El mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) mesura fins a 12 cm, amb una envergadura alar de fins a 22 cm.
El dors és de color verdós, amb la zona ventral i del pit ben groga. Té la cella groga, molt marcada. El bec i les potes són força clares. Com que és un ocell molt migrador, té les ales més llargues que altres mosquiters.
És important saber-ne identificar el cant, doncs ens servirà per a diferenciar-lo de la resta de mosquiters.
Mosquiter de passa al Delta de l’Ebre (E.P.)
A Catalunya és un ocell que s’observa durant les migracions de primavera i de tardor. No cria aquí, però tampoc hi passa els hiverns. Per tant, haurem d’estar atents entre els mesos de març i maig, i també entre agost i octubre. Seran els únics moments de l’any que el podrem observar.
Es pot veure a moltes zones de Catalunya i del Camp de Tarragona, ja que para a descansar i alimentar-se, durant la migració. Es recomana visitar els llocs amb més insectes a la primavera, com zones humides o indrets amb arbres florits.
Exemplar fotografiat a la Val d’Aran (E.P.)
A les seves zones de cria, al centre, nord i est d’Europa, i a tota la franja del nord d’Àsia, ocupa principalment ambients forestals, però també de vegetació més baixa.
En migració pot aturar-se a llocs molt diversos, però sempre amb una bona quantitat de vegetació o arbrat, on es sent més segur. Apareixerà a parcs i jardins, a zones humides amb arbres i canya, bosquets oberts, ...
És de color més groc que els mosquiters comuns, amb les potes més clares (E.P.)
Com la resta de mosquiters, s’alimenta principalment de petits invertebrats. A la tardor, quan els insectes són més escassos, també menja baies o fruits.
Aquest mosquiter sempre ens complica la vida en la seva identificació, ja que coincideix en lloc i època amb mosquiter comú, mosquiter pàl·lid, mosquiter ibèric o mosquiter xiulaire, i tots ells són força similars. Mentre es troba amb mosquiters comuns que encara estan a les zones d’hivernada, també veiem al seu voltant els primers mosquiters pàl·lids que venen a reproduir-se, o mosquiters xiulaires que també estan de pas. Una bona barreja d’ocellets verdosos i groguencs, i tots ben moguts.
Mosquiter de passa aturat a sobre d’una tanca (E.P.)
