El corredor del desert (Cursorius cursor) mesura fins a 27 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 57 cm, aproximadament.
És un ocell ben peculiar, difícil de confondre amb cap altra espècie. És força estilitzat, de color marró clar. Té una gran part de les ales de color negre, però quan les té plegades quasi no es veu. A sobre de l’ull observem una doble cella, en blanc i en negre, que s’ajunta al clatell formant una “V”.
El bec és força prim i corbat cap a baix. Les potes són de color clar i molt llargues, cosa que li permet córrer àgilment. No presenta el quart dit, que la majoria d’ocells tenen a la part posterior de la pota; també és una adaptació per a desplaçar-se per terra amb major facilitat.
Els joves són més clapejats, amb les marques blanques del cap molt menys destacades.
Corredor del desert a Reus (Foto: Pau Pastrana)
El corredor del desert es considera una raresa a la Península Ibèrica. Aquest curiós ocell habita a diferents parts del continent africà, també a Aràbia i a algunes zones properes.
És un ocell que també es troba a algunes de les Illes Canàries (les situades més a l’est) i a Cap Verd. A Espanya hi ha algunes cites puntuals a Andalusia, Extremadura i Castella – La Manxa, amb fins i tot alguna cita confirmada de reproducció a Almeria.
A Catalunya hi trobàvem, aquest segle XXI, unes poques observacions de com a màxim un parell de dies de durada, a Alguaire i Almenar (2004), al Prat de Llobregat (2007) i al Delta de l’Ebre (2009).
Vista frontal (Foto: Jordi Girona)
El dia 17 de setembre de 2024 l’Oriol Cortès va detectar un exemplar d’aquesta espècie a uns camps de conreu dels afores de Reus, cosa que constitueix la primera cita al Camp de Tarragona. Aquest mateix dia i l’endemà, s’hi van desplaçar diversos ornitòlegs i aficionats a l’observació d’ocells per tal de gaudir d’aquest ocell tan peculiar, mai vist per moltes d’aquestes persones.
Aquest ocell pot efectuar migracions, però normalment sempre dins de la franja que va des de Canàries fins a Aràbia, en alguns casos de zones desèrtiques a zones més costaneres, per exemple. Tot i això, s’han observat cites de divagants a diferents punts d’Europa, però de forma molt esporàdica. Possiblement ha estat en moments de migració en què s’han vist desplaçats per tempestes o vents cap al nord i, al cap de pocs dies, han tornat de nou cap al sud.
Corredor del desert en vol (E.P.)
A les seves zones habituals de cria i hivernada ocupa sempre ambients semi-desèrtics, indrets amb el sòl de tipus arenós o pedregós, amb poca vegetació i més aviat baixa. En aquest recent cas de Reus, es trobava en una zona amb diversos camps de conreu acabats de plantar, és a dir, amb molt poca vegetació encara. En aquests ambients hi busca insectes i larves per menjar, com també sargantanes.
Aquesta espècie ocupa hàbitats semi-desèrtics (E.P.)
El corredor del desert que teníem a Reus es movia corrent hàbilment pels conreus, d’un costat a l’altre, cercant aliment, sense parar gens atenció als ocellaires que ens el miràvem bocabadats. A més a més per la mateixa zona també hi vam poder observar altres ocells en migració, com el corriol pit-roig, el còlit gris o la fredeluga.
Corredor del desert vist a Reus aquest setembre (E.P.)
Sens dubte es tracta d’una gran cita, que tots recordarem amb molta alegria.
