L’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és ben petit, amb només fins a 18 cm de llargada i una envergadura d’ales de fins a 39 cm (menys que la d’un falciot negre, per exemple).
És un ocell pràcticament negre, amb el carpó (part més propera a la cua) de color blanc. A l’interior de les ales s’hi observa una franja més clara.
Les potes són ben negres i el bec també és molt fosc, curt i una mica corbat.
Comparació de mida entre un ocell de tempesta i un gavià argentat (E.P.)
A Catalunya es pot observar l’ocell de tempesta durant la primavera i estiu.
Al Camp de Tarragona se’n poden veure de forma molt ocasional des de la costa, però si anem mar endins, aprofitant per exemple alguna sortida en barca per a observar ocells pelàgics, és ben possible que ens passi a la vora algun d’aquests petits ocells. Sens dubte, però, la millor zona on trobar-los és sortint en barca per la zona de l’Ametlla de Mar.
Vola hàbilment ben a prop de l’aigua (E.P.)
L’ocell de tempesta és una espècie pelàgica; això vol dir, que igual com passa amb les baldrigues o els mascarells, viu mar endins. En aquest cas, a més a més, podem dir que mai toca terra catalana, ja que no cria al nostre país, només es mou per les nostres aigües per tal d’alimentar-se. Els exemplars que ens trobem a les nostres costes crien, habitualment, a les Balears.
És un moixó acostumat a viure mar endins, per aquest motiu és un hàbil volador entre les onades. Descansa i dorm surant a sobre de l’aigua, perquè només s’apropa a terra per a construir el niu, realitzar la posta i covar els ous. El niu el fan a penya-segats marins o illes inaccessibles.
És un moixó ben petit, sobretot si el comparem amb els gavians (E.P.)
La seva dieta es basa en petits crustacis marins i altres petits animals que troba flotant a l’aigua. La majoria d’ocells de tempesta de les costes catalanes s’agrupen a la zona de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, on s’alimenten del menjar que es dona a les tonyines que viuen a les piscifactories.
Tot i que la majoria de catalans i catalanes mai han sentit a parlar d’aquest ocell, sí que és present a moltes històries de mariners. Pensem que quan t’endinses a mar, és quan aquests ocells apareixen al teu voltant. En dies de mala mar, sembla que gaudeixin volant esquivant les onades, amb una habilitat sorprenent. Aquesta costum els dona nom: ocell de tempesta. Els mariners diuen que aquests preciosos moixons són les ànimes dels navegants i pescadors morts durant grans temporals marins.
Es tracta d’un ocell pelàgic, que viu mar endins (E.P.)
