El canvi climàtic és un fet objectiu que ja no es qüestiona i que acabarà afectant irreversiblement en la concepció dels costums i la forma de vida dels ciutadans i ciutadanes d’arreu. Aquests efectes, a més, no es limiten només a l’increment de les temperatures, sinó a molts altres aspectes, com són les catàstrofes naturals o l’augment dels incendis en massa forestal. Sens dubte, es tracta d’una situació que necessita solucions i alternatives que puguin pal·liar aquests efectes. Unes solucions que s’han de basar en estudis i aspectes científics, però que involucren a tota la ciutadania. Amb aquest objectiu, la Universitat Rovira i Virgili (URV) inaugurarà aquest curs acadèmic 2019-2020 amb les jornades ‘Emergència climàtica i transició energètica’. Durant quatre dies, del 7 al 10 d’octubre, es realitzaran diverses ponències, debats i fòrums per exposar les dades científiques i els resultats de les investigacions sobre quina és la situació actual i cap on s’hauran d’encaminar les solucions. D’aquesta manera, es pretén posar en contacte l’àmbit científic, amb el docent, l’estudiantil i la societat en general i iniciar així, des de l’àmbit local, aquesta lluita.
Aquest curs 2019-2020 de la URV començarà amb la lluita contra el canvi climàtic amb les jornades ‘Emergència climàtica i transició energètica’. Una oportunitat per “fer visible l’expertesa de la institució”, com ha explicat la rectora, Maria José Figueras, com també per aprofitar la interrelació amb altres centres i experts en la matèria. D’aquesta manera, del 7 al 10 d’octubre, nombrosos científics internacionals participaran en les ponències i debats d’aquestes jornades per obrir una nova via de debat que permeti buscar i trobar solucions als contundents i irreversibles efectes del canvi climàtic a partir de tot un procés de transició energètica.
Quatre dies d’informació, ciència i debat per assolir solucions contra el canvi climàtic
El primer dia, 7 d’octubre, se centrarà a informar sobre com la investigació científica contribueix a millorar el monitoratge i la predicció del canvi climàtic i l’endemà, 8 d’octubre, es debatrà sobre estratègies d’R+D+I per abordar la transició energètica i delimitar una agenda conjunta per guiar aquestes estratègies del territori i la URV en aquest camp. El tercer dia, 9 d’octubre, coincidirà amb la inauguració del nou curs acadèmic, de manera que, s’involucra així també tot l’alumnat, que comptarà amb una lliçó inaugural pronunciada per la investigadora de la Unitat de Recerca Climàtica de la Universitat d’East Anglia, Clare Goodess. Per últim, el darrer dia, 10 d’octubre, tindrà format de fòrum perquè tots els agents presents –universitat, societat, polítics, científics i experts– puguin debatre sobre les actuacions i la mobilització a curt i llarg termini per fer front a aquesta emergència climàtica i a la transició ecoenergètica de la Catalunya Sud.
Una iniciativa que s’ha d’encetar des del món local
Precisament, aquestes jornades s’enceta des del món local, amb la URV com a principal impulsora, i la col·laboració de la Diputació de Tarragona com a administració supracomarcal. En aquest sentit, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que “les administracions tenim una responsabilitat elevada per trobar solucions” i ha assegurat que “des del món local, podem fer que les mesures es vagin escampant arreu del país”, ja que les administracions municipals són les més properes, directament, a la ciutadania.
En aquesta línia, Llauradó ha defensat que la Diputació sempre ha tingut una especial preocupació pels temes mediambientals i ha recordat el lideratge d’aquesta administració en el pacte d’alcaldes i alcaldesses pel canvi climàtic, amb el qual es pretén adoptar un compromís perquè els municipis redueixin en un 40% les emissions de CO2 fins al 2030. Perquè es converteixi en una realitat, cada Ajuntament s’ha de responsabilitzar d’elaborar i fer complir els plans de sostenibilitat, per al desenvolupament dels quals compten amb l’assessorament de la Diputació. D’altra banda, la presidenta també ha fet menció de la Xarxa de calor de proximitat, una iniciativa que vol crear un model pioner a les comarques de Tarragona d’instal·lacions de xarxes de calor alimentades amb biomassa forestal en equipaments municipals. Llauradó ha detallat que nou municipis ja s’han adherit a aquest projecte i altres comencen a interessar-se per fer-ho.
El canvi climàtic afavoreix l’increment de catàstrofes naturals
Però, quina és la realitat a les comarques de Tarragona? Quines són les conseqüències que ja s’estan pagant? Aquestes són algunes de les preguntes que la catedràtica en Geografia de la URV i especialista en l’anàlisi de dades climàtiques, Manola Brunet, ha respost. L’experta, que també participarà en aquestes jornades, ha explicat que “ja estem tenint impactes importants” a causa del “canvi climàtic antròpic”, que é el que es dóna al Mediterrani. Brunet ha posat com a exemple l’impacte costaner al Delta de l’Ebre, amb un increment notable del nivell del mar, com també de la temperatura de l’aigua marina. A més, la catedràtica ha recordat que el canvi climàtic no afecta només a l’increment de temperatures, ja que aquest augment afavoreix també l’aparició d’altres fenòmens i catàstrofes naturals, com que es produeixi més evaporació de l’aigua i es produeixen pluges de gran intensitat però amb menys freqüència, o bé l’increment de la inflamabilitat de la massa forestal, amb el clar exemple de l’incendi que es va patir a la Ribera d’Ebre, el passat mes de juny.
