El tord (Turdus philomelos) mesura uns 22 cm, amb una envergadura de fins a 36 cm.
És un ocell de mida similar a una merla, però de color marró a les ales i dors. La part central del ventre és molt clara, amb laterals i pit una mica més “bruts”. Observem també al ventre i pit unes taques fosques, amb forma de punta de fletxa (a diferència de la griva, que les té de forma més rodona). Potes clares i bec més fosc.
Tord menjant-se un caragol (E.P.)
A Catalunya és un ocell resident tot l’any, a algunes zones del país. A l’hivern rebem contingents de la resta d’Europa, i és quan podem localitzar aquesta espècie amb major facilitat.
Al Camp de Tarragona només es reprodueix a les zones més elevades, com les Muntanyes de prades o l’Alt Gaià. En canvi a l’hivern el podem veure quasi a qualsevol indret de les nostres comarques. Val la pena mirar tots els camps d’ametllers, avellaners i, sobretot, olivers, com també horts, afores de pobles i ciutats, ...
Té les taques del pit i ventre en forma de punta de fletxa (E.P.)
A la primavera i estiu, durant l’època de cria, acostumem a trobar-lo a zones forestals, tant de pins o avets com d’arbres caducifolis. Prefereixen, normalment, zones on també hi hagi força vegetació al sotabosc.
A l’hivern, en canvi, ocupa espais molt més diversos: boscos de tot tipus, camps de conreu, oliverars, ...
A l’hivern, precisament, en podem veure en major quantitats, però movent-se de forma més dispersa, no en grans grups.
Tord als afores de Reus, menjant una oliva (E.P.)
La seva alimentació és molt variada, menjant des de petits invertebrats, fruites, baies, llavors, ... Com passa a la majoria d’espècies, a la primavera i estiu opta més per alimentar-se d’invertebrats i a la tardor i hivern, quan no hi ha tants insectes, busca més la resta d’aliments.
És entretingut veure com menja caragols: els agafa amb el bec i els fa picar contra una pedra una mica gran, fins que n’aconsegueix trencar la closca.
Aquesta espècie pateix molt durant l’època de caça, ja que és un dels principals objectius dels caçadors. No es troba, de moment, en perill, però la seva població es veu afectada per aquesta activitat, hivern rere hivern. En canvi, com que les àrees forestals cada cop són més extenses, la població reproductora va en augment.
