Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El 70% de les sucursals bancàries de la demarcació de Tarragona han tancat en poc més d'una dècada

La falta d'oficines i les deficiències del servei indignen el territori, que respon amb referèndums i alternatives

El lateral d'una antiga entitat bancària a Segur de Calafell, actualment tancada i amb un cartell de venda o lloguer El lateral d'una antiga entitat bancària a Segur de Calafell, actualment tancada i amb un cartell de venda o lloguer ACN
Economia i negocis ACN
Dimecres, 09 Febrer 2022 07:19

Els municipis del Camp de Tarragona, el Baix Penedès i les Terres de l'Ebre veuen amb impotència com el tancament d'oficines i la pèrdua de serveis bancaris avança sense aturador. Des del 2008 han tancat prop del 70% de les sucursals bancàries de la demarcació, passant de 800 oficines a només 261 en el tercer trimestre del 2021. El territori no estava per sota de les 300 entitats des del 1975, segons dades del Banc d'Espanya. No només això: la meitat dels 184 municipis no tenen ni oficina ni caixer. La situació ha obligat ajuntaments i veïns a moure's: des d'un referèndum a Cornudella de Montsant (Priorat) per exigir un caixer, a cursos de banca en línia per a gent gran a Calafell (Baix Penedès), davant l'anunci de tancament simultani de totes les entitats.

A Tarragona ciutat, el carrer Pere Martell va ser, en el seu moment, un exemple d'expansió d'entitats i bancs. Avui en dia aquest cèntric vial acumula grans locals, sovint en xamfrans, buits i amb els vidres tintats. És el cas d'una de les antigues oficines de CaixaBank, reaprofitades com a seu dels sindicats del comitè d'empresa.

El sindicat UGT calcula que l'altra gran entitat que opera a la ciutat, BBVA, ha tancat 3 de cada 4 oficines a tota la demarcació -de 215 a 46. "Ha quedat a la mínima expressió", afirma Paco Orti, secretari de FeSMC-UGT de Tarragona i delegat d'UGT a CaixaBank. Només durant l'any passat BBVA va reduir un 32% la seva plantilla al territori.

Orti insisteix que el tancament oficines té repercussions per a la ciutadania, però també pels treballadors. "'L'empleat se sent abandonat per part de l'entitat i això està provocant moltes baixes", assegura. Tema a part és la figura de l'autònom al capdavant de bancs. "Una petita tapadora que s'usa on les entitats financeres han marxat", apunta.

A Tarragona només queden una desena d'oficines de CaixaBank, l'entitat més assentada a la ciutat -en tenia més d'una trentena l'any 2007. Les BBVA ara no arriben ni a la desena. En els barris de la perifèria les sucursals també han anat abaixant la persiana. A Sant Pere i Sant Pau els veïns reclamen atenció personalitzada per a la gent gran.

La lluita contra la bretxa digital

Tant UGT i CCOO s'han adherit a la Plataforma per una banca digna per a la Gent Gran i seran presents a la manifestació amb aquest motiu que tindrà lloc el pròxim 6 de març davant del Banc d'Espanya, a Tarragona. L'objectiu és assolir el compromís per part d'entitats bancàries i administracions públiques d'impulsar mesures que redueixin la bretxa digital.

El conjunt de la demarcació tarragonina s'ha quedat amb menys de la meitat de caixes i bancs en la darrera dècada. Des del 2008 han tancat a Tarragona 575 sucursals -prop d'un 70%- i està comportant problemes en el dia a dia dels usuaris, sobretot els de més edat. La comarca on és més flagrant la pèrdua d'oficines i caixers automàtics és al Baix Penedès.

Caixers en espais municipals i cursos de banca en línia

A Calafell (Baix Penedès), en menys d'un any, han retirat sis dels caixers que hi havia als tres nuclis. D'aquesta manera, a Calafell Poble no queda cap oficina ni caixer, mentre que a Segur hi ha entitats que han desaparegut del tot i d'altres només ofereixen el seu caixer, sense oficina on poder fer gestions personalitzades. L'activitat de les principals entitats bancàries s'ha focalitzat a Calafell Platja, tot i que a la zona més cèntrica també s'han tancat alguns caixers.

