Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Lluís Gurrera (SOS Costa Daurada): "Volem que entri la llum al Miracle, obrim Tarragona al mar"

Els ecologistes proposen desmuntar la plataforma de formigó de la platja i la creació del Parc Municipal Litoral de la Punta del Miracle

Lluís Gurrera, portaveu de la plataforma SOS Costa Daurada, al davant de l'estructura de formigó de la Platja del Miracle Lluís Gurrera, portaveu de la plataforma SOS Costa Daurada, al davant de l'estructura de formigó de la Platja del Miracle CEDIDA
Medi Ambient Josep Cartanyà
Diumenge, 12 Desembre 2021 08:10

La plataforma SOS Costa Daurada proposa a l’Ajuntament de Tarragona la reconversió completa de la Punta del Miracle en un gran parc litoral, partint del desmuntatge i la reutilització de la plataforma de formigó actual, la renaturalització de l’espai per tal de crear un nou Parc de la Punta del Miracle. L'espai també inclouria elements patrimonials, com els dos fortins de la Reina i de Sant Jordi, el roquissar, el parc d’Anna Maria Matute, els jardins del Passeig Marítim de Rafel Casanova, el Parc de Mas Rosselló i el Cementiri dels Anglesos. Els ecologistes han obert una campanya de signatures a favor de la proposta, a través del portal Change.org, en què ja s'han recollit més de 600 adhesions.

L'InfoCamp conversa avui amb Lluís Gurrera, portaveu de la plataforma SOS Costa Daurada, per conèixer amb més detall una proposta que podria ser la punta de la llança de l'”Anella Blava” de Tarragona.

Després d'uns quants anys convivint amb la plataforma de formigó de la Platja del Miracle, des de SOS Costa Daurada considereu que ha arribat l'hora de posar fi a aquesta estructura i “obrir la ciutat al mar”. Per què?

Com a tarragoní que sóc, me'n recordo que de petit anava a la Platja del Miracle. Hi havia serveis, per Setmana Santa hi havia la fira.... Era un lloc de socialització i un lloc estimat per tots els tarragonins. Després vaig marxar i, quan vaig tornar, em vaig trobar aquest “regal”, aquest esquitx de formigó, aquest insult a la visió i a la panoràmica perquè, des del mar, hi ha una altra manera de veure la ciutat. I això ha generat un impacte molt gran. Portem 20 anys amb una estructura que segresta un lloc on la gent s'anava a socialitzar i a gaudir d'una platja molt urbana, però molt estimada pels tarragonins i tarragonines.

Per què proposeu obrir el debat ara?

Després de tots aquests anys, l'anunci de l'actual Ajuntament comunicant la seva decisió de reobertura i arranjament de l'estructura, va fer encendre l'espurna. Un arranjament que està valorat en prop de 800.000 euros. Tot plegat ens sobta perquè amb l'actual consistori hem mantingut reunions i trobades regulars i no és la línia que nosaltres esperàvem d'aquest ajuntament, de tenir sensibilitat o tenir cura del litoral.

Això fa que des de SOS Costa Daurada ens preguntem si no hi ha més llocs a Tarragona per posar un aparcament dissuasori. Ha de ser allí? Utilitzar un espai que era un sistema dunar d'una platja, com a aparcament? A més, estem parlant d'una plataforma on no s'ha fet un manteniment per part dels ajuntaments de torn i que s'ha anat degenerant amb el pas del temps. Tampoc sabem quina patologia té l'espai, si pateix al·luminosi... No ho sabem.

Un dels arguments del govern municipal és que aquest espai, un cop arranjat i enjardinat, permetrà acollir serveis i activitats culturals i d'oci a la part superior en un lloc amb vistes al mar.

Sí, i a la part de sota? La seguirem tenint igual, més neta o més bruta però hi continuaran havent-hi “botellots”. Tot plegat és molt contradictori. És com si a la part de baix amaguessis les vergonyes i a la part de dalt queda tot molt bonic.

I quina solució proposeu?

Nosaltres ens hem reunit amb el conseller Xavier Puig i li hem traslladat la nostra proposta de baixar a la part inferior tot el que han pensat per a la part superior. Els agrada la proposta però ens diuen que no la veuen a curt termini.

Però per fer possible aquest plantejament, què creieu que s'hauria de fer amb la plataforma? Destruir-la?

Nosaltres proposem el desmuntatge de l'estructura de formigó i la seva reutilització pel cobriment parcial de les vies del ferrocarril. Hem demanat a l'Ajuntament que ens digui quin cost tindria desmantellar-la, però com que no ens dona resposta, estem contactant amb arquitectes que ens puguin fer aquesta feina de valoració de forma generosa per saber de quin cost estem parlant. Fins i tot, aquest estudi també el podríem proposar a l'Escola d'Arquitectura de la URV perquè l'incloguin com un treball de curs.

Quan l'estudi determini el cost de desmantellament de la plataforma, és quan podrem defensar que és més viable reutilitzar totes aquestes peces de l'estructura, en comptes de destruir-la. Sabem d'altres llocs on s'han reutilitzat. Aquí tenim columnes, bigues, etc... Es podria obrir un concurs d'idees per determinar en què reutilitzar-les.

Imaginem per un moment que la plataforma de formigó ja no hi és. Quin tipus de parc proposeu per a la Punta del Miracle?

A Tarragona tenim molts parcs, -Parc Francolí, Parc de la Ciutat,..- però un parc que estigui davant del mar no en tenim cap. Nosaltres planegem fer el que anomenem 'Parc Municipal Litoral de la Punta del Miracle', un macroparc en tot aquest àmbit. La carretera que el travessa, pel poc ús que té, s'hauria de substituir per donar continuïtat al carril bici i al pas dels vianants. Pel que fa a la via del tren, podríem fer com a Barcelona, tapar-la en alguns llocs per aprofitar espais. Podríem cobrir-la amb una mena de túnel a l'alçada de la zona del Balcó del Mediterrani, potser aprofitant materials de la mateixa estructura.

Sense la plataforma, guanyaríem un parc enorme amb unes vistes impressionants de la Mediterrània, amb serveis de restauració, places, miradors, etc..i amb elements patrimonials i naturals. Hi ha murs de pedra seca, pèrgoles que podrien formar part d'un “jardí romàntic” i dos fortins del segle XVIII, de la Guerra de Successió, -el Fortí de la Reina i el Fortí de Sant Jordi- que, juntament amb el Cementiri dels Jans, es podria museïtzar i crear un centre d'interpretació de la Guerra de Successió.

Però el Miracle té fama de ser una platja “urbana”...

Ho sembla més perquè només hi veiem l'aparcament i la plataforma. A la Punta del Miracle encara hi ha lloses de formigó a sobre de la roca del penya-segat. Es podrien treure i renaturalitzar aquell espai. També apostem per potenciar el camí de la costa com a camí de ronda. Una altra intervenció en l'àmbit natural seria recuperar les dunes de la platja del Miracle i, en l'espai de rereduna, s'hi podrien plantar arbres o altres espècies autòctones com l'alzina, la savina o el pi pinyer, que faci ombra perquè hi pugui anar la gent amb taules a fer un pícnic amb una caseta integrada.

Per accedir-hi, podria arribar el transport públic, amb una certa periodicitat, o arribar-hi a peu o en bici. Hi ha altres espais on poder ubicar aparcaments dissuasoris, com al darrera dels Tinglados o del Serrallo, que estan en desús.

                                                 Il·lustració que recrea un macroparc a la Punt del Miracle (Hugo Prades): 

Parc Litoral Punta del Miracle illustració

Vosaltres heu proposat iniciar un procés participatiu amb el nom d'”Obrim la ciutat al mar”.

