La mallerenga carbonera (Parus major) mesura uns 14 cm i pot arribar a tenir una envergadura de fins a 25 cm.
És una de les espècies que podrem identificar de forma senzilla: cap i clatell negres, amb la galta blanca, dors verdós amb les ales i cua de tons blavosos. El ventre i pit són d’un color groc intens, amb una “corbata” negra, més ampla en els mascles.
El bec és petit i de color fosc.
Mallerenga carbonera a Siurana (E.P.)
A Catalunya és un ocell resident tot l’any, present a quasi totes les comarques a excepció dels indrets amb falta de boscos o de major altitud.
Al Camp de Tarragona les podem trobar a tot arreu, des de boscos de tot tipus, parcs urbans, zones obertes amb presència d’arbres, ... és un ocell força adaptable i, per tant, amb una distribució molt àmplia.
Mallerenga carbonera al Pirineu (E.P.)
La mallerenga carbonera és un ocell forestal, per tant, va molt lligada a la presència d’arbres. Típica de pinedes, alzinars, boscos de ribera, ... però també a camps d’avellaners, oliveres o ametllers, parcs i jardins, horts, ... No requereixen boscos madurs, ni densos, doncs s’adapten fàcilment.
Només mancaria a zones completament desforestades, com podria ser el Delta de l’Ebre.
Un factor que sí podria ser limitant és la presència de forats on fer el niu. Aprofiten forats naturals dels arbres, nius abandonats de picots, ... En boscos joves amb poca presència de forats, podem afavorir la seva presència amb la instal·lació de caixes niu, degut a que aquesta espècie hi té un alt percentatge d’ocupació.
El seu cap és negre com el carbó (E.P.)
La seva dieta es basa principalment en petits invertebrats, com formigues, larves, petits coleòpters, ...
Com és habitual, a la tardor i hivern amplia la seva alimentació amb fruits de diversos tipus, doncs en aquesta època escassegen els invertebrats.
Als jardins i zones urbanes podem instal·lar, també, menjadores a l’hivern. N’hi ha moltes pensades per mallerengues de diferents espècies i les acostumen a utilitzar sovint. És una bona manera de facilitar-los la cerca d’aliment els mesos més freds de l’any, i també per a poder-les observar més fàcilment (però sempre sense molestar-les).
És una espècie que utilitzarà fàcilment les menjadores (E.P.)
Té una visible “corbata” negre al pit i ventre (E.P.)