L'alcalde, Ramon Ferré, lamenta que les seus centrals dels bancs "vegin Calafell com una xinxeta més al mapa, sense entendre que el poble el formen tres nuclis molt diferenciats". Considera que la retirada de serveis bancaris a Segur és una "barbaritat" perquè aquest nucli té 15.000 habitants empadronats, als quals cal sumar-hi els veïns amb segona residència i els turistes que hi van de vacances.

Per intentar revertir la situació, l'Ajuntament ha ofert a les entitats financeres petits espais en equipaments municipals per a què puguin instal·lar caixers automàtics. El consistori està disposat a cedir-los de forma gratuïta "per garantir la proximitat d'un servei que és essencial, tant per als veïns com per als comerciants". La proposta ha estat ben rebuda per un gran banc, amb qui el consistori està negociant l'obertura d'un caixer. Una altra entitat també ha acceptat la proposta a canvi de què l'Ajuntament li pagui un lloguer per la màquina.

Ferré lamenta que la gent gran és el principal col·lectius perjudicat per la falta de caixers automàtics i la reducció d'oficines amb atenció personalitzada. El tradicional costum d'utilitzar diner en metàl·lic i les reticències a les transaccions digitals els deixen en els llimbs. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha adaptat els habituals cursos de competències digitals i hi ha introduït continguts relacionats amb la banca en línia.

L'alcalde ho veu com una via per facilitar les gestions a les persones de més edat, tot i que adverteix que hi ha molta gent major de 70 anys "que fa anys que s'ha desconnectat del sistema digital, i no és fàcil reintroduir-la". Per això insisteix a demanar a les entitats que tinguin en compte aquest col·lectiu a l'hora de distribuir els seus serveis "i garantir punts d'atenció de proximitat".

Al tocar de Calafell, l'Ajuntament del Vendrell ha acordat recentment fer una revisió de la taxa d'ocupació que cobren als bancs per tenir els caixers al carrer, per penalitzar les entitats financeres que no atenen presencialment la gent gran. L'increment fiscal és una proposta de Primàries, que demana passar dels 849 euros actuals a cobrar-ne 10.000, amb una bonificació del 90% per a les entitats que tinguin deferència amb les persones grans. L'Ajuntament, però, evita concretar quin serà l'increment que s'aplicarà si al final es modifica aquest tribut.

Un fenomen present en poblacions petites

La pèrdua d'oficines és un fenomen especialment present en poblacions petites. Per exemple, tant a la Conca de Barberà com al Priorat tan sols queden oficines bancàries a la capital, Montblanc i Falset, respectivament. A Montblanc les cues i la indignació s'acumulen a la nova oficina 'store' de CaixaBank, d'uns 500 m2, que centralitza tots els serveis, després que hagin tancat les comptades oficines de la resta de la comarca, a l'Espluga de Francolí, Sarral i Vimbodí i Poblet -només obren si s'acorda una cita prèvia. Vimbodí, amb un alt nombre de població envellida, ho ha batallat i ha aconseguit que l'oficina del municipi torni a reobrir al públic, en divendres.

A la capital del Priorat han abaixat la persiana les oficines del Banc Sabadell i BBVA, el que ha posat en alerta el municipi. L'alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que a finals de novembre va tancar l'oficina del BBVA, i que des d'aleshores la gestiona un autònom que ofereix alguns productes financers, "però la gent no pot anar a la finestreta a buscar diners", concreta. Fins i tot detalla que "un dia es van acabar els diners del caixer" i que això va generar angoixa entre la gent gran. El batlle destaca que aquest cas ha generat indignació entre els veïns de la comarca, ja que el BBVA va assumir l'antiga Caixa Tarragona, una entitat molt arrelada a la comarca.

