunitats barrejades amb íbers, cartaginesos i grecs”. Els arqueòlegs han assegurat que el bonic d’aquest jaciment “és l’urbanisme que presenta perquè es veu la trama urbana, les cases de 100 metres quadrats, amb els carrers”.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: