El pinsà comú (Fringilla coelebs) mesura fins uns 16 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 28 cm, unes dimensions força similas a les del pardal comú.

Els mascles són de colors més vius: ventre i pit de color rosat, dors marró, ales fosques amb una visible taca blanca al mig de l’ala, amb el clatell i part superior del cap de color grisós (a vegades sembla blavós), i cara també rosada, com el ventre.

Les femelles són molt més discretes, predominant només tons marrons de diferents intensitat, quasi negres a les ales (també hi tenen les taques blanques) i molt clar al ventre.

El seu bec és força potent, tret característic de la majoria d’ocells de la família dels fringíl·lids.

Mascle de pinsà comú fotografiat a Siurana (E.P.)

A Catalunya és un ocell resident tot l’any a les zones més forestals i muntanyenques. A la resta del país també es pot veure, però com a hivernant.

Al Camp de Tarragona el tenim present tot l’any als paisatges més forestals, com poden ser la Mussara, trams alts del Gaià i Francolí, boscos de Riudecanyes o Escornalbou, i un llarguíssim etcètera. En canvi, però, a la part més plana de conreus i zones costaneres no el trobarem fins que arribi la tardor, quan tots els contingents europeus i pirinencs busquen zones més temperades. En aquest moment arriben en grans quantitats, presents a qualsevol indret: camps de secà, oliverars, parcs i jardins urbans, ...

La femella té els colors més discrets, de tons marrons (E.P.)

A les èpoques de cria, que van des de març a juny, ocupa únicament espais forestals. Poden ser boscos tancats, però també hàbitats més oberts amb presència de bosquets més dispersos.

A la tardor i hivern amplia molt la varietat d’ambients, ja que el veurem en grans grups a camps de conreu, fruiterars de secà, parcs urbans, ... a tot tipus d’espais on hi pugui trobar aliment. És molt comú veure’ls barrejats amb altres espècies de la seva família, com caderneres, passerells, gafarrons, verdums o pinsans mecs.

Durant la primavera el sentirem cantar ben fort des de la punta dels arbres, amb un cant ben peculiar que podrem aprendre ràpidament. A l’hivern, en canvi, només li sentirem el reclam de contacte, que és molt curt.

Pinsà aprofitant un toll per a beure aigua (E.P.)

Es tracta d’un ocell omnívor, que a la primavera i estiu aprofita la presència d’invertebrats per a consumir més proteïna i fer així que els polls creixin ràpidament, però que a la tardor i hivern cerca llavors i fruits, com també brots tendres. El seu potent bec els serveix per trencar llavors que altres ocells no serien capaços de menjar. Són uns visitants habituals a les menjadores que posem als jardins.

Són uns visitants habituals de menjadores (E.P.)