A més han tingut un tancament parcial, ja que l'oficina del Banc Sabadell ha reduït l'horari d'atenció al públic de cinc a dos dies a la setmana. "Ara només obren dimarts i dijous, és un altre tipus de tancament", manifesta Brull, i això obliga els veïns a desplaçar-se fora de la comarca o a canviar de banc. L'alcalde remarca que "a la gent gran li costa canviar" i alguns acaben optant per desplaçar-se fins a Móra d'Ebre o Reus, amb la incomoditat que això genera.

L'entitat beneficiada de tot plegat és CaixaBank, que de moment manté l'oficina amb les mateixes condicions, i això ha fet que ciutadans d'altres municipis se n'hagin fet clients. També queda una oficina del Banc Santander, però funciona en unes condicions similars a les del BBVA des de fa temps. Finalment, en els darrers mesos ha obert una sucursal de la Banca Mediolanum, que si bé no ofereix tots els serveis, permet als clients fer servir caixers d'altres entitats sense comissions.

El referèndum de Cornudella

Encara a la comarca del Priorat, al poble de Cornudella de Montsant també es va viure al desembre la situació paradigmàtica de votar en referèndum pagar per tornar a tenir un caixer automàtic al municipi i que la instal·lació i el seu manteniment anés a càrrec de l'Ajuntament. Un total de 87 persones van votar-hi a favor, 36 en contra i 2 en blanc. Hi va participar un 15% del cens, format per unes 800 persones majors de 16 anys. Després de la consulta popular, el govern local està ultimant els detalls del contracte per instal·lar l'aparell al poble.

Actualment, hi ha tres ofertes sobre la taula: la de Caixabank, la de Correus i la de Prosegur. Segons l'alcalde Salvador Salvadó, l'empresa de seguretat privada és la que té més números d'encarregar-se d'aquest servei, que permetrà retirar efectiu i actualitzar llibretes a canvi d'una comissió per cada operació. A més, el consistori s'haurà de fer càrrec del cost de manteniment i instal·lació de l'aparell. S'espera que en les pròximes setmanes les dues parts signin el contracte i en un termini d'un mes i mig, Cornudella torni a tenir caixer automàtic.

Prova pilot amb dotze pobles

L'any 2018, la Diputació de Tarragona, a través de BASE-Gestió d'Ingressos, va posar en marxa una prova pilot per instal·lar caixers automàtics en municipis petits que s'havien quedat sense serveis bancaris. Es va signar un conveni amb dotze ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i amb Caixa Bank. Un d'aquests municipis és Paüls (Baix Ebre). L'alcalde, Enric Adell, explica que el consistori paga 232 euros mensuals, la mateixa quantitat que assumeixen l'entitat bancària i la institució per les màquines. El conveni es va signar per 12 anys.

"Estem molt contents, va ser un pas endavant", remarca Adell. Segons les últimes dades que disposa l'Ajuntament de Paüls, es fan uns 9.000 moviments cada any, una mitjana de 750 moviments mensuals -ingressos, transferències, pagament, retirada d'efectiu, etc. L'alcalde assenyala el gran "estalvi de diners i temps" que suposa el servei per als veïns, si es tradueix en desplaçaments, ja que la sucursal més pròxima és a la població veïna de Xerta -vint quilòmetres entre anar i tornar. A la vegada, també els satisfà oferir aquest servei als visitants perquè, si ho necessiten, puguin retirar diners, i comprar al municipi.

La Diputació ara està buscant una altra fórmula per eixamplar aquesta experiència, sense CaixaBank, que s'ha negat a seguir operant. El president de BASE, Eduard Rovira, ha avançat a l'ACN que la institució està estudiant les "possibilitats jurídiques i tècniques" per contractar el servei a altres operadors -hi ha interès de Correus i Prosegur. La idea és arribar a un acord marc per tal que s'hi puguin adherir tots els municipis sense servei bancari on la població necessita disposar d'efectiu. "Impulsarem el mecanisme que convingui", ha garantit Rovira.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: