Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Jordi Sadurní (Sonaprop): “És de país normal que una entitat programi i cuidi els artistes propis amb aquesta naturalitat”

Sota el lema 'música en viu a curta distància' el Sonaprop vol acostar l’escena musical emergent a Catalunya a la zona del Penedès. Aquest cicle musical, que comença el proper 14 de febrer i tindrà lloc els diumenges, a les 19.00 h, a la finca Heretat Sabartès de Llorenç del Penedès, arriba a la seva 9a edició amb un cartell format per Trau, Xarim Aresté, Nyandú, Eduard Gener i Núria Graham, cap de cartell del cicle. Aquests dos últims artistes oferiran el seu repertori en un concert especial al Vendrell. Parlem amb Jordi Sadurní, un dels deu joves que integra la comissió del Sonaprop, organitzat per l’ateneu llorencenc El Centre.

Quan i com va néixer la idea d’organitzar el Sonaprop?

El Sonaprop va néixer fa nou anys i va començar dins de l’entitat El Centre, ja que hi havia la iniciativa i la voluntat de programar concerts amb regularitat durant un període de l’any, és a dir, de fer un cicle de quatre o cinc concerts per temporada. La idea inicial era centrar-nos en el funk, el soul, el rock... un tipus de música pertanyent a l’escena dels circuits de Barcelona, habituals en sales com el Jamboree o el Sidecar, ja que no sortia de la capital i ens interessava acostar-la a la comarca. Aquests van ser els inicis, però fa cinc anys enrere vam començar a fixar-nos més en propostes d’autor de la nova escena emergent que hi ha a Catalunya, en fenòmens com el dels cantautors o els grups amb una proposta pròpia.

Quin és l’objectiu o l’essència d’aquest cicle musical?

L’objectiu és acostar la música feta a Catalunya a Llorenç i al Penedès, fer-ho des del moviment associatiu que hi ha al propi poble i a més intentar procurar portar una proposta de qualitat.

Què comporta organitzar un cicle d’aquestes característiques? Compteu amb algun tipus de subvenció o suport econòmic?

L’únic aixopluc que tenim és el d’El Centre. A nivell organitzatiu som una comissió a part formada per deu joves. No tenim cap subvenció ni ajuda extraordinària, l’únic suport econòmic que tenim és e d’El Centre que, com ateneu amb una base social que paga unes quotes, ens manté i ens sufraga les pèrdues que hi pugui haver en alguna ocasió. No tenim cap més suport darrere i això també és una cosa que ens fa més independents, que no ens condiciona alhora d’apostar per cap grup i que ens dóna molta llibertat, perquè El Centre ens la dóna tota.

No us plantegeu comptar amb cap ajuda extra que no sigui la de la pròpia entitat?

Si sorgís la possibilitat ens l’estudiaríem i sempre ho mirem, perquè econòmicament el Sonaprop té una dificultat de fer benefici i inclús de fer les paus molt complexa. Però de moment mantenim l’essència de fer les coses per amor a l’art, perquè els artistes es sentin ben acollits, per tenir aquesta proximitat entre nosaltres, que simplement som organitzadors de concerts sense cap més voluntat. Molts cops compartim el sopar amb els artistes que venen, hi ha una connexió humana que ens agrada molt. Si fóssim promotors de concerts que només parléssim de catxés, de requisits tècnics i de contractes segurament no ens hi posaríem.

Personalment, què us mou a dedicar el vostre temps i esforç a fer realitat el Sonaprop?

Creiem que a nivell cultural és de país normal que una entitat programi i cuidi els artistes propis amb aquesta naturalitat. Més enllà dels set o vuit grups estrelles que tenim a Catalunya, crec que és un símptoma de normalitat cultural per la música de casa nostra que hi hagi una escena emergent que se senti cuidada i protagonista. Que els esbombem als quatre vents i en fem difusió per tots els mitjans i canals i que tinguin el ressò que creiem que es mereixen.

Enguany celebreu la 9a edició del Sonaprop. Com ha evolucionat el cicle des dels seus inicis fins l’actualitat?

Una mica és el que comentava abans. Al principi vam acollir bandes de l’escena soul, funk i músiques del món habituals a Barcelona, però que no tenien un nom dins la música en català. Potser eren bandes amb millors instrumentistes i músics més virtuosos, però no tenien una escena com la que seguim aquests últims anys. Des de fa quatre o cinc edicions hem apostat més per la música majoritàriament feta en català a Catalunya i de l’escena emergent. A vegades portem grups que ja estan al capdamunt, i d’altres hem programat grups que hem ajudat a fer que agafin un impuls.

Per quins criteris us regiu a l’hora d’escollir els grups que participaran en el cicle?

Un dels motius que ens ajuda a donar el pas endavant i creure que pot ser encertat portar determinats grups és que comencin a tenir una mica de reconeixement. Sobretot, però, hi ha una cosa molt bàsica i senzilla, que és que a la comissió ens agradi. A més d’això, evidentment mirem que entrin dins la capacitat econòmica del Sonaprop i s’avinguin a les nostres condicions.

Aposteu sempre per músics catalans, com per exemple Trau, Xarim Aresté, Nyandú, Eduard Gener i Núria Graham, els quals formen el cartell d’enguany. Com valoreu l’actual panorama musical català?

Jo crec que estem en un moment creatiu molt gran. Fins i tot l’anuari de la música en català diu que mai tant com ara s’havien fet discos en català. Hi ha un nivell de producció musical a Catalunya que no hi havia sigut mai i jo crec que també de tanta qualitat com mai. El que passa és que estem en un món global on és tan fàcil escoltar un artista d’aquí com de qualsevol altra part del món, ja que l’aparició de les noves tecnologies i l’Internet ens ho permet. Però realment també hem de posar molt en valor la música feta aquí, el valor afegit que siguin músics que cantin en la nostra llengua. Jo penso que és un símptoma de salut cultural que siguem un país amb una industria cultural i musical forta. S’ha de valorar la música feta aquí no només per mirar-nos el melic, sinó perquè hi ha molta qualitat i l’oferta no ens l’acabem.

Des de fa dos anys, no només aposteu pels músics de casa sinó que també potencieu els vins de la terra, ja que convideu al públic a gaudir de la música en directe amb una copa de vi Sumarroca-Heretat Sabartès a la mà. Com valoreu aquest tàndem de música i vi?

Aquests anys que ho portem fent ha estat un èxit, hi ha hagut molt bona acceptació. És un valor afegit que donem al Sonaprop, ja que el públic assistent pot provar els vins fets a la mateixa finca on es fa la major part del cicle, la finca Heretat Sabartès. Alhora que donem valor a la música també ho fem amb els vins i ajudem a fer marca Penedès.

Quines novetats hi ha en l’edició d’enguany?

La novetat que fa diferent aquesta edició de l’anterior és que, gràcies a una col·laboració i la bona predisposició que han tingut la regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell i l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, el 17 d’abril es farà un últim concert al Vendrell amb la Núria Graham, cap de cartell del cicle, i l’Eduard Gener, que farà de teloner. Estem molt contents perquè segurament el Sonaprop mai ha tingut tantes facilitats a nivell d’equipament i d’instal·lacions com tindrà aquell dia. El Vendrell ens va venir a fer aquesta proposta amb tota la predisposició i les facilitats del món per tal d’acostar la marca Sonaprop a la capital de la comarca, cosa que agraïm molt. Finalitzar la 9a edició del Sonaprop al Vendrell ens sembla la cirereta del pastís i ens fa molta il·lusió, perquè sempre ens hem nodrit molt del públic de la comarca.

On es poden adquirir les entrades i a quin preu?

Hem lluitat molt perquè els preus del Sonaprop siguin preus populars. Mai havien estat tan ajustats ni tan unificats. Les entrades tenen un cost de 9 euros pel públic general i 7 euros pels socis de l’entitat. Creiem que això és un mèrit del Sonaprop perquè entenem que la música en viu no és cap luxe. Les entrades es poden adquirir a www.sonaprop.ppcc.cat. En cas que en quedin també es poden comprar a la taquilla el mateix dia del concert.

Els organitzadors del 9è Sonaprop, a la finca Heretat Sabartès de Llorenç del Penedès. Els organitzadors del 9è Sonaprop, a la finca Heretat Sabartès de Llorenç del Penedès. CEDIDA.

Sota el lema 'música en viu a curta distància' el Sonaprop vol acostar l’escena musical emergent a Catalunya a la zona del Penedès. Aquest cicle musical, que comença el proper 14 de febrer i tindrà lloc els diumenges, a les 19.00 h, a la finca Heretat Sabartès de Llorenç del Penedès, arriba a la seva 9a edició amb un cartell format per Trau, Xarim Aresté, Nyandú, Eduard Gener i Núria Graham, cap de cartell del cicle. Aquests dos últims artistes oferiran el seu repertori en un concert especial al Vendrell. Parlem amb Jordi Sadurní, un dels deu joves que integra la comissió del Sonaprop, organitzat per l’ateneu llorencenc El Centre.

Quan i com va néixer la idea d’organitzar el Sonaprop?

El Sonaprop va néixer fa nou anys i va començar dins de l’entitat El Centre, ja que hi havia la iniciativa i la voluntat de programar concerts amb regularitat durant un període de l’any, és a dir, de fer un cicle de quatre o cinc concerts per temporada. La idea inicial era centrar-nos en el funk, el soul, el rock... un tipus de música pertanyent a l’escena dels circuits de Barcelona, habituals en sales com el Jamboree o el Sidecar, ja que no sortia de la capital i ens interessava acostar-la a la comarca. Aquests van ser els inicis, però fa cinc anys enrere vam començar a fixar-nos més en propostes d’autor de la nova escena emergent que hi ha a Catalunya, en fenòmens com el dels cantautors o els grups amb una proposta pròpia.

Quin és l’objectiu o l’essència d’aquest cicle musical?

L’objectiu és acostar la música feta a Catalunya a Llorenç i al Penedès, fer-ho des del moviment associatiu que hi ha al propi poble i a més intentar procurar portar una proposta de qualitat.

Què comporta organitzar un cicle d’aquestes característiques? Compteu amb algun tipus de subvenció o suport econòmic?

L’únic aixopluc que tenim és el d’El Centre. A nivell organitzatiu som una comissió a part formada per deu joves. No tenim cap subvenció ni ajuda extraordinària, l’únic suport econòmic que tenim és e d’El Centre que, com ateneu amb una base social que paga unes quotes, ens manté i ens sufraga les pèrdues que hi pugui haver en alguna ocasió. No tenim cap més suport darrere i això també és una cosa que ens fa més independents, que no ens condiciona alhora d’apostar per cap grup i que ens dóna molta llibertat, perquè El Centre ens la dóna tota.

No us plantegeu comptar amb cap ajuda extra que no sigui la de la pròpia entitat?

Si sorgís la possibilitat ens l’estudiaríem i sempre ho mirem, perquè econòmicament el Sonaprop té una dificultat de fer benefici i inclús de fer les paus molt complexa. Però de moment mantenim l’essència de fer les coses per amor a l’art, perquè els artistes es sentin ben acollits, per tenir aquesta proximitat entre nosaltres, que simplement som organitzadors de concerts sense cap més voluntat. Molts cops compartim el sopar amb els artistes que venen, hi ha una connexió humana que ens agrada molt. Si fóssim promotors de concerts que només parléssim de catxés, de requisits tècnics i de contractes segurament no ens hi posaríem.

Personalment, què us mou a dedicar el vostre temps i esforç a fer realitat el Sonaprop?

Creiem que a nivell cultural és de país normal que una entitat programi i cuidi els artistes propis amb aquesta naturalitat. Més enllà dels set o vuit grups estrelles que tenim a Catalunya, crec que és un símptoma de normalitat cultural per la música de casa nostra que hi hagi una escena emergent que se senti cuidada i protagonista. Que els esbombem als quatre vents i en fem difusió per tots els mitjans i canals i que tinguin el ressò que creiem que es mereixen.

Enguany celebreu la 9a edició del Sonaprop. Com ha evolucionat el cicle des dels seus inicis fins l’actualitat?