Volem que entri la llum a la Platja del Miracle i obrir la ciutat al mar. Ara allò és un espai fosc, insalubre... Tant els tarragonins com la resta de ciutadans del Camp de Tarragona ens mereixem una cosa millor, un parc com aquest. Aquest és un projecte que va més enllà de la ciutat, és un projecte de tot el litoral.

Tenim entès que l'arranjament de l'estructura es presenta als fons europeus “Next Generation”. Considereu que l'alternativa que proposeu de desmantellament hi tindria cabuda?

Sí. Aquests diners, enlloc de destinar-los a arranjar aquesta estructura, s'hauria de reformular el propi projecte municipal,-mantenint l'actuació prevista-, però en comptes de fer-ho en alçada, fer-ho a peu pla. Nosaltres estem d'acord en reaprofitar el projecte fet pels tècnics de l'Ajuntament. Per exemple, aquest projecte parla de restauració. Ens assembla perfecte, però a baix, no a dalt. El mateix es podria fer amb la renaturalització.

En aquests moments, què li demaneu a l'Ajuntament?

Que sigui receptiu, que sigui flexible. Aquesta feina feta ja està ben feta, però es pot readaptar. Nosaltres volem crear debat. L'Ajuntament té por a generar debat? Per això hem organitzat una taula rodona, el proper 14 de desembre, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Des de SOS Costa Daurada plantegeu el projecte d'aquest macroparc en el marc d'un Pla de Protecció del Litoral. Estem parlant de l'Anella Verda del litoral?

Sempre parlem de terra però no parlem mai del mar. Anella “Verda i Blava”. Al mar també hi ha prats, com són els prats de posidònia i prats del gran marí. No es veuen a simple vista, però els que es capbussen com a la platja de l'Almadrava, veuen prats de posidònia. Tenim testimonis de gent que, als anys 40 o 50, es banyaven amb prats de posidònia davant del Miracle, davant de l'Arrabassada o davant de la Savinosa. Volem recuperar aquests prats.

Per tant, dins d'aquest projecte de parc municipal també hi entra el mar, com un actiu a protegir, on pugui haver-hi una moratòria on els vaixells no hi puguin anar a fondejar. Un element de protecció dels embats de totes les dinàmiques marines, ja que està demostrat que els prats de posidònia i de gramínia esmorteeixen els embats del mar i protegeixen el litoral.

Una reserva marina a Tarragona...?

Això també ens obre les portes a fer turisme de submarinisme, ja que gràcies a les posidònies es crearia una reserva marina -del Miracle fins a Tamarit- i s'enriquiria la comunitat de peixos. El turisme verd també dona diners. Tot plegat hauria d'incloure's dins del Pla Integral de Protecció, Ordenació i Recuperació pel Litoral Tarragoní, amb un calendari, unes inversions i unes accions. De la mateixa manera que es va fer un estudi sobre com recuperar la Platja Llarga, aquest es pot fer extensiu a la resta de platges tarragonines.

Membres de SOS Costa Daurada, a la plataforma de formigó de la Platja del Miracle (Cedida): 

SOS Costa Daurada plataforma Miracle

La proposta de SOS Costa Daurada, a debat

La Plataforma Sos Costa Daurada organitza una taula rodona per reflexionar sobre la proposta de creació del parc municipal litoral de la Punta del Miracle, un projecte que busca obrir la ciutat al mar. Aquesta tindrà lloc, el proper dimarts 14 de desembre, a les 19:00h, a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al carrer de Sant Llorenç, 20-22, a la Part Alta de Tarragona. Hi participaran: Joan Díaz (SOS Costa Daurada), Alicia Escudero (SOS Costa Daurada), Saül Garreta (arquitecte) i Rogelio Jiménez (arquitecte). L'acte estarà moderat pel geògraf Rafael López-Monné.

L’objectiu és debatre la proposta que SOS Costa Daurada ha presentat a l’Ajuntament de Tarragona per tal de renaturalitzar la punta del Miracle i convertir la zona en un gran parc públic litoral.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: