Tot i això, el gaig (Garrulus glandarius) té una sèrie de característiques que ens permetran identificar-lo amb certa facilitat: colors generals marrons clars, fins i tot amb tons quasi rosats, amb la part inferior més clara.

Té una zona de color negre tocant al bec que ens faria pensar que es tracta d’un bigoti. Cua de color negre. Les ales són de color negre, però hi destaca una part blanca i, sobre tot, unes plomes de color blau elèctric amb petites franges negres.

En vol observarem també que la base de la cua és de color blanc. Aquesta part del cos, que és anomenada carpó, sovint ens permet diferenciar algunes espècies (com les orenetes cuablanques).

Gaig refrescant-se a ple estiu (E.P.)

És un ocell força comú a les nostres comarques, on es troba àmpliament distribuït a qualsevol indret amb masses forestals. L’observarem al llarg de tot l’any, doncs es tracta d’una espècie resident a Catalunya. Algunes poblacions europees poden realitzar migracions, per tant a l’hivern podem tenir alguns reforços, tot i que poc quantiosos.

El gaig està molt vinculat als boscos, doncs és el seu hàbitat preferit, però no es mostra molt selectiu en els tipus d’arbres. Es troba a boscos de pins i avets, faigs, alzines, roures, castanyers, ... i fins i tot a petits boscos periurbans i a grans parcs urbans amb força arbrat.

Jove de gaig al Parc Samà de Cambrils (E.P.)

Ens trobem davant un ocell força llest i molt oportunista, per tant la seva alimentació varia molt segons la disponibilitat d’aliments a cada època de l’any: caça erugues, cucs, escarabats i altres invertebrats, pot depredar nius d’altres ocells, agafa fruits d’arbres i arbusts, ...

A la tardor és quan més fruits consumeix, com aglans o castanyes, i com que és conscient que a l’hivern li costarà més omplir l’estómac es fa el seu rebost. Enterrarà aquests fruits a diferents punts del bosc, o també dins de troncs buits, per anar a buscar-los de nou quan els necessiti.

Observem les seves plomes blaves tan característiques (E.P.)

Els qui freqüentem sovint el bosc coneixem el gaig amb dos noms ben descriptius. El primer és “alarma del bosc”. Quan detecten un possible depredador entrant al bosc (com podria ser una guineu, un llop, però també una persona) comencen a emetre potents crits que alerten a tot el bosc. Al sentir-ho, tots els animals estan atents per si han de fugir.

També es refereixen al gaig com “el jardiner del bosc”. Gràcies a la seva costum d’enterrar fruits per menjar-los passat un temps, contribueix a que el bosc creixi gràcies a totes les aglans i castanyes enterrades que no ha estat capaç de trobar de nou.

Els gaig és un ocell lligat als boscos (E.P.)