El durbec (Coccothraustes coccothraustes) mesura aproximadament 18 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 33 cm.
És una mica més gros que el seu parent proper, el pinsà comú, però les proporcions són ben diferents: té el cap més gros, i el bec molt més ample.
El mascle té el cap taronja, clatell gris, dors marró i ales de colors blanquinós, negre i marró. El pit i ventre són de tons crema. El voltant del bec i la “barbeta” és de color negre intens. Les plomes de la punta de les ales són blau fosc.
La femella és molt similar al mascle, però amb els colors més apagats i menys contrastats.
Durbec fotografiat als afores de Reus (E.P.)
En pocs punts de Catalunya el durbec és un ocell resident tot l’any, sobretot a zones forestals humides. A la resta del país es pot veure en migració però, sobretot, com a hivernant.
A l’hivern es distribueix molt més al territori, però és curiós perquè la quantitat és molt variable d’un any a l’altre.
Al Camp de Tarragona només el veiem a la tardor i hivern, a zones amb presència d’arbres. Hi ha llocs típicament recomanables, on pràcticament cada any s’hi observa, com els voltants del riu Gaià al seu pas pel Catllar o als aiguamolls del Pla de Santa Maria, però també a Mas de Forés o al Camí del Rec.
Els anys que tenim un major nombre d’hivernants es pot arribar a veure a llocs ben diversos, fins i tot a zones urbanitzades.
Durbecs en vol (E.P.)
El durbec habita zones forestals amb força sotabosc, sovint amb una humitat alta i proper a punts d’aigua, en moltes ocasions en boscos caducifolis.
Quan l’he observat al Camp de Tarragona ha estat, majoritàriament, en boscos de ribera o petites concentracions de xops o arbres similars, on destaquen força gràcies a que a l’hivern aquests arbres no tenen fulles.
Durbec a un lloc típic: el Catllar (E.P.)
La seva dieta es basa en fruits i llavors grans, que poden trencar gràcies al seu potent bec. El podem veure menjant olives, cireres, ... però també els brots tendres de diversos arbres.
S’acostumen a sentir atrets pels lledoners, doncs els encanten els seus fruits.
A la primavera, com és habitual, amplia la seva dieta per incloure-hi insectes i altres invertebrats, molt adequats per a augmentar l’aportació de proteïna durant el creixement dels seus polls.
Durbec menjant fruits (E.P.)
