La demarcació de Tarragona ha viscut durant el darrer període de crisi econòmica, del 2011 al 2018, un desplomament demogràfic amb la pèrdua de gairebé 15.500 habitants. Aquesta és una de les dades més significatives que s’extreu de l’Observatori Empresarial realitzat per la CEPTA, en el qual també es reflecteix que el Baix Penedès és la comarca amb més creixement demogràfic de la demarcació tarragonina, mentre que el Tarragonès i el Baix Camp mantenen el seu creixement i la resta de comarques registren una tendència negativa o “molt negativa”, com ha detallat el cap del gabinet d’estudis de CEPTA, Juan Gallardo. Respecte a l’ocupació i l’economia, el sector de la construcció continua sent el més castigat, sense recuperar-se, i les taxes d’atur de la demarcació tarragonina segueixen registrant xifres superiors a la resta de províncies catalanes.
Les conseqüències de la crisi econòmica que s’ha viscut a Catalunya, i a la resta d’Espanya, durant el període del 2008 al 2018, no comporta només conseqüències en l’economia i en l’ocupació, sinó també en la demografia del territori. En aquest sentit, la demarcació de Tarragona ha estat la més afectada de Catalunya, on proporcionalment s’ha experimentat una major caiguda de la població, enregistrant una pèrdua de 15.499 habitants durant el període establert entre el 2011 i el 2018, segons Gallardo, un comportament marcadament diferenciat vers les tendències de Barcelona i Girona. Es tracta d’una xifra que deixa entreveure un “panorama d’envelliment i desertització”, en paraules del cap del gabinet d’estudis, que s’estén a la major part de les comarques tarragonines, a excepció del Tarragonès i el Baix Camp, que es mantenen, i el Baix Penedès, que experimenta un bon creixement demogràfic.
De fet, “el Baix Penedès és la comarca amb un major dinamisme demogràfic”, tal com ha detallat Gallardo, i on s’ha registrat una taxa anualitzada d’increment de la població entre els anys 1986 i 2018 del 5,25%, la més alta de la demarcació. Al Tarragonès i al Baix Camp, el dinamisme demogràfic “és bo”, experimentant un increment de la població del 2,43% i de l’1,94%, respectivament.
La reducció de població es concentra al sud i a l’interior de la demarcació
Tot i aquesta tendència positiva de la demografia a les comarques esmentades, la resta de comarques tarragonines experimenten un creixement demogràfic “dolent o molt dolent”, com ho ha qualificat Gallardo. De fet, en moltes d’aquestes comarques no es parla de creixement, sinó de decreixement. El cap del gabinet d’estudis de CEPTA ha destacat el comportament molt negatiu a les comarques de les Terres de l’Ebre, destacant principalment la Ribera d’Ebre. Gallardo també ha puntualitzat que les comarques tarragonines amb un comportament demogràfic més negatiu són les que presenten un teixit productiu més baix, par tant, la feblesa del mercat de treball impacta directament en la demografia.
El cap del gabinet d'estudis de CEPTA, Juan Gallardo, ha presentat les dades del darrer observatori empresarial. ALBA SANCHA
El sector de la construcció no es recupera
Una altra de les dades significatives de l’observatori ha estat, de nou, la regressió del sector de la construcció, que continua sense recuperar-se. Es tracta d’una dada que, com ha manifestat Gallardo, es va repetint tenint en compte que aquest va ser el sector més perjudicat arran de la crisi econòmica. Així mateix, les taxes d’atur i d’ocupació de la demarcació de Tarragona també continuen sent les més negatives respecte a la resta de províncies catalanes i, en això, té molt veure la no recuperació del sector de la construcció. Com ha explicat l’expert en empresa, “si no es recupera el sector de la construcció, seguirem tenint una taxa d’atur superior a la resta de Catalunya”, ja que es tracta d’un gruix d’aturats que no es poden traslladar a altres sectors. En aquesta línia, Gallardo ha detallat que, per pal•liar aquesta situació, caldria fomentar la formació d’aquest sector com també treballar en la creació de polítiques actives d’ocupació.
“Tarragona no es desindustrialitza”
Pel que fa al sector industrial, es registren dades més positives. “Tarragona no és desindustrialitza”, ha dit Gallardo, fent referència al fet que aquest sector s’ha mantingut a la demarcació, sobretot gràcies a la internacionalització de les petites i mitjanes empreses. Com ha comentat el consultor, la internacionalització de les grans empreses petroquímiques del territori és totalment habitual, però el fet que les petites i mitjanes empreses –metal•lúrgiques i agroalimentàries, principalment– també hagin optat per aquesta estratègia ha afavorit el seu manteniment i una bona posició competitiva vers al mercat internacional de la província de Tarragona.
El sector serveis registra les dades més positives
Finalment, l’observatori també determina que el sector serveis és el que ha experimentat el millor comportament. Juntament amb el sector industrial, el sector terciari ha permès compensar parcialment la forta pèrdua de pes del sector de la construcció. En aquest cas, la restauració i hosteleria són els àmbits on es registra un increment més gran, com també en els serveis a les persones. Tot i això, Gallardo també ha apuntat que hi ha àmbits d’aquest sector terciari que també baixen, com l’immobiliari –per la seva relació directa amb la problemàtica de la construcció- , o bé que es mantenen, com el comerç.
