Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

L’empremta històrica de l’aigua a Reus

Tres rutes mostren les aportacions que aquest bé ha deixat a una ciutat poc dotada de recursos hídrics

L’aigua és un bé molt preuat ja que és necessari i fonamental tant per a totes les formes de vida conegudes com per al desenvolupament de qualsevol societat. No només utilitzem l’aigua pel consum propi, sinó que des dels inicis dels temps ha estat un recurs indispensable per poder dur a terme diverses activitats econòmiques, així com també s’ha convertit en un element bàsic en el nostre estil de vida. Aquest bé tant important ha deixat una gran empremta a Reus, una ciutat amb poc recursos hídrics que ha hagut de treballar per obtenir-ne un bon accés. Aquest fet es fa visible en Les rutes de l’Aigua a Reus, una iniciativa que ens mostra diferents punts de la ciutat on històricament l’aigua ha tingut un gran paper.

Aquest projecte, posat en marxa l’any 2008 per Aigües de Reus, conjuntament amb l’Ajuntament de Reus, consta de tres itineraris que recorren el terme urbà amb l’objectiu de mostrar-nos diferents vessants de l’ús de l’aigua i del seu pas per la ciutat. Així, doncs, podem conèixer aquesta realitat a través d’un primer recorregut anomenat La ruta natural: el camí de l’aigua a Reus, un segon itinerari que porta el nom d’Estratègies per a l’aigua i una tercera ruta denominada L’aigua com a rerefons.

La drecera que pren l’aigua a la ciutat de Reus

La ruta natural: el camí de l’aigua a Reus se centra en les infraestructures de la ciutat amb què es capta aquest recurs. D’aquesta manera, el recorregut ens mostra com entra l’aigua a Reus, quin camí fa per tal de poder ser subministrada amb la millor qualitat i per on surt de la ciutat. Aquesta ruta recorre onze punts del terme urbà: l’embassament de Riudecanyes, les basses del pantà i la bassa del Bacallà, la Boca de la Mina, l’estació de tractament d’aigües potables (ETAP), els dipòsits de l’Institut Pere Mata, el Pou Caritat, l’estació de control d’Aigües de Reus i l’Espai Aigua, les fonts, la mina de March, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i les basses de la Comunitat de Regants del Molinet.

Un d’aquests punts a destacar és el de la Boca de la Mina, passeig on té sortida la Mina de Monterols, la qual encara avui dóna servei a la ciutat juntament amb la Hidrofòrica. També és important el Pou Caritat, un dels dinou pous que dóna servei a Reus i que rep aquest nom per les antigues “cases dels mestres”, que vivien de l’almoina, emplaçades en aquell indret. Destaca també per la seva arquitectura el dipòsit de l’Institut Pere Mata, dissenyat al segle XIX pel reusenc Pere Caselles, responsable de la construcció de la majoria d’edificis modernistes de la ciutat.

Les instal·lacions proveïdores d’aigua a la ciutat, elements històrics de Reus

La segona ruta, anomenada Estratègies per a l’aigua, recorre les antigues instal·lacions que portaven l’aigua a la ciutat, així com el rastre que ha deixat el pas d’aquest recurs per Reus. D’altra banda, l’itinerari també dóna a conèixer els pactes que han existit per gestionar aquest bé tan preuat. El recorregut passa per dotze indrets de la ciutat que guarden una estreta relació amb l’aigua: la Hidrofòrica, la Bassa Nova (Camí de la Bassa Nova), el reG d’Almoster (Camí Vell de Castellvell), la planta potabilitzadora el Clor Vell (passeig de la Boca de la Mina), la bassa del Pedró (plaça del pintor Fortuny), la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (plaça de la Farinera), la Font Vella o de la Font Vila, El Molí de la Riera, Molí de les Fonts o ‘Molinet’ (zona del Mas Iglésias), la depuradora del Molinet, la Torre de l’Aigua (Barri Fortuny), un canal entre Reus-Salou (plaça del Canal) i l’aigua de l’Ebre.

Entre els indrets que dóna a conèixer aquest segon itinerari cal remarcar la Font Vella o de la Font Vila, la qual va propiciar el sorgiment d’un nucli de població amb una fortificació i una església, avui inexistents, que van ser els inicis de Reus. Aquesta font, que es trobava a la cantonada del carrer del Batan i just davant del carrer de la Font, es va construir al segle XII i va abastir d’aigua els primers pobladors reusencs.

Un altre punt important és la planta potabilitzadora El Clor Vell, del 1933, la primera planta potabilitzadora en funcionament a Reus. La seva funció era clorar i esterilitzar l’aigua provinent de les mines de Monterols i d’Almoster per enviar-la a la xarxa d’abastiment municipal. Remarcar també l’empresa Hidrofòrica, la qual va construir una mina inicialment per usos agrícoles, tot i que posteriorment també va servir per usos domèstics i industrials. L’empresa, que es va fundar el 1842, finalment es va traspassar a l’Ajuntament de Reus i avui dia segueix donant servei a la ciutat.

Un recurs indispensable pels usos quotidians

L’aigua com a rerefons, el tercer itinerari, tracta l’empremta que ha deixat aquest recurs a la ciutat des del punt de vista dels seus usos quotidians. Així, doncs, el recorregut mostra els rastres que els usos domèstics de l’aigua han deixat als carrers del terme urbà. Els punts que recorre aquesta ruta són la plaça del Víctor i la del pintor Fortuny, el carrer dels Recs, la pleta (plaça de la Patacada), els rentadors del Carrer del Carme, la plaça de les Basses, el carrer de la Font, el del Batan i el camí de l’Aigua Nova, els Horts de Simó i Horts de Miró, la riera de Miró i la raseta de la Selva (carrer de la Selva del Camp).

Una clara mostra de l’empremta que l’ús de l’aigua per a fins domèstics va deixar a la ciutat eren els rentadors del carrer del Carme, lloc on les dones reusenques freqüentaven per fer la bugada i alhora trobar-se i relacionar-se. Van ser molt utilitzats des del segle XVIII fins a l’arribada de les rentadores a les llars, moment en què van caure en desús. Tot i així, van tornar a estar actius a finals dels anys 70 i principis dels 80 a causa de les greus restriccions d’aigua.

D'altra banda, destaca la plaça del Víctor, la qual antigament havia estat una bassa dedicada al reg i a l'abeurament de bestiar, a més d’un punt de trobada per aquells que hi anaven sovint. Actualment, hi trobem la font de Neptú o font del Rei, que va ser traslladada en aquest indret als inicis del segle XX.

Les rutes, a un sol clic

Aigües de Reus facilita tota la informació sobre Les rutes de l’Aigua a Reus al seu lloc web per tal que les persones que hi estiguin interessades les puguin tenir al seu abast. Tota la informació està disponible per imprimir, de manera que tothom que vulgui conèixer les empremtes històriques, tan materials com simbòliques, que ha deixat aquest recurs a la ciutat, pot fer-ho sempre que vulgui a través d’una ruta autoguiada.

Base de la comunitat de regants de Reus. Base de la comunitat de regants de Reus. MARIA RAMÍREZ.

Tres rutes mostren les aportacions que aquest bé ha deixat a una ciutat poc dotada de recursos hídrics

L’aigua és un bé molt preuat ja que és necessari i fonamental tant per a totes les formes de vida conegudes com per al desenvolupament de qualsevol societat. No només utilitzem l’aigua pel consum propi, sinó que des dels inicis dels temps ha estat un recurs indispensable per poder dur a terme diverses activitats econòmiques, així com també s’ha convertit en un element bàsic en el nostre estil de vida. Aquest bé tant important ha deixat una gran empremta a Reus, una ciutat amb poc recursos hídrics que ha hagut de treballar per obtenir-ne un bon accés. Aquest fet es fa visible en Les rutes de l’Aigua a Reus, una iniciativa que ens mostra diferents punts de la ciutat on històricament l’aigua ha tingut un gran paper.

Aquest projecte, posat en marxa l’any 2008 per Aigües de Reus, conjuntament amb l’Ajuntament de Reus, consta de tres itineraris que recorren el terme urbà amb l’objectiu de mostrar-nos diferents vessants de l’ús de l’aigua i del seu pas per la ciutat. Així, doncs, podem conèixer aquesta realitat a través d’un primer recorregut anomenat La ruta natural: el camí de l’aigua a Reus, un segon itinerari que porta el nom d’Estratègies per a l’aigua i una tercera ruta denominada L’aigua com a rerefons.

La drecera que pren l’aigua a la ciutat de Reus

La ruta natural: el camí de l’aigua a Reus se centra en les infraestructures de la ciutat amb què es capta aquest recurs. D’aquesta manera, el recorregut ens mostra com entra l’aigua a Reus, quin camí fa per tal de poder ser subministrada amb la millor qualitat i per on surt de la ciutat. Aquesta ruta recorre onze punts del terme urbà: l’embassament de Riudecanyes, les basses del pantà i la bassa del Bacallà, la Boca de la Mina, l’estació de tractament d’aigües potables (ETAP), els dipòsits de l’Institut Pere Mata, el Pou Caritat, l’estació de control d’Aigües de Reus i l’Espai Aigua, les fonts, la mina de March, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i les basses de la Comunitat de Regants del Molinet.

