Endesa ha destinat més de 3,6 milions d’euros a la demarcació de Tarragona en el Pla anual per a la campanya de protecció dels boscos. Aquest Pla es divideix en tres eixos principals: la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, la realització de termografies i les revisions exhaustives de totes les instal·lacions. Enguany, a més, s’ha consolidat l’ús de la tecnologia LIDAR, un dispositiu que realitza un escaneig làser per determinar que la distància entre la massa forestal i les infraestructures és la correcta, a més de fer estudis de creixement de la vegetació.
Del total de 98.127 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, el 53,7% són aèries i, per tant, estan subjectes d’alguna manera a zones boscoses o amb vegetació. L’especial orografia dels boscos, com a element viu, que creix i canvia constantment, fa que la companyia destini una inversió singular per protegir els espais forestals catalans, seguint les seves directrius de sostenibilitat i protecció ambiental.
D’aquesta manera, una de les tasques essencials és la tala i esporga selectiva de la massa forestal que creix al voltant de les línies elèctriques, tot respectant l’espai estipulat per l’administració entre el bosc i els cables més pròxims. Aquests treballs es realitzen seguint els criteris de col·laboració amb agents del territori, com el cos de Bombers, els Agents Rurals, Parcs Naturals de Catalunya o les administracions.
Endesa utilitza, des de la campanya del 2012, drons per comprovar l’estat de la xarxa elèctrica. Aquests vehicles aeris no tripulats estan equipats amb càmeres d’alta resolució que permeten captar imatges de les línies, especialment en punts de difícil accés, i sense haver d’interrompre el servei als clients. D’aquesta manera s’agilitzen les inspeccions en detall dels elements del cablejat aeri, ja que no s’ha de programar un tall en el subministrament perquè els tècnics pugin als suports i examinin la infraestructura, cosa que millora la qualitat i la continuïtat del servei, alhora que aporta més seguretat. A més, l'empresa a ha començat a utilitzar-los recentment per a verificar l’amplada dels corredors i corriols de seguretat que es troben a sota i als costats de la línia i que actuen com a tallafocs, de manera que serveixen per auditar la tala i poda.
Dins els programes de manteniment de les línies elèctriques, i com a excel·lent mesura preventiva, la companyia realitza revisions termogràfiques de la xarxa. Així, com a mínim un cop cada tres anys, Endesa revisa a Catalunya totes les línies aèries d’alta, mitjana i baixa tensió, així com altres infraestructures elèctriques de rellevància, com per exemple les subestacions.
Estudi pilot al Bages per controlar la vegetació a la base dels suports
La companyia ha començat un estudi pilot al Bages, únic a la península, que permetria reduir la massa vegetal que creix sota les bases dels suports elèctrics que tenen elements de maniobra, és a dir, dels pals de fusta o formigó, o bé de torres elèctriques, que tenen dispositius encarregats d’establir o interrompre el pas de corrent elèctric. El punt fort d’aquest tractament és que no afecta negativament al medi ambient.
El projecte pilot, que compta amb la col·laboració dels Agents Rurals i Nanosystems, va iniciar-se fa uns anys al Parc Natural de Montserrat. Un cop vistos els bons resultats, Endesa va decidir començar enguany una sèrie de proves en un entorn controlat per tal d’estudiar la viabilitat i les condicions idònies d’aplicació d’uns enzims naturals que faciliten la compactació dels primers centímetres de sòl, redueixen l'absorció d'aigua i, així, minimitzen el creixement de la vegetació. L’indret escollit ha estat el recinte de la subestació Congost de Manresa, on s’han dissenyat 18 parcel·les de 2x2 metres, amb una profunditat d’entre 20 i 15 centímetres en funció de si el sòl és nou o si s’ha utilitzat la terra original del terreny. Amb aquest estudi es podran establir uns marges de treball per garantir l’èxit de l’aplicació en tot tipus de situacions i en entorns reals, i descartar, si es dóna el cas, emplaçaments no viables.