Una mica és el que comentava abans. Al principi vam acollir bandes de l’escena soul, funk i músiques del món habituals a Barcelona, però que no tenien un nom dins la música en català. Potser eren bandes amb millors instrumentistes i músics més virtuosos, però no tenien una escena com la que seguim aquests últims anys. Des de fa quatre o cinc edicions hem apostat més per la música majoritàriament feta en català a Catalunya i de l’escena emergent. A vegades portem grups que ja estan al capdamunt, i d’altres hem programat grups que hem ajudat a fer que agafin un impuls.

Per quins criteris us regiu a l’hora d’escollir els grups que participaran en el cicle?

Un dels motius que ens ajuda a donar el pas endavant i creure que pot ser encertat portar determinats grups és que comencin a tenir una mica de reconeixement. Sobretot, però, hi ha una cosa molt bàsica i senzilla, que és que a la comissió ens agradi. A més d’això, evidentment mirem que entrin dins la capacitat econòmica del Sonaprop i s’avinguin a les nostres condicions.

Aposteu sempre per músics catalans, com per exemple Trau, Xarim Aresté, Nyandú, Eduard Gener i Núria Graham, els quals formen el cartell d’enguany. Com valoreu l’actual panorama musical català?

Jo crec que estem en un moment creatiu molt gran. Fins i tot l’anuari de la música en català diu que mai tant com ara s’havien fet discos en català. Hi ha un nivell de producció musical a Catalunya que no hi havia sigut mai i jo crec que també de tanta qualitat com mai. El que passa és que estem en un món global on és tan fàcil escoltar un artista d’aquí com de qualsevol altra part del món, ja que l’aparició de les noves tecnologies i l’Internet ens ho permet. Però realment també hem de posar molt en valor la música feta aquí, el valor afegit que siguin músics que cantin en la nostra llengua. Jo penso que és un símptoma de salut cultural que siguem un país amb una industria cultural i musical forta. S’ha de valorar la música feta aquí no només per mirar-nos el melic, sinó perquè hi ha molta qualitat i l’oferta no ens l’acabem.

Des de fa dos anys, no només aposteu pels músics de casa sinó que també potencieu els vins de la terra, ja que convideu al públic a gaudir de la música en directe amb una copa de vi Sumarroca-Heretat Sabartès a la mà. Com valoreu aquest tàndem de música i vi?

Aquests anys que ho portem fent ha estat un èxit, hi ha hagut molt bona acceptació. És un valor afegit que donem al Sonaprop, ja que el públic assistent pot provar els vins fets a la mateixa finca on es fa la major part del cicle, la finca Heretat Sabartès. Alhora que donem valor a la música també ho fem amb els vins i ajudem a fer marca Penedès.

Quines novetats hi ha en l’edició d’enguany?

La novetat que fa diferent aquesta edició de l’anterior és que, gràcies a una col·laboració i la bona predisposició que han tingut la regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell i l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, el 17 d’abril es farà un últim concert al Vendrell amb la Núria Graham, cap de cartell del cicle, i l’Eduard Gener, que farà de teloner. Estem molt contents perquè segurament el Sonaprop mai ha tingut tantes facilitats a nivell d’equipament i d’instal·lacions com tindrà aquell dia. El Vendrell ens va venir a fer aquesta proposta amb tota la predisposició i les facilitats del món per tal d’acostar la marca Sonaprop a la capital de la comarca, cosa que agraïm molt. Finalitzar la 9a edició del Sonaprop al Vendrell ens sembla la cirereta del pastís i ens fa molta il·lusió, perquè sempre ens hem nodrit molt del públic de la comarca.

On es poden adquirir les entrades i a quin preu?

Hem lluitat molt perquè els preus del Sonaprop siguin preus populars. Mai havien estat tan ajustats ni tan unificats. Les entrades tenen un cost de 9 euros pel públic general i 7 euros pels socis de l’entitat. Creiem que això és un mèrit del Sonaprop perquè entenem que la música en viu no és cap luxe. Les entrades es poden adquirir a www.sonaprop.ppcc.cat. En cas que en quedin també es poden comprar a la taquilla el mateix dia del concert.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

cinema banner 300x250 2Advertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..