Un d’aquests punts a destacar és el de la Boca de la Mina, passeig on té sortida la Mina de Monterols, la qual encara avui dóna servei a la ciutat juntament amb la Hidrofòrica. També és important el Pou Caritat, un dels dinou pous que dóna servei a Reus i que rep aquest nom per les antigues “cases dels mestres”, que vivien de l’almoina, emplaçades en aquell indret. Destaca també per la seva arquitectura el dipòsit de l’Institut Pere Mata, dissenyat al segle XIX pel reusenc Pere Caselles, responsable de la construcció de la majoria d’edificis modernistes de la ciutat.

Les instal·lacions proveïdores d’aigua a la ciutat, elements històrics de Reus

La segona ruta, anomenada Estratègies per a l’aigua, recorre les antigues instal·lacions que portaven l’aigua a la ciutat, així com el rastre que ha deixat el pas d’aquest recurs per Reus. D’altra banda, l’itinerari també dóna a conèixer els pactes que han existit per gestionar aquest bé tan preuat. El recorregut passa per dotze indrets de la ciutat que guarden una estreta relació amb l’aigua: la Hidrofòrica, la Bassa Nova (Camí de la Bassa Nova), el reG d’Almoster (Camí Vell de Castellvell), la planta potabilitzadora el Clor Vell (passeig de la Boca de la Mina), la bassa del Pedró (plaça del pintor Fortuny), la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (plaça de la Farinera), la Font Vella o de la Font Vila, El Molí de la Riera, Molí de les Fonts o ‘Molinet’ (zona del Mas Iglésias), la depuradora del Molinet, la Torre de l’Aigua (Barri Fortuny), un canal entre Reus-Salou (plaça del Canal) i l’aigua de l’Ebre.

Entre els indrets que dóna a conèixer aquest segon itinerari cal remarcar la Font Vella o de la Font Vila, la qual va propiciar el sorgiment d’un nucli de població amb una fortificació i una església, avui inexistents, que van ser els inicis de Reus. Aquesta font, que es trobava a la cantonada del carrer del Batan i just davant del carrer de la Font, es va construir al segle XII i va abastir d’aigua els primers pobladors reusencs.

Un altre punt important és la planta potabilitzadora El Clor Vell, del 1933, la primera planta potabilitzadora en funcionament a Reus. La seva funció era clorar i esterilitzar l’aigua provinent de les mines de Monterols i d’Almoster per enviar-la a la xarxa d’abastiment municipal. Remarcar també l’empresa Hidrofòrica, la qual va construir una mina inicialment per usos agrícoles, tot i que posteriorment també va servir per usos domèstics i industrials. L’empresa, que es va fundar el 1842, finalment es va traspassar a l’Ajuntament de Reus i avui dia segueix donant servei a la ciutat.

Un recurs indispensable pels usos quotidians

L’aigua com a rerefons, el tercer itinerari, tracta l’empremta que ha deixat aquest recurs a la ciutat des del punt de vista dels seus usos quotidians. Així, doncs, el recorregut mostra els rastres que els usos domèstics de l’aigua han deixat als carrers del terme urbà. Els punts que recorre aquesta ruta són la plaça del Víctor i la del pintor Fortuny, el carrer dels Recs, la pleta (plaça de la Patacada), els rentadors del Carrer del Carme, la plaça de les Basses, el carrer de la Font, el del Batan i el camí de l’Aigua Nova, els Horts de Simó i Horts de Miró, la riera de Miró i la raseta de la Selva (carrer de la Selva del Camp).

Una clara mostra de l’empremta que l’ús de l’aigua per a fins domèstics va deixar a la ciutat eren els rentadors del carrer del Carme, lloc on les dones reusenques freqüentaven per fer la bugada i alhora trobar-se i relacionar-se. Van ser molt utilitzats des del segle XVIII fins a l’arribada de les rentadores a les llars, moment en què van caure en desús. Tot i així, van tornar a estar actius a finals dels anys 70 i principis dels 80 a causa de les greus restriccions d’aigua.

D'altra banda, destaca la plaça del Víctor, la qual antigament havia estat una bassa dedicada al reg i a l'abeurament de bestiar, a més d’un punt de trobada per aquells que hi anaven sovint. Actualment, hi trobem la font de Neptú o font del Rei, que va ser traslladada en aquest indret als inicis del segle XX.

Les rutes, a un sol clic

Aigües de Reus facilita tota la informació sobre Les rutes de l’Aigua a Reus al seu lloc web per tal que les persones que hi estiguin interessades les puguin tenir al seu abast. Tota la informació està disponible per imprimir, de manera que tothom que vulgui conèixer les empremtes històriques, tan materials com simbòliques, que ha deixat aquest recurs a la ciutat, pot fer-ho sempre que vulgui a través d’una ruta autoguiada.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

BANER PE21 300x250pxAdvertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..