Com la majoria dels artistes, Joan Miquel Oliver construeix el seu paradís com a escapatòria d’alguna cosa o per fabricar un món amb un mica més de sentit. O les dues coses. Pot ser que el món tal com és li resulti insuportable, no ho sé, però sí que és cert que aquest home ha sabut crear un univers, aparentment artificial i inventat, que et captiva a mesura que el comparteixes fins al punt d’acceptar que no té res d’aparença, que és producte de la naturalesa i que pot ser real i racional com el que més. És qüestió de voler incorporar altres realitats, sovint necessàries, lliurar-te als detalls de l’obra d’Oliver i deixar que formin part dels nostres plaers de la vida.
Escoltar les cançons de Joan Miquel Oliver és una forma intel·ligent d'omplir el temps. Així ho entenen molts dels presents al concert de Falset del passat divendres, els quals van identificar-se fàcilment amb la filosofia del mallorquí. Fins i tot, Oliver va agradar a alguns nouvinguts al seu món que, en descobrir-lo, van reconèixer que les seves cançons són “rares, però originals i simpàtiques”. En general, el públic va sortir satisfet del concert a l’Artesana, l'últim de la gira ‘Pegasus’ i coorganitzat per Reusdigital.cat.
Hi havia motius per això. El concert va respondre amb condicions per titllar-lo d’excepcional per ambdós sentits. Per obrir un nou context musical en la programació del teatre falsetà, i per la solvència i la complicitat mostrada pels tres músics. Dalt de l’escenari, a més d’Oliver, hi havia Jaume Manresa -teclats-, i Xarli Oliver -bateria-, els dos d’un gran talent. I excepcional també per saber fer de coses aparentment senzilles, una situació gran. I no ho escric únicament per les lletres de Joan Miquel Oliver, sinó també pel bon rendiment que treuen els altres dos músics dels seus respectius instruments. De com d’una bateria i uns teclats emergeixen infinitat de recursos i sons que possibiliten, fins i tot en alguns casos, experimentar amb bons resultats.
A Falset, Joan Miquel Oliver va obrir el concert amb ‘Marès a radial’, un relat estiuenc sobre un dia de platja, la mateixa cançó que obre el disc 'Pegasus'. Fet ja el primer contacte, van aparèixer gradualment la resta de les cançons d’aquest àlbum, ‘Fèmurs’, ‘Flors de cactus’ ‘Món vegetal’, o l’esplèndida ‘Mil bilions en estrelletes’. L’Artesana també es va omplir d’avions de paper, polos, fotos, marcianets i d’arbres que miren faroles..., d'elements característics del món imaginari del mallorquí, inclosos en els seus primers discos. Oliver va recuperar 'Surfistes en càmera lenta', 'Marcianet de Mart', 'Hansel i Gretel', 'Lego' 'Final feliç', i altres testimonis del passat. Algunes cançons sonaven igual al disc, però en altres es permetien sorprendre el públic, amb distorsions de guitarra incloses. No hi va faltar l'originalitat d''‘Inventari pis carrer Missió número 3,2'’, una relació de material que Oliver tenia en un pis d’estudiant, la qual llegeix en el revers d’una foto de George Clooney, i que converteix en un avió de paper llançat a la platea. Qualsevol cosa que sorgia de l’escenari, per imprevisible que fos, era ben rebuda en el seu viatge falsetà: les percussions fetes amb pots d’esprai, el so originat amb una serra i un arc de violí, o comptades bromes al públic, per posar alguns exemples més.
De l'Artesana, no crec que en sortís decebut algú que esperés una dosi d’Antònia Font. Aquest és un context diferent. Oliver sap gestionar molt bé la seva condició d’’ex’ del grup. Des del primer dia que va en solitari ha treballat perfectament el seu nou perfil de cantautor, galàctic o no, i sap guanyar-se al públic amb aquesta personalitat. Falset no n'ha estat una excepció i tal com va anunciar Joan Miquel Oliver als presents, el concert a la capital del Priorat no el recordarà només per ser l’últim d’una llarga gira, sinó també per "l’atractiu del poble i la seva gent". Una gira de presentació de ‘Pegasus’ que ha durat un any i mig, i que a la capital del Priorat ha tingut un final feliç.
